Els demòcrates van aclarir finalment ahir que abans que acabi la present legislatura el dret de vaga estarà regulat. Així ho va manifestar ahir el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, en resposta a una pregunta de la consellera general del grup mixt Sílvia Bonet. Malgrat tot, el grup parlamentari demòcrata, que ha estat treballant en aquesta qüestió els últims dos anys dins de l’anunciada reforma en l’àmbit laboral, encara no ha decidit quina serà la fórmula que s’utilitzarà. 
Una de les possibilitats, segons va indicar el ministre, és que la regulació d’aquest dret es faci a través de la modificació del Codi de relacions laborals, que inclouria les mesures de conflicte col·lectiu i dues lleis qualificades d’acció sindical i d’acció patronal. I una altra de les vies seria presentar una llei qualificada que regulés les mesures de conflicte col·lectiu: el dret de vaga per als treballadors i el dret al tancament patronal per als empresaris. Es faci servir un procediment o un altre, una llei més específica o un paquet legislatiu més ampli, el que és segur és que quan finalitzi la legislatura s’haurà donat compliment a l’anunci que el cap de Govern, Antoni Martí, va fer el març del 2013 durant la visita del secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, segons va dir Espot. El ministre va explicar que la decisió que finalment prengui el grup parlamentari estarà en funció de l’elevat nombre d’iniciatives legislatives que s’estan tramitant en aquests moments i tenint en compte que la legislatura és a la recta final. Bonet, per la seva banda, es va referir a la necessitat de regular el “buit legal” que hi sobre el dret de vaga.
La sessió de control al Govern d’ahir del Consell General va incloure també una altra pregunta del grup mixt, en concret del president, Jaume Bartumeu, que es va interessar per les mesures que està posant en marxa el Govern per aplicar l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), que entra en vigor l’1 de gener de l’any vinent. La impressió de Bartumeu és que “hi ha poc acompanyament als empresaris petits” des de l’administració i que “anem una mica tard” en aquest àmbit. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va reconèixer que “tot es fa a contrarellotge” davant d’un procés que, segons va dir, és “complex i d’un abast important”. Tot i així va dir que una vegada estiguin ben definits els procediments i els programes informàtics, s’iniciarà l’acompanyament de les empreses, tot i que ja s’ha començat el contacte amb les que tenen més volum de treballadors.
Cinca va manifestar que es treballa en col·laboració amb la CASS perquè al desembre les empreses ja tinguin els percentatges que hauran de deduir als treballadors i que a finals d’any sortirà a concurs l’aplicació informàtica que s’utilitzarà per recaptar l’impost. A més, es treballa també en els formularis necessaris per a la retenció i en el desplegament que s’haurà de fer amb les entitats bancàries, i finalment es posarà en marxa un pla de comunicació al mes de novembre.
La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili havia presentat una pregunta sobre les mancances que s’han detectat a l’Estadi Nacional. El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, li va respondre que tant la gespa com la il·luminació estan homologades als estàndards internacionals i la instal·lació compleix tots els requisits perquè sigui utilitzada tant per a la pràctica del futbol com del rugbi.  “Les millores estan resoltes en la pràctica totalitat”, va assenyalar el ministre. La sensació de Gili és que s’ha donat una “pèssima imatge del país” i que es tracta d’un estadi que “no satisfà ningú”.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, havia demanat al Govern sobre la recaptació de l’impost de societats que s’havia assolit del sector bancari l’any 2013. El ministre de Finances i Funció Pública va xifrar en 18,3 milions el que l’Estat va ingressar l’any passat de les entitats bancàries per aquest impost. D’aquesta manera, segons els socialdemòcrates, s’haurien ingressat 15 milions menys  que  l’any anterior. Cinca va opinar, però, que la recaptació ha estat “molt satisfactòria” i va insistir que no es podien comparar exercicis amb impostos diferents.

El conveni amb França per evitar la doble imposició rep el suport dels tres grups parlamentaris

El Consell General va aprovar ahir per assentiment la ratificació del conveni amb França per evitar la doble imposició i ara només falta que l’Assemblea Nacional i el Senat francès facin el mateix perquè el text pugui entrar en vigor. El Govern i l’oposició van coincidir en valorar molt positivament el que consideren com a primer pas cap a la diversificació de l’economia andorrana. I és que finalment les empreses del país podran sortir a l’exterior i competir en igualtat de condicions sense la càrrega que els suposa la doble tributació. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va recordar que és el “primer pas de referència” i que a partir d’ara vindran altres convenis amb altres països. A més, el ministre va ressaltar el fet que s’hagi aconseguit aquest acord amb el veí del nord amb un marc fiscal competitiu fixat en el 10%. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va dir que es tractava d’un “dia important” perquè el país necessita aquesta mena d’acords per diversificar l’economia. Tot i així, va retreure al Govern que ha perdut un any i mig “per discussions internes” al voltant de l’IRPF. Per la seva banda, el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, va dir que és un conveni que “permet confirmar la voluntat d’Andorra de seguir col·laborant amb la comunitat internacional en la lluita contra activitats il·lícites”. Tots els grups van donar suport també al conveni d’ensenyament amb França, i van ratificar els acords de cooperació en matèria de protecció civil i de cooperació policial i duanera.

Rebutjada l’esmena a la totalitat del grup mixt a la llei del joc

L’esmena a la totalitat del grup mixt al projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar, que va ser refusada pels grups demòcrata i socialdemòcrata, va fer reviure de nou el debat sobre si s’ha de deixar fumar o no al futur casino. La consellera Sílvia Bonet va exposar tota una sèrie d’arguments en contra que es permeti fer una excepció en l’aplicació de la llei contra el tabaquisme passiu. Segons va dir, seria una mesura discriminatòria amb altres tipus d’establiments que s’han hagut d’adequar a aquesta llei. Bonet va considerar, a més, que el que provoca menys ingressos en aquesta mena d’instal·lacions és la crisi econòmica i no pas el fet que s’hi prohibeixi fumar. El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va dir que compartia tots els arguments en contra de la permissivitat del tabac, tot i que troba que cal regular i que cal provar aquesta nova via per crear ocupació. La consellera demòcrata Olga Gelabert va recordar que el projecte de llei va més enllà del casino i va insistir que només es vol deixar fumar a les sales de joc.