El Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa constata que "s'està aplicant efectivament la legislació que obliga els parlamentaris a declarar el seu patrimoni" però insisteix que "no s'ha produït cap avenç a l'hora de fer públiques aquestes declaracions ni de plantejar ampliar-les a cònjuges i familiars a càrrec". Així ho afirma el Greco en el segon informe de compliment en què s'avalua les mesures adoptades per Andorra per tal d'implementar les 13 recomanacions resultants de l'informe d'avaluació de la quarta ronda, relativa a la prevenció dela corrupció dels parlamentaris, dels batlles i dels fiscals, un informe que posa de manifest que malgrat que hi ha hagut un cert progrés cal "anar encara més enllà".

I és que tal com s'apunta en l'informe, Andorra ha passat de les tres recomanacions que complia inicialment a "implementar o tractar de manera satisfactòria" vuit de les tretze recomanacions, passant per les cinc que complia el desembre del 2021 quan es va fer públic l'informe de compliment intermedi. Per tant queden encara cinc recomanacions per assolir, quatre de les quals el Greco considera que "s'han aplicat parcialment" i una que "continua sense aplicar-se", com és la relativa a la composició del Consell Superior de la Justícia per tal que els representants de jutges i fiscals fossin escollits pels seus companys. Per això, l'organisme insta el cap de la delegació andorrana ha presentar un informe addicional sobre l'aplicació d'aquestes cinc recomanacions abans del 30 de juny del 2024.

En relació a la relativa a la composició del CSJ, el Greco recorda que des del Govern se'ls va respondre en un primer moment que per dur a terme aquesta modificació caldria un canvi constitucional, però que "es volia que abastés una sèrie de qüestions i no només aquesta", motiu pel qual no s'havia pres cap mesura en aquest sentit. Posteriorment es va explicar que la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia del desembre passat establia que el nomenament de jutges, magistrats i fiscals s'han d'acreditar amb motius i proves d'idoneïtat dels candidats i que, a més, les persones sol·licitin l'elecció per al càrrec. Amb tot, i malgrat assegurar que "es pren nota de les modificacions legislatives que milloraran la transparència del procés de nomenament dels jutges i fiscals", el Greco considera que "aquests avenços no són suficients" i insisteix que "la recomanació continua sense aplicar-se".

Des del Greco també es feia una doble recomanació perquè els jutges i fiscals obtinguessin de manera periòdica formació sobre ètica i integritat i assessorament confidencial sobre aquests temes, recomanacions que considera, igual com en l'informe intermedi, que s'han acomplert parcialment. I és que malgrat els canvis legislatius introduïts el desembre del 2022, amb la introducció de principis d'integritat i l'obligació d'aprovar un codi deontològic, l'organisme considera que aquestes mesures "no situen la possibilitat que els jutges i magistrats puguin obtenir un assessorament confidecial sobre temes relacionats amb l'ètica i la integritat en un àmbit institucional".

També es considera parcialment acomplerta la formació periòdica sobre temes relacionats amb l'ètica i la integritat als fiscals i que la possibilitat que els fiscals obtinguin assessorament confidencial sobre aquests temes sigui permanent i estigui institucionalitzat. El Greco assenyala que no s'han pres noves mesures per situar de manera permanent i institucionalment la possibilitat que els fiscals aconsegueixin assessorament confidencial sobre temes relacionats amb l'ètica i la integritat. Per tant, "no pot considerar que la segona part de la recomanació s'hagi implementat", conclouen.

Les altres dues recomanacions que només s'acompleixen de forma parcial fan referència a la prevenció de la corrupció respecte als parlamentaris. Des del Greco es va recomanar l'adopció d'un codi de conducta que anés acompanya de comentaris explicatius i exemples concrets, un codi que el Consell General va aprovar el 22 de desembre passat. Tot i "celebrant-se l'adopció", des del Grup d'Estats contra la Corrupció del Consell d'Europa s'insisteix que el codi "tot i ajustar-se a les expectatives de la recomanació" no ve acompanyat dels comentaris i exemples concrets dissenyats per facilitar-ne la implementació, a la vegada que "no s'han nomenat les persones competents per emetre opinions confidencials externes", fet que fa que "el sistema no estigui operatiu". Per això es considera que la recomanació "es continua aplicant de manera parcial".

