El Govern assegura que l’exportació de la recollida selectiva no està en risc. El director de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marc Rossell, va explicar que hi ha convenis bilaterals amb Espanya que ho regulen i va afegir que cap de les administracions veïnes ha informat que deixarà d’acceptar el paper i el cartró (un residu que ara està vivint un descens del preu arran dels canvis al mercat internacional del reciclatge). “No estem, ni molt menys, en aquesta situació”, va afirmar, i va afegir que tothom ha de continuar reciclant. D’aquesta manera es va referir a l’avís de l’Associació de Gestors de Residus d’Andorra (Agreda), que va alertar del perill que els recuperadors dels països veïns deixin d’acceptar paper i cartró i, en un següent estadi, també el plàstic d’un país tercer com és Andorra després que la Xina hagi tancat la importació de residus, un fet que ha provocat inseguretat en les exportacions de cartró recuperat, l’acumulació d’estocs a Europa i una caiguda del preu.
Rossell va declarar que el preu dels residus és molt variable i fluctua en funció del mercat. Així mateix va indicar que situacions com aquesta no és el primer cop que es donen. “Ja havia passat abans i fins i tot s’havia de pagar per reciclar”, fossin residus perillosos o no, un fet que avui encara no es produeix, va dir. En tot cas, el director de Medi Ambient i Sostenibilitat va exposar que l’Agreda va traslladar al Govern la preocupació pel futur de l’exportació de la recollida selectiva i que en el marc de la darrera comissió de coordinació i desenvolupament del Pla Nacional de Residus es va concloure que caldrà avançar cap a l’economia circular i la minimització de residus, és a dir no generar residus, tal com recull la Llei de transició energètica. Això s’haurà d’establir en el nou pla d’economia circular, que hauria d’estar enllestit de cara al 2020. En aquest marc, Rossell va apuntar que a més caldrà estudiar d’on ve el paper i el cartró, i en el cas dels embalatges “potser també s’haurà de responsabilitzar l’importador” o una altra opció seria taxar els productes amb sobreembalatge. Tot això, va assenyalar, “són models que hi pot haver”. Ara s’ha acordat crear una comissió tècnica per treballar conjuntament amb els actors implicats.
El director de Medi Ambient i Sostenibilitat va exposar que la recollida selectiva passa obligatòriament per l’exportació. La creació de plantes de reciclatge al país no és viable per les dimensions del Principat. Indica que Andorra és com una gran ciutat de poc més de 100.000 habitants, tenint en compte la població resident i els turistes. Per això explica que, per la gestió que es fa, surt més a compte traslladar els residus a zones properes a Barcelona, amb poblacions elevades i plantes de reciclatge ben dimensionades. Dins del territori andorrà, detalla, la feina es limita al triatge, una tasca que permet reduir el cost del transport i de la gestió i, al mateix temps, crear llocs de treball. De fet, el Conveni de Basilea parla de cooperació transfronterera en gestió de residus, i precisament en aquest marc es troba l’exportació de la matèria orgànica i la importació dels residus provinents de la Cerdanya, va dir.
Quant al reciclatge d’electrodomèstics, Rossell va recordar que les directives europees prioritzen la reparació. En aquest sentit, cal verificar que l’aparell està obsolet i que és realment un residu abans d’exportar-lo a plantes especialitzades on es treuen els diferents materials que es poden reaprofitar (poden ser materials preciosos o elèctrics, entre d’altres).
El director de Medi Ambient i Sostenibilitat va concloure que caldrà estar atents a l’evolució del mercat del reciclatge i intervenir en el cas que l’administració sigui necessària per assegurar la recollida selectiva, tal com ha fet en d’altres ocasions. A hores d’ara, per exemple, es paga pels olis vegetals, ja que se’n fa biodièsel, mentre que per als pneumàtics només es paguen els que es poden reaprofitar. Cal recordar que, segons fonts del sector, és més barat exportar els residus a d’altres països amb normatives més laxes que no pas reciclar-los a Europa. Per això bona part de la brossa va a parar a l’Àsia o l’Àfrica.