De la mateixa manera que es va “fer durant la crisi energètica” i amb l’objectiu de “pal·liar l’increment del cost de la vida que ha tingut lloc durant aquest darrer semestre”, el Govern portarà a terme una revisió del salari mínim ja aquest mateix mes de juliol amb la voluntat que “cap treballador vegi reduïda la seva capacitat adquisitiva com a conseqüència de la inflació”.

Així ho ha anunciat avui el cap de Govern, Xavier Espot, en la primera jornada del debat d’orientació política, on no només ha fet balanç del darrer any, sinó de tota la legislatura, aprofitant que era el darrer debat d’orientació com a cap de Govern, i ha anat encara més enllà repassant el seu primer mandat i defensant i traient pit també de la tasca dels governs demòcrates d’Antoni Martí.

Espot, que en declaracions posteriors al debat ha confirmat que aquest increment serà complementari al que es farà de cara a l’exercici vinent amb la voluntat d’“atansar-nos com més aviat millor al 60% del sou mitjà”, ha recordat que des del 2019 el salari mínim ha passat de 1.050 euros mensuals als 1.525 actuals, un increment acumulat superior al 45%, percentatge “molt per sobre de l’evolució dels preus durant aquest mateix període”.

Així mateix, el cap de Govern, que ha remarcat que gràcies a l’estratègia seguida per l’executiu en l’actualització del salari mínim “Andorra és avui un dels pocs països europeus on els salaris continuen creixent de manera sostinguda per sobre de la inflació”, ha recordat que aquesta mesura té també un “impacte positiu” sobre les famílies que depenen de prestacions socials vinculades al salari mínim.

D’altra banda, i en aquest cas en matèria d’habitatge, Espot, que ha defensat la política de l’executiu en aquest àmbit i ha carregat contra l’oposició perquè “lluny de contribuir amb solucions, ha optat reiteradament per bloquejar, criticar i retardar qualsevol iniciativa”, ha anunciat la propera posada en marxa d’un programa “ampli i ambiciós” d’ajuts amb l’objectiu que les llars no hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer. Es tracta d’una iniciativa que s’adreçarà tant als llogaters afectats per la fi de les pròrrogues dels contractes, com a aquells amb contractes signats a partir del 2022 (no subjectes a la pròrroga forçosa) i també a les persones que hagin de formalitzar un nou contracte d’arrendament per qualsevol circumstància.

En declaracions posteriors, Espot, que durant el discurs ha repassat totes les accions dutes a terme en matèria d’habitatge que han permès que fins a 1.530 habitatges hagin retornat al mercat residencial i la creació per primera vegada d’un parc públic d’habitatge a preu assequible al país que comptarà amb més de 500 pisos a final de legislatura, ha destacat que aquest programa no serà tan “assistencial”, ni dirigit principalment a persones en situació de vulnerabilitat com fins ara, sinó que tindrà un caràcter “més estructural” per “arribar a un nombre més important de persones” i, especialment, a la “classe mitjana”.

Amb tot, i més enllà del requisit que el lloguer suposi més del 30% dels ingressos de les famílies, encara no estan definits els criteris d’aquest programa ni si el topall que es posarà serà el del salari mitjà. Sí que es té clar, però, que “cal treballar per evitar qualsevol efecte inflacionari”.

També en l’àmbit de l’habitatge, el cap de Govern ha anunciat la pròxima presentació, amb la voluntat de fer-ho conjuntament amb els comuns, d'un nou programa que inclourà un ampli paquet d’incentius financers, fiscals i urbanístics. L’objectiu és, segons Espot, estimular que persones físiques i jurídiques promoguin edificis destinats al lloguer residencial i es comprometin a mantenir-ne els preus assequibles durant un període determinat.

