El ministeri d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, en col·laboració amb FEDA i Andorra Telecom, haurà d’estudiar de quina manera les persones amb dificultats econòmiques puguin “beneficiar-se de tarifes o paquets adaptats a les seves necessitats sense que els suposi una càrrega administrativa”.
Així ho estableix la moció aprovada ahir per assentiment al ple del Consell General després que els grups que donen suport a l’executiu i el grup socialdemòcrata acordessin una transacció de l’esmena que demòcrates, liberals i els consellers de Ciutadans Compromesos havien presentat a la proposta de moció dels socialdemòcrates que buscava que des de la cambra s’instés l’executiu a encarregar als consells d’administració de les dues companyies a estudiar l’impacte econòmic per reduir substancialment les tarifes d’electricitat amb menor potència i els paquets bàsics de telefonia i comunicacions, amb efectes ja des del primer de gener del 2020.
Amb la transacció acordada, Afers Socials, Andorra Telecom i FEDA tindran fins al 30 de juny de l’any vinent per presentar aquest estudi, i malgrat que els grups parlamentaris no participaran en l’elaboració del mateix sí se’ls mantindrà al corrent a mesura que “hi hagi avenços”, una possibilitat plantejada pel president del grup socialdemòcrata, Pere López, i acceptada pel cap de Govern, Xavier Espot.
Precisament, López, que va demanar també que no s’utilitzi la terminologia de tarifa social “per no posar etiquetes” i que es busqui una altra fórmula per referir-se a “la millora de l’accés a uns serveis públics essencials”, va valorar “positivament” l’esmena presentada pels grups que donen suport al Govern, que va defensar Maria Martisella. En la seva intervenció, la consellera general de Demòcratres va apuntar que la moció inicial del PS es basava “en criteris no ajustats a la realitat”, ja que no necessàriament la menor potència contractada, en el cas de l’electricitat, o els paquets més bàsics, pel que fa a les telecomunicacions, són les que utilitzen o s’adapten a les necessitats de les persones amb dificultats econòmiques. 
En aquest sentit, Martisella, que va admetre que la tarifa social de FEDA és poc utilitzada i va avançar que la companyia ja treballava per fer-la “més accessible” i “ampliar-ne l’abast perquè més persones s’hi puguin acollir”, va assegurar que des de Demòcrates es vol “que totes les persones que ho necessitin puguin disposar” d’aquestes tarifes més ajustades a les seves necessitats, i va apostar perquè es pugui trobar “una solució per a cada casuística” per garantir que “els beneficiaris siguin realment els qui ho necessitin”.
Des de Terceravia, que va donar suport a la moció, Joan Carles Camp, que va lamentar que amb gairebé nou anys de Govern demòcrata s’hagi estat “incapaç” de  satisfer les necessitats dels ciutadans tot i haver disposat de més ingressos (85 milions anuals més) en beneficiar-se del desplegament del nou marc fiscal, va trobar “curiós” que la majoria “no hagués pensat abans” en aquest tipus de mesura per incloure-la ja als pressupostos d’Andorra Telecom i FEDA i sí ara “a les portes d’unes eleccions”.
D’altra banda, el ple va debatre l’informe anyal del Raonador del Ciutadà corresponent al 2018 i va acordar l’elecció de Joaquim Miró  (PS) com a membre de la Comissió Permanent i el nomenament d’Oliver Alís (Terceravia) com a suplent de la delegació davant l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.


El PS demana que s’expedienti el fiscal

El president del grup parlamentari socialdemòcrata va aprofitar el debat del projecte de llei de modificació de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o va-lors i el finançament del terrorisme, aprovada per assentiment, per demanar a l’executiu que avaluï l’obertura d’un procediment disciplinari contra el fiscal general. I és que López considera que Alfons Alberca hauria pogut cometre “dues faltes molt greus” en reunir-se amb els grups de la majoria i   lliurar-los unes esmenes “redactades per ell mateix en benefici de la seva tasca”. Martisella va defensar l’actuació dels parlamentaris de la majoria assegurant que la reunió forma part dels “treballs que els grups poden fer”.


La majoria acusa el PS de voler deixar indefensos aquells a qui se’ls acaba el lloguer el 2020

Els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern, en aquesta ocasió també amb els vots dels consellers generals de Terceravia, van rebutjar l’esmena a la totalitat del PS al projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu i van acusar els socialdemòcrates de voler deixar indefenses totes aquelles persones a qui se’ls acaba el contracte de lloguer l’any vinent. El president del grup liberal, Ferran Costa, i el de CC, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, van coincidir a l’hora de titllar López d’“irresponsable” i “temerari”, ja que l’acceptació de l’esmena a la totalitat i la no entrada en vigor de la llei provocaria que es pogués veure molts ciutadans “amb contractes de lloguer a qui no se’ls renova o a qui se’ls incrementa per sobre de l’IPC”. Per la seva part, López va argumentar l’esmena a la totalitat al text en el fet que “no serveix per recuperar el poder adquisitiu” i que a la vegada “obre la porta a apujar encara més els preus del lloguer” al país, ja que es permet recuperar l’IPC dels darrers tres anys i conté supòsits per “esquivar la congelació”.


La majoria accepta debatre canvis en la Llei electoral

Amb l’abstenció dels quatre parlamentaris de Terceravia i el suport de la resta de grups, el Consell General va acordar ahir la presa en consideració de la proposició de llei de modificació de la Llei qualificada de règim electoral i del referèndum presentada pels socialdemòcrates. Amb tot, des de les formacions que donen suport a l’executiu es va retreure al PS que hagués presentat el text sense haver parlat prèviament ni amb els comuns, els principals afectats per la proposta, ni amb el Govern ni amb la resta de grups. Així mateix, i tot i compartir aspectes com que la ciutadania formi part de les meses, DA, L’A i CC van deixar clara la seva aposta per mantenir el principi de governabilitat a l’hora de l’atribució dels consellers de comú.