El Govern treballa perquè la nova llei de mesures sobre l’habitatge tingui una “vocació més continuista” i no sigui, per tant, per un any com s’ha anat fent els darrers temps. Segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, en acabar la reunió del Consell Econòmic i Social (CES) que es s'ha celebrat avui, la voluntat és que “doni més seguretat jurídica i sigui més garantista en tots els aspectes”, i per tant que, com a mínim, abraci tota la legislatura. Encara que es voldria que fos “l’última”.

Al desembre caducaran les mesures que es van establir per pal·liar la situació de l’habitatge, com ara les pròrrogues forçoses d’alguns contractes de lloguer o la limitació dels increments dels seus preus. Per tant, “és necessari fer una nova llei”, ha exposat la titular de la cartera d’Habitatge. Però per oferir una major seguretat jurídica, la nova llei “anirà pels quatre anys de mandat”, si no pot ser “per sempre, perquè amb els quatre anys de mandat hauríem d’aconseguir que es normalitzés la situació en tots els aspectes”, si no és que es tornen a produir situacions sobrevingudes, com va ser la pandèmia. “La voluntat és que aquesta llei sigui l’última que es faci com a mesura urgent”, ha afirmat Marsol.

El text ja està “molt” treballat, i segons Marsol fins i tot es podria haver presentat “avui”. “Tenim molt clar” cap on ha d’anar i “el compromís polític” de “començar a deixar que els propietaris amb contractes vençuts en puguin disposar”. Però “les circumstàncies fan que hi pugui haver algun canvi de darrera hora”, ha apuntat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, que ha deixat la porta oberta a una nova pròrroga i fins i tot que no hi hagi descongelació de cap mena: “totes les portes estan obertes”, ha assegurat. I això és per l’evolució que està seguint la inflació i l’índex de preus de Consum (IPC), que “ha fet que ens esperem uns dies per acabar de prendre les últimes decisions”. Així, confien que d’aquí a dues setmanes, quan ja es tindran més pistes de com evoluciona l’IPC de l’octubre, ja es pugui afinar una mica més. De fet, Marsol ha reconegut que la llei l’havien treballat amb la previsió que l’IPC se situés al voltant del  4% i que quan ja a l’agost es va situar al 5,6% va ser “una sorpresa” i quan al setembre s’ha confirmat la tendència a l’alça ha fet que el Govern hi hagi de “reflexionar una mica més”. 

Així, és d’esperar que en la pròxima reunió del CES –en el qual hi ha representats l’Administració, la patronal i els sindicats– que s’ha convocat per al 20 d’octubre, ja es presenti la nova llei que ha de regular les mesures sobre els arrendaments d’habitatges.

El registre de la bretxa salarial, en vigor el març del 2024
En la reunió del Consell Econòmic i Social, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha presentat el reglament del registre de la bretxa salarial, que dona compliment a la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, aprovada el març del 2022. El text regula com les empreses hauran de facilitar informació sobre els salaris a partir del març del 2024 per poder fer una estadística acurada que permeti determinar la bretxa existent entre homes i dones, i establir polítiques per esmorteir-la. 

Després de presentar avui el document al CES, el Govern espera que tant des de la patronal com des del sindicat els en facin un retorn en la pròxima reunió, el 20 d’octubre, per tirar endavant el registre, que dependrà del departament de Treball, segons ha exposat Marsol. La ministra també ha apuntat que aquelles empreses de menys de 50 treballadors hauran de facilitar menys dades que les que en tenen més.

D’altra banda, el CES també ha emès avui el dictamen favorable al reglament del Codi de prevenció i abordatge de les conductes d’assetjament sexual o per raó de sexe, una normativa d’aplicació a les empreses que emana de la Llei d’igualtat. Un cop rebut el vistiplau del CES, el Consell de ministres hi donarà llum verd. Segons Marsol, el document detalla a qui pot afectar i va assenyalar que una persona pot sentir-se assetjada tant per un càrrec directiu com per un company i fins i tot per un client. “És important que les empreses sàpiguen com han d’actuar i que treballadors i treballadores sobretot sàpiguen com poden actuar i reaccionar quan es trobin en una situació incòmoda, d’assetjament”, ha conclós Marsol.