El Govern tanca el 2021 amb un dèficit de 80 milions, 50 menys del previst

Amb únicament els vots de les tres formacions que donen suport a l’executiu, el Consell General ha donat llum verd al pressupost per a aquest exercici 2022 després de rebutjar les cinc reserves d’esmena presentades pel grup socialdemòcrata, que ha retirat a darrera hora el vot particular sobre l’atenció hospitalària, en una sessió en què el ministre de Finances ha aprofitat per anunciar que el Govern tancarà els comptes del 2021 amb un dèficit de 80 milions d’euros i no de 129 com estava previst. 

Eric Jover, que amb aquest anunci s’ha avançat a les crítiques de l’oposició en relació amb les previsions pressupostàries, ha explicat que aquesta millora de gairebé 50 milions d’euros s’ha assolit amb un increment dels ingressos gràcies a la reactivació de l’activitat econòmica, ja que “no s’ha retallat en despesa”. Així mateix, el ministre ha avançat que el creixement del PIB de l’exercici passat serà del 7,5% i no del 6%, com s’havia previst inicialment, i també ha corregit a l’alça la previsió del producte interior brut per a aquest 2022, que ha assegurat que serà del 7,8% i no del 7,1%.

Quant als comptes, Jover, que ha recordat que preveuen un dèficit de 26,5 milions ja “dins” els paràmetres de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques, n'ha defensat el seu doble vessant, ja que, per una banda, donen encara resposta a les necessitats derivades de la pandèmia de la Covid amb increments del 10% i 8% de les dotacions dels ministeris de Salut i d’Afers Socials, i, de l’altra, suposen també “un retorn a la normalitat” amb una “millora dels ingressos” i donant continuïtat als projectes inclosos en el full de ruta Horitzó 23.

Des de l’oposició, tant el grup socialdemòcrata com el de Terceravia han criticat uns comptes que consideren poc realistes, inflats, i que no responen a les necessitats ni del país ni de la ciutadania.

En aquest sentit, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, ha exposat un decàleg de motius pels quals no podien donar suport als comptes, incidint en el fet que no és el seu projecte i tampoc hi havien pogut participar, ja que en les esmenes “no ens han deixat fer pràcticament res”, en l’absència de polítiques de suport a emprenedors i autònoms així com a artistes i federacions i clubs esportius petits, a l’excés d’optimisme en la previsió d’ingressos, en la forma de gestió de la despesa pública, en l’endeutament creixent, en el fet que la previsió d’IPC era de l’1,4 i finalment ha estat del 3,3%, així com en l’absència de mesures per fer front a la problemàtica de l’habitatge i en el fet que des de l’executiu i majoria s’aposta només per un model de residents d’alt poder adquisitiu i també perquè els comptes no recullen altres prioritats com són les pensions, el poder adquisitiu de les famílies, la qualitat dels serveis públics i el suport als empresaris.

Per la seva part, el president del grup de Terceravia, Josep Pintat, que ha recordat la presentació d’un recurs a Sindicatura contra l’admissió a tràmit del projecte de llei del pressupost en considerar que no s’adequava a les disposicions de la Llei general de les finances públiques, ha insistit en la qüestió formal i en el fet que els comptes posen en qüestió les competències del Consell General, ja que “no compleixen la legalitat vigent i han estat admesos a tràmit”. Així mateix, Pintat, que ha lamentat també que amb el pressupost es modifiquin fins a una quinzena de textos legals que regulen les finances públiques, la funció pública i l’activitat econòmica, ha criticat que “per complir la regla d’or les previsions d’ingressos s’inflen, en més de 80 milions d’euros i, paradoxalment, encara es generen més de 20 milions de dèficit i més de 130 milions d’endeutament, respecte a l’últim pla d’equilibri financer”.

En canvi, des de les formacions que donen suport al Govern s'han defensat uns comptes que consideren que permeten “acompanyar el creixement econòmic del país” i a la vegada “no deixar ningú enrere”. Així, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha celebrat que el pressupost “ens permet avançar en la gestió de la pandèmia i en els projectes de l’H23” i fer-ho a més sense apujar la pressió fiscal.

En aquesta línia, Naudi, convençut que el pressupost fa possible “seguir impulsant un marc estable que permet millorar la qualitat de vida del nostre país”, ha defensat que la millora del dèficit previst per a aquest any posa de manifest que “sense tocar la pressió fiscal però incentivant l’economia es pot recaptar més”.

Des del grup liberal, Ferran Costa, ha assegurat que ens trobem davant “uns comptes responsables i realistes”, que “aconsegueixen reduir el dèficit tot i destinar més diners a sanitat i que alhora impulsen l’activitat econòmica”. El president liberal, que ha incidit també en el fet que per primera vegada es tinguin en compte en la presentació del pressupost els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), ha destacat els augments de les dotacions als ministeris de Salut i d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, dos departaments que constitueixen “el pal de paller per acompanyar la ciutadania en la recuperació”. I ha posat èmfasi en aspectes com són la diversificació del teixit econòmic, la digitalització i l’aposta per la sostenibilitat.

El president del grup demòcrata, Carles Enseñat, que ha fet un breu repàs de les grans xifres del pressupost que ha de ser el de “la recuperació”, ha destacat l’increment de la partida d’inversions i ha remarcat alguns dels projectes que posen de manifest “les línies prioritàries i principis a través dels quals la coalició vol assegurar aquesta recuperació”. Així, el conseller general demòcrata s'ha referit al futur CREI, que ha de “donar resposta als joves amb problemes greus conductuals i de drogoaddicció”, al recinte multifuncional que ha de complementar l’oferta turística, i als pisos de preu assequible que s’impulsen a la zona de la Borda Nova, entre altres iniciatives.

Finalment, la consellera general no adscrita, Carine Montaner, que ha lamentat els  “comportaments de superioritat d’alguns membres de la majoria, no de tots” i ha exigit “més respecte”, ha aprofitat el debat dels comptes per recordar a l’executiu el seu compromís de no apujar la pressió fiscal i advertir que la reforma fiscal que està enllestint “afectarà molt les empreses”. Així mateix, la parlamentària, ha apuntat que les previsions “optimistes” d’ingressos venen donades per aquesta reforma i ha lamentat que mentre no es consideren les baixes per Covid com a accident laboral, i per tant no es paguen al 100%, es “regalarà uns terrenys durant 25 anys a Grifols per a un projecte sense previsió de beneficis”.

Habitatge de preu assequible a l’antiga clínica

El Govern ha iniciat ja contactes amb el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) per poder assolir un acord que permeti convertir l’antiga clínica de Santa Coloma en habitatges de preu assequible. Així ho ha avançat el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, durant el debat de les cinc reserves d’esmena del grup socialdemòcrata que pretenien incloure al pressupost solucions en matèria d’habitatge com per exemple la creació d’un fons per promoure la construcció d’habitatge públic de preu assequible, fons que s’havia de nodrir principalment de bona part de la partida prevista per al recinte multifuncional. Filloy, que ha retret a López que volgués eliminar un projecte necessari per al país, no ha concretat més detalls, ja que es tracta “dels primers contactes”.