El Govern farà una reforma profunda del refugi guardat del Comapedrosa

El Govern impulsarà una reforma de gran abast al refugi guardat del Comapedrosa. La intervenció consistirà en millores en l’eficiència energètica i el confort per als usuaris. La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va explicar que es desconeix el cost que tindrà la inversió perquè encara s’està treballant en el projecte. L’objectiu és que l’any que ve es puguin començar les obres (tot i que no es descarta licitar-ne alguna part aquest 2018) i s’aniran fent per etapes per tal de tenir enllestida la modernització de l’equipament en un termini de dos o tres anys. Calvó va argumentar que el calendari ve marcat per la voluntat de mantenir obert el refugi mentre es realitzen les millores i per les dificultats que suposa treballar en cotes altes. 

Per poder-hi fer aquesta actuació, el Govern i el Comú de la Massana van signar ahir un conveni en virtut del qual l’executiu recuperarà la concessió del terreny on hi ha ubicat el refugi durant 99 anys des de la seva creació, l’any 1989. Això donarà una garantia a l’hora de fer-hi inversions en profunditat, van destacar des de l’executiu.

Calvó va recordar que aquest va ser el primer refugi d’Andorra i que és una instal·lació “emblemàtica” perquè permet accedir al pic més alt d’Andorra i al Parc Natural del Comapedrosa. A més, va posar en relleu l’èxit de la ruta Coronallacs, que passa pels quatre refugis guardats i que ha vist multiplicar per tres els excursionistes que la segueixen (de 151 a 400 en la darrera edició). Això requereix posar “a l’alçada” el refugi del Comapedrosa, tenint en compte que els altres tres estan construïts recentment.

El cònsol major de la Massana, David Baró, va recordar que el Govern va fer una aposta fa 30 anys amb la construcció d’aquest refugi. “Es parlava d’un hotel de luxe a la muntanya”, va dir. Baró va remarcar que des d’aleshores s’han anat fent obres de manteniment però “ara cal un nou impuls important” amb “noves inversions”, una tasca que ha d’anar a càrrec de l’executiu, que és qui en té la titularitat i la competència. El pas endavant que ha fet el parc natural també fa més necessària aquesta reforma, va dir el mandatari, tenint en compte la creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions i el telefèric d’Arinsal, que ofereix una porta d’entrada “molt fàcil”. Baró considera que aquest refugi hauria d’estar al nivell del de Juclar, que és dels més novedosos.

D’altra banda, Calvó i Baró van signar ahir un altre conveni, en aquest cas relatiu al camí ral de la Massana. L’acord regula les obligacions de cada part i, per tant, el Govern serà responsable de la construcció dels nous trams que encara s’han de recuperar mentre que el Comú es farà càrrec del manteniment (actuacions en empedrat, les baranes, la senyalització, la neteja o la reparació en casos de vandalisme). La ministra va remarcar que aquest camí forma part del Pla sectorial d’infraestructures verdes i l’objectiu és adequar-lo des de Sant Julià de Lòria fins a Sorteny. Baró va explicar que s’està en converses amb els particulars per tancar  convenis que permetin crear nous trams. De fet, encara falta per construir tota la part que passa per la zona urbana. 

Calvó va destacar que els dos acords “s’emmarquen en la política del Govern de facilitar l’accés a la natura als ciutadans i turistes i treballar per posicionar Andorra com a destí de muntanya”. Així mateix, el cònsol massanenc va afegir que els convenis tenen com a base la Llei de competències dels comuns i per això va destacar que “avui portem a la pràctica uns acords que s’han pres al Consell General i amb un ampli consens entre comuns i Govern”.