El Govern rebutja els canvis proposats per Concòrdia a la Llei del règim electoral i del referèndum, ja que considera que hi ha risc que el sistema porti a una “fragmentació excessiva” del Consell General. Així s’exposa en el criteri publicat en el Butlletí del Consell General.
Cal recordar que la proposta de Concòrdia plantejava que a la circumscripció parroquial en les eleccions generals hi hagués candidatures unipersonals i que els electors poguessin escollir els dos candidats que més els representessin, i que fossin proclamats els dos candidats que acumulessin més vots en cada parròquia. D’aquesta manera, segons Concòrdia, es podria afavorir la participació en les eleccions generals i també la representativitat del Consell General en acabar amb el sistema majoritari actual a la circumscripció parroquial, pel qual la llista més votada, encara que sigui per un vot, guanya els dos escons.
El Govern creu que el sistema proposat pels turqueses portaria “a una proliferació de candidats”, que podrien ser escollits “amb un percentatge molt baix de sufragis”, i “es podria en alguns casos arribar a corregir la desproporcionalitat, però pagant-se un preu molt elevat: el de la fragmentació excessiva”. I afegeix que la fragmentació per la via de la circumscripció nacional “almenys seria estrictament representativa”, però en les circumscripcions parroquials, “en abaratir els costos de presentació de candidatures, podria conduir a un Consell format per un mer agregat de personalitats prominents que podrien ser escollides amb molt pocs vots”
Així, l’executiu veu en la proposta una “clara invitació a la divisió del vot entre opcions polítiques” i alerta que el panachage, sistema conegut al país abans de la Constitució com a “fer barreja”, pot agreujar els efectes de la “feble institucionalització del sistema de partits” i alhora podria portar a “confrontacions polítiques entre personalitats individuals més vinculades a un territori que a un projecte” i que “s’afebleixi significativament el debat programàtic articulat sobre la base de plantejaments polítics d’àmbit nacional”.
Tot plegat porta el Govern a destacar que “en escenaris fragmentats es podrien donar, a banda de les més aviat improbables coalicions fructíferes i basades en el diàleg, sovintejades confrontacions estèrils i polaritzades, incapaces d’assegurar majories afavoridores d’estabilitat”. I en aquest punt afegeix que, “si bé és cert que una baixa participació pot erosionar el sistema democràtic, cal tenir present que l’erosiona encara molt més un sistema incapaç de generar estabilitat política i parlamentària”.
Pel que fa al foment de la participació amb el que es justificava des de Concòrdia el text, el criteri del Govern exposa que “és difícil trobar evidències en la literatura acadèmica que exposi una correlació clara entre les modalitats de les llistes electorals i els nivells de participació”. En aquest punt, també valora que, “curiosament, es deixa fora de la modificació proposada l’opció de desbloquejar o considerar el vot preferent en el plantejament que opera en la llista de circumscripció nacional”, una alternativa que l’executiu considera que “s’inscriuria perfectament” en el plantejament de la proposició de llei presentada, i “no tindria els efectes costosos en altres àmbits”.
Finalment, el Govern critica el “desincentiu radical” que s’introdueix perquè els consellers escollits en la circumscripció territorial puguin accedir al Govern, ja que en renunciar a l’escó es podria modificar la configuració de la majoria perquè accediria a l’acta de conseller el terer candidat més votat, que podria tenir una sensibilitat política diferent. Malgrat tot, el Govern valora el treball del grup parlamentari de Concòrdia sobre el sistema electoral “i les seves eventuals possibilitats de reforma, aportant pistes que poden ser rellevants i suggeridores de cara a futurs debats sobre aquesta qüestió”, ara bé, si es vol que els debats sobre la matèria “tinguin traducció legislativa, s’han de fer en el marc d’un treball tècnic, polític i de consens de gran abast, previ a la preceptiva tramitació parlamentària”.
