És un dels neguits que més preocupa els escèptics en matèria europea: quants funcionaris (o assimilats) caldrà incorporar per transposar el cabal comunitari? Pensin que estem parlant del volum ingent de directives, reglaments i actes menors que la UE ha anat generant des de la seva creació –i que genera en el seu funcionament ordinari– i que caldrà incorporar al nostre ordenament perquè siguin vigents des del minut 1 de l’entrada en vigor de l’acord d’associació. 

Doncs bé, el Govern calcula que caldrà entre quinze i vint contractacions a jornada completa, algunes de les quals podran ser externes, “així alimentem algun dels sectors vinculats amb la represa del cabal”, augura el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba. A aquesta xifra, caldrà afegir-hi un ens de nova creació en matèria d’energia, telecomunicacions, audiovisuals, serveis postals, competències i ajudes d’Estat: “No caldrà una estructura gaire àmplia, estem parlant d’un grup reduït de cinc o sis persones que puguin recórrer de manera puntual a experts sectorials perquè els assessorin”.

Això, pel que fa a l’estructura fixa que caldrà incorporar ex novo, que implica un contingent que en la banda alta de la forquilla es podia enfilar fins a les 25 contractacions. Perquè el Govern mantindrà l’estructura que s’ha anat aixecant al voltant de la secretaria d’Estat per conduir a bon port la negociació, amb la xarxa de referents –diu Riba– “que tenim als ministeris, a les altres entitats públiques i també al sector privat”. En total, “mig centenar de persones amb dedicacions parcials en funció de la matèria, adverteix, i que com ja s’ha dit es mantindria durant la transposició del cabal comunitari”.

Així que ja tenim una primera aproximació als costos en recursos humans que implicarà per a l’administració pública l’acord d’associació. Però, i els costos financers? I en aquest punt les coses no són en absolut tan concretes. “Ho estem acabant d’afinar amb l’ARI a partir del resultat final de la negociació. Ara que sabem com han quedat els 25 annexos i quina és la distribució temporal de la transposició podem concretar de forma més acurada els costos. Però queda feina per fer: per exemple, decidir en quins programes i en quines agències participarem des de l’entrada en vigor de l’acord i en quins ens anirem incorporant als anys següents. S’ha de valorar, perquè entre uns i altres hi ha una diferència significativa d’uns milions d’euros amunt o avall”. 

I encara més verds són els càlculs sobre el que Riba anomena de forma aproximada el “retorn sobre inversió”. I això no ho sabrem, adverteix, “fins que l’instrument estigui en fase de desenvolupament i puguem quantificar l’impacte sobre el PIB o en cada sector d’activitat. Només llavors, i amb la deguda perspectiva, podrem quantificar l’impacte econòmic de l’acord i dir si el balanç és positiu o no”.

En català, però no tot
Una altra pregunta oportuna quan parlem del cabal comunitari és la llengua en què es transposarà. Per concretar: caldrà emprendre la traducció al català del cabal íntegre? I la resposta, amb matisos, és que no: “Dependrà de la matèria: la que sigui d’interès general, per exemple salut i seguretat en el treball, sí que s’haurà de traduir perquè ens interessa a tots i tots l’hem de poder consultar i entendre de forma directa. Però la normativa específica, i penso en la que afecta l’acord monetari o el sector bancari no caldrà traduir-la: la feina, ara que tenim els annexos llestos, és distribuir totes les referències i veure quines han de seguir el tràmit ordinari, és a dir, amb traducció, i quines el simplificat, sense.”

Riba confia que Concòrdia revisi el “no” actual a l’acord
“Tinc l’esperança que un cop tinguin coneixement dels detalls de l’acord d’associació revisaran la seva posició, perquè fins ara m’ha faltat concreció: exactament, quins són els motius pels quals han optat pel no? Que veuen més riscos que oportunitats? Que els concretin. Fins ara potser era difícil perquè hi havia moltes incerteses, però amb els annexos tancats crec que toca tornar a valora la seva posició, i tinc confiança que la revisin”. Amb aquest optimisme tebi però optimisme, al cap i a la fi, espera Landry Riba que Concòrdia mogui fitxa i acabi passant-se al bàndol del sí, després de desmarcar-se al setembre del pacte d’Estat i de donar-li de nou l’esquena a l’acord al desembre, quan es va donar oficialment per tancada la negociació política.

Pel que fa a Andorra Endavant, amb una posició encara més contrària, Riba manté oberta una última porta a l’esperança: “Si l’estudi d’impacte que han encarregat acaba determinant que l’acord és bo per a Andorra, confio que per coherència s’hi acabaran afegint”. I queda l’altre estudi d’impacte, l’oficial, que l’ARI està elaborant després, i no abans de les negociacions –com havien reclamat tant Concòrdia com Andorra Endavant– i que arribarà com a molt d’hora a finals de març, potser a principis d’abril: “Nosaltres ens limitem a facilitar-los la informació que ens demanen, no l’estem pilotant i no sé com va. Hi haurà una part estrictament econòmica i una altra de més qualitativa, i n’haurem de fer una lectura global”.