El Govern pretén tenir un paper molt més actiu fins i tot en aquelles matèries en què els comuns tenen atribuïda la seva competència segons la Constitució. Així es dedueix de la proposta d’avantprojecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de competències dels comuns que el Govern va entregar dimarts a les corporacions locals.
Aquesta voluntat de l’executiu de tenir un protagonisme més gran en algunes àrees reservades a les parròquies, o si més no assegurar-se la “coordinació” –paraula que apareix reiteradament en tota la documentació lliurada als comuns–, es posa de manifest, per exemple, pel que fa a la política urbanística, la definició de la qual correspon als comuns.
El text sotmès a negociació introdueix, però, la “col·laboració” del Govern en aquest àmbit, de manera que els permisos d’edificabilitat i d’habitabilitat passen a ser assignats a l’administració general, amb la qual cosa es pretén propiciar un estalvi de recursos, ja que s’evita el doble procés de seleccions. A més, el Govern podrà ocupar “sense cap mena d’indemnització ni de compensació” els terrenys de cessió obligatòria destinats a projectes d’interès nacional.
L’executiu pretén també intervenir pel que fa a una competència compartida, com és el registre d’activitats comercials, industrials i professionals. L’objectiu en aquest cas seria eliminar la doble autorització comercial i disposar d’un registre únic de comerç, centralitzat al Govern i compartit de manera automàtica amb els comuns. A més, per aquesta via s’aconseguiria també, segons el raonament del ministeri de Presidència, una assignació més eficient dels recursos econòmics i del personal de les administracions públiques.
El Govern proposa també que el cens de població de la parròquia es faci sota la seva “coordinació” perquè tingui menys errors, fet que propiciarà, segons s’argumenta, un repartiment més adequat de les transferències. En l’actualitat el cens estaria sobredimensionat artificialment al voltant del 10% i en general els comuns no el tenen actualitzat. A banda, hi ha una manca d’interoperativitat entre els registres, aspecte que ara quedaria solucionat. En aquesta mateixa línia, el cadastre de la parròquia, que elabora cada comú, es vol que també es faci “en coordinació amb l’activitat registral del Govern”. D’aquesta manera, s’asseguraria un únic registre a escala nacional, i amb una actualització continuada i permanent de les dades.
El Govern defensa també que la “coordinació” s’estengui a l’àmbit de les activitats de caràcter cultural, turístic i esportiu no escolar, que, si prospera el redactat proposat, podran ser mancomunades entre els comuns “i hauran de ser coordinades amb les polítiques nacionals”. Aquestes activitats, a més, s’hauran de fer en condicions igualitàries de preu i prestacions per a tots els ciutadans “amb independència de la seva parròquia d’origen o residència”. Segons el Govern, actualment en aquesta matèria no hi ha una estratègia de prioritats nacionals clara i sovint es competeix pel mateix públic en lloc de col·laborar per millorar els resultats globals. “Tots aquests aspectes simplement acaben revertint en un pitjor nivell de prestació per al ciutadà en disposar d’una oferta dispersa i poc coordinada i en la despesa innecessària de recursos”, afirma el ministeri de Presidència.
De la mateixa manera, l’executiu aposta perquè tots els serveis públics que donen els comuns, com biblioteques, esplais o guarderies, també tinguin el mateix preu i prestacions al conjunt de les parròquies. Una disposició transitòria determina, però, que els comuns només podran seguir desenvolupant serveis i prestacions socials “en matèria de menjadors socials i d’habitatge social” durant un període de cinc anys. Segons el Govern, hi ha matèries que han de ser de caràcter nacional i per tant les ha d’oferir el Govern si ho considera pertinent .
Rosa Ferrer afirma que la reforma “es fa amb consens o no es farà”
Després de la primera reunió amb el Govern, els comuns han deixat clar que la reforma de les competències ha de passar pel consens. La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, es va referir a les paraules d’Antoni Riberaygua i va remarcar que “per molt que digui que el consens és volgut perquè tenen la majoria suficient per aprovar el que vulguin, seria un cop de força dictatorial” i va indicar que la reforma “o es fa amb consens o no es farà”. En el mateix sentit es va expressar el cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, que es va mostrar obert a treballar per assolir acords però que “si no hi ha consens serà difícil que tiri endavant”. Des d’Escaldes-Engordany, la cònsol major, Trini Marín, també va exposar que “som conscients que ha de ser així ja que en el cas contrari no s’arribarà enlloc”. Per altra banda, Ferrer també va assenyalar que si realment es va cap a una reforma del sistema competencial “s’hauria de fer una reforma constitucional” i això és el poble qui ho ha de decidir. Aquesta apreciació va ser compartida per Mas, que va afirmar que si es tractés d’una reforma de molt abast caldria modificar la Carta Magna i convocar eleccions perquè el poble la referendés. Els cònsols van indicar que ara cal estudiar el document del Govern en profunditat. Tot i així, Marín va remarcar que aspectes com la unificació dels serveis socials “es demanen a crits” i que cal eliminar les duplicitats, així com apostar per la mancomunitat. Un aspecte que no ha satisfet Ferrer i Mas ha estat la metodologia de treball, ja que haurien preferit avançar de forma consensuada entre les parts en comptes d’arrancar amb un document previ. Ferrer també té la sensació que no es coneix prou bé el funcionament real dels comuns. Per això creu que abans de tocar competències s’hauria d’estalviar per una altra banda. El ministre portaveu, Jordi Cinca, va dir que el “salt qualitatiu” és important ja que hi ha una proposta sobre la taula que planteja un nou concepte a favor de l’interès general.
Avantprojecte de llei per mancomunar serveis i obres
A més d’un projecte sobre la delimitació de competències, el Govern ha elaborat també un avantprojecte de llei qualificada de col·laboració entre l’administració general i els comuns i entre els comuns. El text preveu que es puguin mancomunar serveis i obres per un temps indefinit o per una durada determinada, i també que es puguin firmar convenis de col·laboració entre les diferents administracions per fer tasques i funcions dins de les seves competències. L’avantprojecte preveu que el personal de l’administració general pugui prestar els seus serveis i ocupar plaça a les corporacions, i a l’inrevés.
Els funcionaris podran demanar el trasllat a una plaça d’una altra administració de característiques similars.