El Govern haurà de realitzar un estudi per determinar si hi ha disfuncions en els complements salarials específics que perceben els membres dels cossos especials i, si hi són, mirar de corregir-les. 

Així serà després que la majoria parlamentària ha votat favorablement la reserva d’esmena en aquest sentit presentada pel grup socialdemòcrata al projecte de llei de modificació de la Llei de la funció pública, text que s'ha acabat aprovant únicament amb els vots de les formacions que donen suport al Govern, ja que socialdemòcrates i la consellera general no adscrita, Carine Montaner, s’hi han abstingut i Terceravia+Unió Laurediana+Independents hi ha votat en contra. 

Concretament, la reserva d’esmena dels socialdemòcrates plantejava que en un termini màxim de dotze mesos des de l’entrada en vigor de la llei, el Govern faci els treballs necessaris per harmonitzar els imports dels complements que perceben els membres dels cossos especials, “un treball tècnic perquè cada cos té les seves particularitats”, com ha recordat el president del grup liberal, Ferran Costa, que, en nom de la majoria ha anunciat l’acceptació d’aquesta esmena i ha argumentat el rebuig a les altres vuit reserves d’esmena presentades relatives a la prelació d’accés a una plaça d’un funcionari que tornés d’una excedència sense reserva de plaça, a la reintroducció de la possibilitat de jubilar-se voluntàriament als 60 anys per a tothom i no únicament els treballadors públics que van entrar a l’Administració abans de l’1 de juny del 2015, a l’especificació de la jornada i horari de treball, a la consolidació de plaça per a aquells interins que portin deu anys treballant o a la introducció d’un factor correctiu per compensar la gestió de l’acompliment que es va deixar sense efecte des del 2009.

Tot i l’acceptació de la reserva d’esmena, els socialdemòcrates s'han abstingut en la votació del text, pel no a les reserves, i també perquè es tracta d’un model de la funció pública “que no és el nostre”, tal com ha defensat la presidenta suplent del grup, Judith Salazar, que ha lamentat que no es recuperi el sistema de triennis i es mantingui el de quinquennis, i s'ha mostrat contrària també a l’increment del 3% de les graelles salarials, que els socialdemòcrates haurien volgut únicament per a aquells nivells amb salaris més baixos.

El president del grup de Terceravia, Josep Pintat, ha lamentat que el que hauria d’haver estat una modificació centrada en els punts que havia anul·lat la sentència del Tribunal Constitucional hagués anat més enllà fins al punt, amb canvis de criteri, d’“anul·lar la gran reforma de la funció pública de la darrera legislatura”. I en aquest sentit, ha assegurat que “es va enrere, com els crancs, ja que es torna a la llei del 2000”.

Des del Govern, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat i extitular de Funció Pública, Judith Pallarés, ha defensat que es tracta d’un bon text que “dona resposta” a les necessitats socials i que modernitza l’administració, entenent-la com un element “flexible i àgil”. La ministra ha negat que es retorni al text del 2000 i ha assegurat que és una “llei millorada” respecte de la que es tenia, i que inclou algunes de les demandes dels sindicats.

Al seu torn, la consellera general demòcrata Maria Martisella ha defensat les millores aportades pel text, entre les quals ha destacat la del comitè tècnic de gestió i la del comitè de selecció, on es dona veu i vot als representants sindicals, la precisió de la jornada laboral deixant clar que les jornades intensives coincideixen amb períodes de vacances escolars, la possibilitat que els interins amb cinc anys de servei puguin presentar-se a concursos de places en primera convocatòria, el pla a vuit anys per estabilitzar el nombre d’interins en un màxim del 15%, l’opció de jubilar-se als 60 als que acreditin un mínim de 30 anys de servei i l’increment de les graelles salarials.