Després del trencament de les negociacions entre patronal i sindicat per a la revalorització dels salaris de cara a l’any vinent, el Govern ha agafat les regnes i ha presentat una proposta als grups parlamentaris, amb qui vol arribar a un acord per regular els increments salarials amb l’objectiu de “mantenir el poder adquisitiu dels ciutadans”, tal  com afirmava en un comunicat de premsa l’Executiu divendres passat informant de la reunió que va celebrar el Consell econòmic i social. I la proposta presentada a les forces parlamentàries per la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, és aplicar l’índex de preus de consum (IPC) als salaris fins al mitjà. Això és un increment al voltant del 5% als salaris que van fins al voltant dels 2.400 euros bruts. El salari mínim s’incrementarà un 7%, uns dos punts per sobre de l’IPC, de tal manera que arribarà als 1.376,27 euros mensuals (el que equival a 7,94 euros l’hora).

La proposta governamental no dista excessivament del que ja coincidien patronal i sindicat si es deixava de banda l’aplicació d’una tretzena paga, que en la darrera proposta sindical passava per un increment addicional de l’1,7% anual durant cinc anys consecutius a sumar a l’IPC. Ara caldrà veure quines contrapropostes faran els grups parlamentaris per revaloritzar els salaris altres que el mínim, però a priori no hi hauria d’haver problema per aplicar un increment fins al salari mitjà, si no equivalent a l’IPC, sí que “s’hi apropi el màxim possible”, va afirmar el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, mentre que des de l’altre grup de la majoria, el de Ciutadans Compromesos, el seu president, Carles Naudi, apuntava a la necessitat d’anar “per davant de l’IPC amb els salaris més baixos, sense que això comprometi la competitivitat de les empreses, perquè llavors es posa en joc la pèrdua de llocs de treball”. La resta de forces han demanat més temps per treballar la contraproposta, encara que totes confien d’assolir un consens en aquesta qüestió. 

I justament el cost de la vida i la problemàtica de l’habitatge és una de les temàtiques que diferents presidents de grups parlamentaris han assenyalat com a claus en l’agenda política del 2024. Jordana, per exemple, va expressar el desig de, “si no arreglar la problemàtica, sí posar les bases perquè es pugui resoldre”. I això passarà també per més control sobre el creixement del país. O en paraules del president del grup de Concòrdia, Cerni Escalé, fer “un creixement més sostenible, vetllant perquè Andorra continuï sent una destinació turística i comercial de referència, però centrant sobretot els nostres esforços en la qualitat de vida per a les persones que l’habiten. Un país del qual cap de les persones que se l’estima hagi de marxar a causa de l’especulació immobiliària”, i “frenar la construcció desmesurada i garantir la suficiència dels nostres recursos naturals i econòmics, donant prioritat a les persones que ja viuen a Andorra”. Per la presidenta dels consellers socialdemòcrates, Judith Salazar, tot plegat passa pel debat, que s’ha de fer de “manera compartida”, sobre el model de país i el creixement: “fins on i en benefici de qui”. I aquí s’hi inclourien múltiples reptes, més enllà de les mesures per a l’habitatge i la modificació de les lleis d’ordenament del territori i urbanisme i de la inversió estrangera, com ara l’aposta per una economia productiva i verda, la millora del contracte social “arrelant el diàleg social”, donant suport a les petites i mitjanes empreses, i afrontant la “gran assignatura pendent” del país, que és l’aposta i inversió en recerca i innovació, entre molts altres.
 

L’acord amb la UE
Els presidents dels grups parlamentaris també recorden que la sostenibilitat del sistema de pensions de la CASS i el pacte d’Estat per la Salut seran temes importants el 2024, als quals la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner suma la Justícia. I tot això sense oblidar l’acord d’associació amb la UE, que de ben segur centrarà bona part de l’agenda política de l’any vinent. Jordana apuntava a la tasca de pedagogia que cal fer, i en el mateix sentit, Naudi deia que “cal explicar bé” l’acord un cop es consolidi el text “perquè les persones es puguin configurar una opinió de cara al referèndum”. I tant si s’està a favor o en contra de l’acord, caldrà disposar del temps suficient i no sembla que en sobri si es vol celebrar l’any que ve. En relació amb aquest punt, Montaner va recordar que “pensem que l’acord d’associació no encaixa amb la petitesa d’Andorra”.