El grup d'experts d'acció contra la violència contra les dones del Consell d'Europa (Grevio) ha fet públic el primer informe que avalua la implementació per part d'Andorra del Conveni d'Istanbul en què reconeix "progressos significatius" en l'àmbit legislatiu i altres però identifica "una sèrie de deficiències", sobretot en la recollida de dades, el dret penal i els serveis de suport a les víctimes de violència sexual.
Així, el Grevio es congratula dels "considerables esforços" realitzats per les autoritats andorranes per desenvolupar un marc legislatiu que abordi les diverses formes de violència contra les dones contemplades en el conveni, en particular a través de la llei de 2015 sobre l’eradicació de la violència masclista i la violència domèstica i la llei de 2019 sobre igualtat de tracte i no discriminació.
No obstnat, l’informe subratlla les mancances en la recopilació de dades, que impedeixen una avaluació adequada de l’impacte de les mesures adoptades en la lluita contra la violència masclista, en particular pels òrgans judicials i policials i els serveis sanitaris. En conseqüència, insta les autoritats andorranes a establir un sistema de recopilació i publicació d’aquestes dades de conformitat amb la convenció.
L'estudi posa de manifest que després de la ratificació del Conveni d'Istanbul es va dur a terme una "important reforma" del Codi Penal sobre algunes formes de violència, com ara el matrimoni forçat, l'avortament forçat i l'esterilització forçada i la mutilació genital femenina. Tot i això, la gravetat de les ofenses sexuals encara s’avalua segons el grau de violència física utilitzat en lloc de l’absència de consentiment expressat per la víctima. Des del Grevio es recomana modificar el Codi Penal per garantir l'existència d'un delicte de violència sexual fermament ancorat en absència de consentiment i revisar els barems de les sancions aplicades.
Malgrat l'existència d'un sistema de restricció d'emergència i ordres de protecció, el Grevio fa palesa també la seva preocupació pel fet que, atès que no es recopilen dades sobre el seu ús, és possible que no s'apliquin amb eficàcia. Per tant, insta les autoritats a garantir que aquestes ordres s'apliquin a la pràctica i que es puguin dictar en un espai de temps molt curt en situacions de perill immediat.
El grup d'experts elogia el paper de l'àrea de Polítiques d’Igualtat del ministeri d’Afers Socials a l’hora de promoure un enfocament interinstitucional i coordinat per prevenir i combatre la violència contra les dones, però lamenta la "manca de coordinació entre els sectors administratius implicats". En aquest sentit, s'apunta que la Comissió Nacional per a la Prevenció de la Violència de Gènere i la Violència Domèstica proporciona un fòrum per a aquesta coordinació, però es remarca que "no té recursos financers i humans propis i no avalua eficaçment les polítiques públiques per combatre la violència contra les dones". Així, el Grevio considera que el marc institucional hauria de permetre una implicació més gran i més sistèmica d’ONG especialitzades, en particular les ONG de drets de les dones o aquelles que treballen amb dones amb discapacitat, en el desenvolupament i el seguiment de lleis i polítiques públiques.
L’informe celebra la creació d’un servei públic especialitzat i dedicat, el Servei de Suport a les Víctimes de Violència de Gènere (SAVVG). Tot i això, sembla que l’experiència del SAVVG no cobreix totes les formes de violència contra les dones, com ara l’assetjament sexual, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. A més, l'informe conclou que hi ha certs defectes en l'atenció hospitalària a les víctimes de violència sexual malgrat la creació d'un nou procediment, el "Codi Lila". Per això, el gfrup d'experts del Consell d'Europa demana a les autoritats que garanteixin que totes les víctimes de violència sexual tinguin accés a serveis especialitzats que ofereixen experiència forense i atenció mèdica a curt termini, així com un suport psicològic a llarg termini, que garanteixi que les opcions reproductives de les dones víctimes de violació no constitueixen una barrera per al seu accés a aquests serveis.
D'altra banda, en l’àmbit migratori, l’informe critica que la legislació no presta cap atenció especial a la situació de les dones víctimes de violència. En aquesta línia, el Grevio defensa que la legislació sobre l'estat de residència hauria de preveure la possibilitat d'obtenir permisos de residència autònoms per a les dones que depenen del seu marit abusiu.