El creixement ha estat un altre dels temes que ha abordat Espot en el discurs, fent especial esment a la necessitat de fer-lo sostenible. El cap de Govern, que ha assegurat que el creixement és “en bona part la conseqüència d’una economia que funciona”, ha recordat que entre el 2015 i el 2025 la població del país ha passat de 71.732 a 89.058 habitants, un augment superior al 24% en una dècada, i que òbviament té un impacte directe sobre l’habitatge, la mobilitat, els equipaments i serveis públics i el consum de recursos.

Així, Espot, que ha tocat la cresta a Andorra Endavant quan ha assegurat que “de vegades s’intenta establir una relació automàtica entre creixement demogràfic i inseguretat quan les dades no demostren  això”, ha remarcat que quan es parla de model de creixement del país no es parla únicament de xifres, sinó “del país que volem deixar a les generacions futures”.

Quant a la modulació d’aquest creixement, el cap de Govern ha fet especial esment al fet que s’han reduït les quotes migratòries. Així ha recordat que la darrera quota general aprovada és de 800 autoritzacions, un 11% inferior a la de l’any anterior, i que també s’ha limitat les autoritzacions per compte propi i les residències passives fins a la meitat de les que s’havien atorgat en etapes anteriors. “Els resultats ja són visibles. Hem passat d’un creixement poblacional del 4,2% entre el 2022 i el 2023 a un creixement de l’1,9% si comparem el març del 2025 amb el març del 2026. Hem revisat les quotes migratòries per adaptar-les millor a les necessitats reals del mercat laboral i hem revisat les condicions per accedir al reagrupament familiar d’acord amb la capacitat d’acollida del país”, ha reivindicat. També ha recordat que aquest mes de juliol es posarà en marxa la prova pilot de contractació en origen destinada al sector hoteler, amb una previsió de 450 places per a treballadors de països llatinoamericans.

Espot, que ha defensat també “el rigor pressupostari” que ha permès generar en tres anys fins a 157 milions d’euros de superàvit, l’equivalent al 4% del PIB, ha abordat també de forma ràpida la temàtica de la interrupció voluntària de l’embaràs. En aquest sentit, ha aprofitat per carregar novament contra l’oposició i aquells que volen posar en risc el model institucional, i ha destacat que “cap dona hauria de ser penalitzada per prendre una decisió tan personal, i el nostre deure és trobar una resposta que conciliï els seus drets amb la nostra realitat institucional”, insistint que la qüestió s’ha d’abordar amb “responsabilitat, diàleg i sentit d’Estat per assolir un consens ampli i durador”.

El discurs del cap de Govern, de gairebé tres hores, també s'ha centrat en l’acció empresa durant aquesta legislatura per tal de reforçar els serveis públics essencials, amb una aposta clara per la salut, l’educació, les infraestructures i la cohesió social com a pilars per garantir el progrés i el benestar de la ciutadania.

Així, Espot ha repassat el desplegament de polítiques orientades a millorar la qualitat assistencial, reforçar la salut mental, avançar en l’àmbit oncològic, amb la creació de la Unitat de Mama, i intensificar les accions de prevenció i promoció de la salut, així com les millores i inversions destinades a la modernització de les instal·lacions de l’Hospital.

També s'ha referit a les accions encaminades a la millora contínua del model educatiu, amb especial èmfasi en l’adaptació curricular, la innovació pedagògica i l’avaluació dels resultats, així com a les mesures orientades a protegir les persones i reforçar l’Estat del benestar, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables, com poden ser l’ampliació dels recursos sociosanitaris, el reforç de l’atenció domiciliària i les iniciatives per combatre la solitud no desitjada.

Quant a infraestructures, el cap de Govern, que ha refermat també l’aposta per “un model de turisme de qualitat” i ha posat en valor “el patrimoni natural únic del país”, ha destacat les desviacions de la Massana i Ordino i la de Sant Julià de Lòria, amb el túnel de Rocafort, i ha insistit en l’aposta per la consolidació de la gratuïtat del transport públic i una inversió acumulada que supera els 33 milions d’euros des del 2024.