La segona recomanació és la relativa a la introducció d'un sistema per a la declaració pública dels béns i interesos dels parlamentaris, que tingui en compte també cònjuges i familiars a càrrec. El Greco "celebra" que, en compliment de la Llei de transparència i accés a la informació pública, tots els parlamentaris hagin declarat el seu patrimoni davant notari, però insisteix en la necessitat que aquestes declaracions siguin públiques.

En aquest sentit, l'organisme del Consell d'Europa afirma que "entés les característiques específiques vinculades a la dimensió del país i la proximitat dels vincles entre els seus ciutadans" però remarca que "la transparència de les activitats dels representants electes és un factor important per prevenir els riscos de corrupció en relació als conflictes d'interessos". I defensa que això "implica la publicació de les seves declaracions patrimomnials així com les declaracions, en aquest cas no necessàriament públiques, dels membres de la seva llar". Una acció que, en el cas d'Andorra, el Greco considera "més rellevant" perquè "la majoria dels parlamentaris treballen a temps parcial".

Així mateix, l'informe posa de manifest també que des de l'informe intermedi Andorra ha donat "compliment satisfactori" a tres recomanacions més, totes elles en l'àmbit de la prevenció de la corrupció respecte als parlamentaris. Concretament es tracta de la relativa a la introducció de l'obligació de declarar qualsevol conflicte entre els interessos privats específics i algun dels assumptes examinats i tractats en la tasca parlamentària, una qüestió que es recull al Codi de conducta, que preveu que un conseller en aquesta situació pugui ser substituït per un altre durant els tràmits en comissió, i que el Greco dona per "aplicada de manera satisfactòria".

També es dona compliment a la recomanació d'adoptar mesures per gfarantir la supervisió i el compliment adequats de les obligacions de divulgació i normes de conducta dels parlamentaris. En aquest sentit, el Greco "constata que al Parlament hi ha un mecanisme de control del compliment de les normes d'integritat, declaracions d'interessos dels parlamentaris i normes sobre incompatibilitats" així com que "els procediments disciplinaris i les sancions internes estan previstes al Codi de conducta".

Finalment, l'òrgan del Consell d'Europa recomanava la introducció de mesures de formació i sensibilització per als parlamentaris pel que fa a la conducta ètica i assessorament sobre qualsevol qüestió d'ètica o de conducta, una exigència que també recull el Codi de conducta, i que també es dona per "tractada de manera satisfactòria".

El Govern, satisfet
Des de l’executiu, el ministre portaveu, Guillem Casal, ha fet una valoració “molt positiva” de l’informe, ja que “constata avenços en la lluita contra la corrupció per part d’Andorra” i suposa “una millora amb relació a l’informe intermedi”.

Interpel·lat sobre les recomanacions que únicament es compleixen parcialment, i essencialment per la relativa a les declaracions de béns dels parlamentaris, Casal, que ha recordat que el Greco diu entendre la situació “per la mida del país”, tot i que va ometre la part de l’informe on insisteix que precisament per això és “més rellevant” fer-les públiques, ha destacat que ara “es compleix més parcialment” la recomanació que en l’anterior informe i gairebé ha tancat la porta a continuar avançant en aquest aspecte. “La part grossa de la recomanació es compleix amb el dipòsit davant notari de la declaració, que pot ser consultada per les autoritats en cas de sospita”, ha remarcat Casal, que ha defensat el no-compliment de la recomanació relativa a la composició del CSJ, recordant que és un tema “limitat per una qüestió constitucional” i que per tant no és una cosa que es pugui “atacar d’avui per demà”.