El Govern està disposat a fer concessions en la llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatge. El cap de Govern, Xavier Espot, ha anunciat que convocarà “sense dilacions”, la setmana que ve, els presidents dels grups parlamentaris per tal “d’intentar teixir consensos amplis” amb l’objectiu que el text es pugui votar per unanimitat perquè s’hagin pogut transaccionar totes les esmenes.

És la reacció de l’Executiu a la multitudinària concentració que es va fer dimarts per un habitatge a preu digne i que Espot interpreta com un “clam”, no només contra algunes polítiques d’habitatge engegades, sinó també “perquè tots i cadascun dels responsables polítics fóssim capaços de posar-nos d’acord, consensuar mesures i no utilitzar l’habitatge com a arma per desgastar-nos els uns als altres”. Així ho ha expressat en declaracions a la premsa després de mantenir una “reunió política extraordinària” per valorar la concentració ciutadana.

Segons ha afirmat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, “tot es posarà sobre la taula, tot es pot parlar”. També l’índex de preus de referència reivindicat des de l’oposició i que Espot entén que “no és la solució, és una tireta com ho és la pròrroga dels contractes”, i “particularment” els increments de les rendes permesos. En aquest punt, el cap de Govern ha defensat que aquestes mesures s’han d’acompanyar d’altres de caràcter més estructural i que permeti posar més habitatge al mercat de lloguer, com amb la rehabilitació d’edificis en desús, gravant la inversió estrangera immobiliària i incentivant que aflorin al mercat els pisos buits.

En definitiva, malgrat que “continuarem tirant endavant” les mesures que s’incloïen al programa electoral amb què van concórrer a les eleccions “i vam obtenir una clara victòria”, el full de ruta “es pot modificar si les circumstàncies ho aconsellen”.
 

Neguit compartit
El líder de l’Executiu ha assegurat entendre i “compartir el neguit” de la ciutadania. Per això ha volgut “expressar empatia” amb les dificultats al tomb de l’habitatge que travessen moltes famílies. Així, ha assegurat que l’habitatge “continua sent la nostra prioritat” i ens “obsessiona”. Ara bé, “ningú té la vareta màgica” per solucionar aquesta problemàtica que considera “estructural i estesa” en els països de l’entorn. 

D’altra banda, Espot ha fet “autocrítica” i ha assegurat ser “el primer responsable de no haver sabut explicar la llei de mesures”, que és “eminentment protectora”. En aquest sentit, Marsol ha reiterat que el 60% dels contractes de lloguer es veuran prorrogats per quatre anys i que “tothom podrà continuar al seu habitatge” el 2024, encara que amb increments del preu amb l’IPC i “una mica més” el primer any com a incentiu per als propietaris, a qui s’obliga allargar més els contractes. Aquí Espot ha volgut deixar clar que les cartes que alguns inquilins estan rebent dient-los que hauran de deixar el seu pis el 31 de desembre són en “contra de la llei” i per tant no se n’ha de fer cas perquè no tindran efecte.

Des dels grups parlamentaris de la majoria també s'ha destacat la necessitat de treballar plegats i “intentar millorar” la llei que es troba a tràmit parlamentari a través de les esmenes que s’hi han presentat. Així ho ha manifestat el president del grup Demòcrata, Jordi Jordana, que ha assegurat entendre la preocupació expressada per la ciutadania en la concentració de dimarts al vespre. En la mateixa línia, el líder de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha recordat que l’habitatge “és una de les principals partides pressupostàries” i que es treballa perquè “aviat” es vegin els fruits. Així, “hem de seguir treballant perquè hi hagi pisos de lloguer assequible en aspectes com ara els pisos buits i els habitatges d’ús turístic”, ha defensat Naudi tot valorant que “hem de treballar plegats tots els grups i no s’hi val fer joc polític amb un tema tan important”.