El Govern treballa per limitar el llançament de petards. Arrel d'una demanda ciutadana, i aprofitant que ja s'estava treballant per modificar la reglamentació al voltant de l'ús de material pirotècnic i d'enceses de foc, es preveu poder racionalitzar els usos dels petards buscant una "conciliació" ciutadana, segons ha explicat el ministre portaveu, Guillem Casal, sortint del Consell de ministres. Les altres dues línies de treball que completarien la reforma normativa són, en les enceses de foc al medi ambient, per garantir la seguretat ciutadana i reduir el risc d'incendi, i  en interiors, garantir la seguretat de les persones.

Casal ha explicat que la demanda ciutadana no planteja una prohibició dels petards però sí una racionalització, que al seu parer "aglutina bona part de la ciutadania" i que configura una proposta "força legítima" i "molt raonada", a la qual es vol donar resposta "ben aviat". En aquest punt, va deixar clar que, estigui o no enllestida la redacció reglamentària, per Sant Joan es podran tirar petards, però  sí que es podria limitar el seu ús a moments concrets o potser fora de la revetlla de Sant Joan es podria haver de demanar una autorització prèvia.

El treball per modificar la normativa es va començar arrel de la tragèdia de Crans Montana, aquest passat Cap d'any, on un incendi en un local d'oci nocturn originat per l'ús de material priotècnic va deixar una quarantena de morts i més d'un centenar de ferits. I veient que la normativa andorrana calia modernitzar-la, a part de l'ús de petards i d'altres en espais tancats, també es revisa la reglamentació de les enceses de foc al medi, i s'hi afegeix la racionalització del material pirotècnic també en espais exteriors.

Segons Casal, el que cal ara és veure com es trasllada tot plegat en un instrument jurídic, que es vol tenir enllestit si no és abans de Sant Joan, "esperem que ben aviat".

 

La política de quotes redueix el creixement poblacional per sota del 2%

El ministre portaveu, Guillem Casal, ha defensat que les mesures per controlar el creixement poblacional del país sense deixar d'atendre les necessitat del teixit productiu tenen el seu efecte. Així, les successives reduccions de les quotes d'immigració i el reestabliment dels criteris més restrictius per obtenir un permís de residència han permès reduir el creixement poblacional per sota del 2% durant el primer trimestre d'aquest 2026, quan l'any passat se situava per sobre del 2,5%.

En aquest punt, ha explicat que el Govern ha aprovat un nou reglament de quota general per un contingent de 800 treballadors, ampliable en cas de necessitat en un 30% com és habitual, del qual cal restar al voltant de 65 permisos ja atorgats gràcies a l'avançament de la quota aprovat el març passat. D'aquests 800 permisos, 624 seran de residència i 176 fronterers. Aquesta quota compta amb un 11% menys d'autoritzacions que la darrera aprovada, de l'octubre. L'avançament de la quota es reservava a 150 permisos per a les ocupacions dels grups 1 i 2 de la classificació nacional d’ocupacions (és a dir, llocs de direcció i gestió d’organitzacions i als perfils professionals tècnics i científics altament qualificats que requereixen formació superior i un elevat nivell d’especialització) i les dels sectors sanitaris i educatius, les dels cuidadors en centres sociosanitaris i les dels assistents domiciliaris.

El nou reglament també reserva 150 places al sector esportiu, de tal manera que la quota que queda a disposició és per uns 585 permisos.


Permís Entry Exit
D'altra banda, el Govern ha aprovat el projecte de modificació de la llei d'immigració per adaptar-se a l'Acord de gestió de fronteres al que s'ha arribat recentment amb la Unió Europea, pel qual Andorra s'assimila a l'espai Schengen sense ser-ho i es permet la lliure circulació dels nacionals i residents sense haver-se d'inscriure al registre Entry Exit System de la UE. Per això, el text crea un nou règim de residència "condicional i temporal" per, quan es compleixen tots els requisits però s'està en espera de l'avaluació de seguretat que hauran de fer les autoritats espanyola o francesa.

 

Casal treu importància al fet que Macron no parlés en català durant la visita

El president francès, Emmanuel Macron, publica habitualment a xarxes socials un petit escrit en l'idioma oficial dels països que visita, com el seu últim viatge oficial a Grècia. Les paraules en grec no van sobtar, és un detall habitual en totes les seves relacions, com la commemoració del 24 d'abril del genocidi armeni de 1915, en què es va inclinar "davant la memòria de les víctimes", també en armeni. Aquest cop, però, no ha tingut cap detall pel català durant la seva visita al Principat. I això malgrat que Macron ratifiqués la importància de què Andorra és "un exemple magnífic" de convivència de múltiples llengües i l'ús del català i el francès com a vehiculars dins el sistema educatiu andorrà. I que no fes ús del català se li ha retret per part d'alguns sectors de la població. El ministre portaveu, Guillem Casal, ha tret importància a aquest fet i ha atribuït a "qüestions d'origen social o nacional" que fos "difícil que parles català". "En tot cas, jo crec que la llengua no va ser una barrera per impregnar-se de la realitat andorrana i que és ben coneguda de la realitat andorrana", ha apuntat el ministre.

 

Espot participa en el debat sobre resiliència democràtica a la CPE

El cap de Govern, Xavier Espot, participarà en la 8a Cimera de la Comunitat Política Europea (CPE) que se celebra a Yerevan, el 3 i 4 de maig, amb el lema ‘Construint el futur: unitat i estabilitat a Europa’. La capital d’Armènia reunirà als màxims representants polítics europeus en aquest fòrum de diàleg per fomentar una cooperació més estreta i contribuir a un espai europeu més resilient i unit. L’agenda de treball preveu la participació del líder andorrà en la taula de treball ‘Reforçar la resiliència democràtica i fer front a les amenaces híbrides’, per tractar qüestions relacionades amb la protecció de les societats democràtiques, en particular la cooperació per combatre la manipulació i la interferència informativa estrangera, així com el reforç de les infraestructures crítiques en un context de tecnologies emergents.
El cap de Govern també tindrà l’oportunitat de mantenir trobades i reunions amb els seus homòlegs europeus. Espot anirà acompanyat del secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, i amb l’ambaixador a la Unió Europea, Vicenç Mateu.

 

Un  edifici administratiu a  Casa Parramon

El Govern ha convocat un concurs per seleccionar un arquitecte per tirar endavant la construcció d'un edifici administratiu a la parcel·la de l'antiga Casa Parramon de la Massana. El concurs és per a la redacció del projecte i la direcció de l'ibra de construcció de l'edifici. Segons ha explicat el ministre portaveu, Guillem Casal, encara no se sap quins serveis ocuparan el futur equipament. Així es dona resposta a un compromís electoral.