El consell de ministres va aprovar ahir l’avantprojecte de llei de drets i deures dels pacients i la història clínica compartida. El text regula d’una banda els drets dels pacients (a la informació, a la intimitat i l’autonomia) i de l’altra estableix el marc legal necessari per implantar la història clínica compartida del sistema públic de salut. Tot plegat ha de millorar la qualitat assistencial i l’eficàcia, donar més seguretat i al mateix temps potenciar la continuïtat assistencial.
La llei reconeix el dret a la informació sobre els drets i deures del pacient i les prestacions disponibles en el sistema sanitari, així com tot el que faci referència a problemes epidemiològics. També s’indica que en qualsevol procés assistencial s’informarà de forma verbal, excepte en el cas que hi hagi un risc per al malalt, i deixant constància a la història clínica. En el cas de les persones discapacitades es preveu fixar mecanismes per fer comprensible aquesta informació i perquè expressin la seva voluntat. Quant al pacient menor, els que tinguin menys de 16 anys rebran la informació en funció de la maduresa (els tutors tindran tots els detalls) i els majors de 16 anys se’ls tractarà com si fossin adults excepte que hi hagi un risc greu. Així mateix, la llei estableix que el professional responsable de l’assistència ha d’informar el pacient sobre la finalitat d’aquesta, els beneficis, els riscos i les alternatives. 
Quant al consentiment, sempre serà verbal a excepció dels casos d’intervenció quirúrgica. Amb tot, si hi ha risc per a la salut pública o un risc immediat greu no serà necessari. En el cas dels discapacitats, el consentiment l’ha de donar un representant del pacient i en els menors, si tenen més de 16 anys ho faran ells directament mentre que en els més petits d’aquesta edat el donaran els tutors. Cal destacar, però, que el consentiment es pot revocar. També el pacient pot rebutjar el tractament, excepte si hi ha un risc per a la salut pública. 
Per altra banda, la llei crea un registre de voluntats anticipades, que permetrà tenir en compte les preferències del malalt en certes situacions sanitàries quan no estigui en condicions d’expressar la seva opció. El podran fer els majors de 
16 anys davant de notari o de tres testimonis. En tot cas, sempre es tindrà en compte el context i si hi ha un canvi es tindrà en compte la darrera voluntat expressada. En relació a la intimitat, s’estableix que el pacient té dret a un tractament confidencial de les dades personals i a la privadesa personal.

Història clínica
En el text s’indica que la història clínica estarà formada per les dades d’identificació del pacient, de l’assistència prestada, les dades clíniques i les socials. Ell en serà el titular i podrà exercir el dret d’accés, d’oposició, de rectificació i de supressió segons indica la llei de protecció de dades personals. Tot i així, es podran denegar aquests drets per interès general o de la salut d’aquesta persona. La direcció del centre sanitari serà la responsable de custodiar-la i l’ha de conservar durant un mínim de deu anys per a les qüestions rellevants i de cinc anys per a la resta. Aquesta història clínica s’articula a partir d’una eina que permet compartir informació i que ja s’utilitza a l’hospital. Ara s’ha d’anar estenent a la resta de professionals convencionats per la CASS i el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, ja va avançar que per afavorir la seva implantació s’oferirà “certs incentius”. Álvarez es va mostrar convençut que la tramitació al Consell no s’allargarà i que els professionals s’hi adaptaran aviat.

Font d’Arinsal
El ministre de Salut també va informar que després d’una primera avaluació, a finals de mes es preveuen adjudicar els estudis sobre la contaminació de la font d’Arinsal. Álvarez va remarcar que és un treball complex, que s’ha de fer en certes èpoques de l’any i que hi ha poques empreses que s’hi dediquen. 
Així mateix es va mostrar obert a estudiar la possibilitat d’oferir ajuda psicològica als malalts de càncer, sempre que hi hagi evidència científica en el tractament mèdic.


El SAAS, a la fiscalia “per estar-ne segurs”

El ministre de Salut va explicar que, després d’analitzar tres informes sobre les irregularitats al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i tenint en compte que “algun divergeix dels altres”, el Govern va decidir traslladar el cas a la fiscalia perquè decideixi si hi ha indicis penals en les observacions fetes pel Tribunal de Comptes. Álvarez Marfany va remarcar que “a priori poden ser responsabilitats de tipus administratiu”, però “per estar-ne segurs” s’ha posat en coneixement del ministeri fiscal. També va recordar que s’ha obert un expedient administratiu, “que és el que pot fer el SAAS”, per veure si hi ha responsabilitats administratives.