El Govern llançarà un concurs de licitació d’oferta pública per tal que els privats que ho desitgin puguin oferir els habitatges dels quals disposin per destinar-lo a pisos de protecció pública o bé de lloguer a un preu assequible. En el plec de bases que es prepararà aquest estiu quedarà ben clar quants pisos es necessiten, a quin preu màxim pagarà el metre quadrat, en quina zona, el termini del lloguer, que oscil·larà entre els 15 i els 20 anys, i amb la garantia d’encarregar-se del manteniment dels mateixos. Ho ha detallat avui el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, que ha afegit que “quan diem habitatges, no vol dir que es pugui entrar a viure de seguida”, ja que poden ser edificis que per exemple la propietat no té la capacitat de rehabilitar o bé hotels que actualment estan tancats. En aquest sentit,ha assegurat que el plec de bases serà suficientment obert en aquest aspecte. Si els privats ofereixen aquests habitatges, el ministre ha avançat que “es podria arribar a adjudicar algun pis de lloguer assequible abans d’acabar la legislatura”.

Pel que fa al reglament dels pisos a preu assequible, Filloy ha fet notar que encara hi ha temps per preparar-lo donat que els pisos de la Borda Nova que es destinen a aquesta finalitat trigaran tres o quatre anys a ser una realitat.

No s’avalaran lloguers
En cap cas, però, el Govern avalarà o garantirà els lloguers als propietaris d’habitatges: “el que nosaltres no farem és coadjuvar a l’espiral inflacionista i fer més gran el problema”. Així de contundent s'ha mostrat el cap de Govern, Xavier Espot, i encara hi ha incidit més tot remarcant que si l’Executiu hagués d’avalar els propietaris que tenen impagats, els privats anirien incrementant els preus “perquè saben que en darrera instància el Govern els pagarà el lloguer i en lloc de demanar 900 euros en demanaran 1.500”. 

De fet, tant Espot com Filloy han recordat que les persones que no poden pagar un lloguer ja tenen un sistema d’ajuts socials per donar resposta a aquesta necessitat, com ara els ajuts a l’habitatge de lloguer o d’altres més de tipus ocasionals. “No  tenim persones dormint en caixers automàtics o en cantonades de carrers perquè tenim uns serveis socials que funcionen”, ha subratllat el ministre.

“Als qui no els ve d’aquí”
En relació amb les reticències manifestades per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) sobre el pla de xoc de l’Executiu per fer front a la problemàtica de l’habitatge, Espot ha declarat que el Govern ha de tenir la capacitat d’escollir quins pisos vol comprar o llogar, tenint en compte els que millor responguin al criteri per al qual es compren o es lloguen: “donar resposta a les persones que necessiten pisos a lloguer assequible i que siguin dignes”. Tot i que considera legítim que l’APBI digui la seva, “el Govern ha de donar cabuda a l’interès públic i hem de trobar un terme mitjà”. En relació amb els propietaris privats, Espot ha tornat a fer una crida perquè ajudin a resoldre “la problemàtica social més important del país”. En concret, el cap de Govern s'ha adreçat “als qui no els ve d’aquí, que tenen patrimoni, terrenys erms i edificis desocupats i recursos econòmics”. Segons ha argumentat, construir habitatge a preu assequible potser no és tan rendible com comprar i vendre pisos “però és mínimament rendible i exerceix una funció social”. Igualment, ha emfasitzat que el Govern, “pot fer molt però no ho pot fer tot ni resoldre-ho tot”.

44.534 pisos, inclosos els apartaments turístics

El nombre d’habitatges el 2021 era de 44.534, inclosos els apartaments turístics. Així es desprèn de les dades fetes públiques avui per Estadística. Pel que fa al total d’edificacions, de les 10.468, un 69% són edificis i/o cases, i xalets. També hi ha bordes, naus i aparcaments amb 702, 443 i 236 registres respectivament, que representen el 13,2%. Les parròquies on es concentren més edificacions són la Massana i Andorra la Vella, amb un total de 2.070 i 1.868 respectivament. Per percentatges, un 52% de les edificacions es concentra a la Massana, Andorra la Vella i Encamp. Així mateix, les parròquies on hi ha menys edificacions són Ordino i Canillo, amb 1.074 i 1.183 respectivament. Els darrers cinc anys, l’increment d’habitatges ha estat de 3.703, 2.954 dels quals de propietat i 749 de lloguer.