La ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, va afirmar ahir que les mesures que proposa la CASS per reduir la despesa i que estan reflectides en el projecte de pressupost del Govern per a l’any vinent “no són retallades” i algunes ja s’estan implantant des del mateix executiu. A més, va justificar el retard que s’arrossega en la posada en pràctica del Model Andorrà d’Atenció Sanitària (MAAS), que segons va dir està “justificat” i és “perfectament assumible”, tenint en compte el gran abast que suposa aquesta reforma.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va manifestar que les mesures contingudes al pressupost de la CASS, i per tant aprovades amb el vistiplau del Govern
–que no va dubtar a qualificar de “retallades”– “preocupen” a la ciutadania, en especial les referents al control de les baixes. I és que, segons va afirmar el conseller del PS, “és esgarrifós” que es pretengui tractar els usuaris de la seguretat social com a “criminals” i que s’incloguin propostes com  els controls domiciliaris, les limitacions del nombre de baixes que un facultatiu pot donar durant un any o la prohibició de fer certes activitats mentre s’està de baixa. La titular de Salut i Benestar va contestar, però, que són les mateixes mesures en què el consell d’administració de la CASS ha anat insistint des de l’any 2010 i que tenen com a finalitat garantir la viabilitat econòmica del sistema. “No són retallades ni molt menys”, va insistir la ministra en les seves intervencions. Això sí, Rodríguez va anunciar també que pel que fa, per exemple, a les incapacitats temporals s’aplicaran els consells dels tècnics francesos “per millorar la gestió”.
D’altra banda, segons la ministra, moltes de les mesures  són relatives per exemple, a la cartera de serveis que s’està confeccionant o a la modificació de les nomenclatures, matèries que corresponen al Govern i que “ja s’estan implantant”. La consellera del grup mixt, Sílvia Bonet, va voler constatar que la CASS continua amb la seva “voluntat històrica” de planificar, una cosa que “no li toca” i que és competència del ministeri. Sobre aquest punt la ministra es va mostrar d’acord, si bé va dir que la parapública tampoc “no ha de ser un pagador cec”, sinó que “és indispensable que participi”.
La ministra de Salut i Benestar, també responent a una pregunta de Rios, va justificar el retard en la posada en funcionament del MAAS, una prova pilot que començarà a principis de desembre en l’àmbit de la diabetis però que s’hauria d’haver iniciat a principis del 2013. Rodríguez considera que aquest desfasament temporal “no és desgavellat” en una qüestió “tan macro” i “delicada” com és la reforma del sistema sanitari. “No depèn només de nosaltres, sinó també de França i de l’Organització Mundial de la Salut”, va argumentar la ministra.
De moment, i en relació a la prova pilot, ja s’hi han interessat tretze metges i, pel que fa a oncologia, es deixarà fet tot el treball previ perquè es pugui avançar en la propera legislatura, mentre que en les xarxes de salut mental i salut maternoinfantil s’incidirà posteriorment. Rodríguez va destacar també la feina feta en aspectes com la contractualització amb els professionals, la millora dels sistemes d’informació o els processos d’acreditació dels centres i dels professionals.
El president del grup socialdemòcrata va opinar, però, que “és com una tradició que tot vagi a poc a poc” en aquest ministeri perquè la reforma es remunta a l’any 2006, quan es va fer el Pla estratègic de la salut. El cert, segons va dir Rios, és que “ni pacients ni professionals veuen cap millora substancial” i a més cap responsable polític assumeix les seves responsabilitats pel retard. “És una prova més del fracàs de les polítiques sanitàries de DA”, va afirmar el parlamentari socialdemòcrata.
Durant la sessió d’ahir del Consell General, la titular de Salut i Benestar va defensar també, contestant a una pregunta de la consellera del PS Rosa Gili, els avenços que s’estan fent en l’atenció al Cedre, si bé va admetre també que “tot és millorable”. La ministra va explicar que s’hi han incorporat nous professionals i s’ha augmentat les hores de dedicació d’“un equip mèdic de primer nivell”. Segons Rodríguez, l’enquesta del CRES que constata un cert descontentament, tant d’usuaris com de familiars, amb l’atenció que reben es va fer “en el moment més difícil” i a tan sols un any del trasllat des de la residència Solà d’Enclar, que va qualificar d’“operació complicada”.
Gili va demanar algunes xifres concretes a la ministra, com el nombre de professionals de la infermeria que treballen en el torn de nit i quines són les ràtios que s’apliquen (relació entre personal sanitari i usuaris), però la ministra li va dir que li facilitarà la informació per escrit. Una xifra que Rodríguez sí que va proporcionar és que hi ha tretze persones en llista d’espera.

La informatització de la justícia enfronta Espot i Bartumeu

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, i el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, van protagonitzar ahir l’altre gran duel al Consell General, que va girar al voltant de la informatització de la justícia amb el nou sistema Avantius. Bartumeu va insistir que en el procés per posar en marxa el nou aplicatiu, que està portant a terme l’empresa pública navarresa Tracasa, s’està posant en risc la confidencialitat de la informació judicial i va posar de manifest de nou la seva preocupació perquè aquesta pugui circular “fora de les nostres fronteres d’un núvol a l’altre”. Una preocupació que, segons va dir, també s’expressa en una carta que els batlles van enviar al Consell Superior de la Justícia (CSJ). Bartumeu considera que el contracte signat amb Tracasa “ens lliga de peus i mans” de cara al futur, ja que els tècnics andorrans han estat “apartats” i no es podrà fer el manteniment del sistema des d’Andorra. El conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) va criticar també que l’antic sistema d’informació s’hagi tancat i s’hagi deixat només operatiu el nou, així com les dificultats que han tingut els consellers per accedir a la documentació referent a aquesta matèria, i en aquest sentit va dir al ministre que “ens la facilita per obligació”.
El titular de Justícia i Interior va afirmar que hi ha “garanties plenes” pel que fa a la confidencialitat de les dades judicials, ja que el conveni signat inclou clàusules en aquest sentit, i a més hi ha “eines de traçabilitat” per conèixer qui fa les consultes i hi ha un “accés restringit” a la informació per part dels tècnics navarresos. Espot va negar que hi hagi hagut “cap ocultació” en aquesta qüestió i va aclarir que és el mateix Consell Superior de la Justícia el que s’encarrega de gestionar el servidor, així com del seu manteniment. El ministre va admetre que  el CSJ ha mantingut reunions amb els batlles després de la carta que aquests van enviar, però va dir que ignorava si hi havia hagut una resposta.