‘Andorra i la qüestió europea. Revisió dels fonaments discursius de l’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea’ és el títol del llibre que el politòleg (i conseller general de Concòrdia) Pol Bartolomé ha fet amb la voluntat de dotar la ciutadania d’un recurs per entendre millor l’acord.

 

Una de les sales de l’Andorra Park Hotel acollia ahir una taula rodona al tomb d’Andorra i la qüestió europea, que és el mateix títol que porta el “manual del Pol”, tal com va batejar el llibre/estudi realitzat pel politòleg (i també conseller general de Concòrdia) Pol Bartolomé, el ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró. Les cadires es van omplir de personalitats i d’amistats interessades a escoltar el que havien de dir tant Bartolomé com Baró, així com un tercer lauredià il·lustre, l’exministre d’Afers Exteriors i d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya.
La idea de fer aquest llibre va sorgir fa un parell d’anys, quan Bartolomé estava fent una estada formativa a la missió permanent d’Andorra a les Nacions Unides. Una de les preguntes més recurrents que li formulaven els representants dels països amb qui es reunia era per què el Principat volia associar-se a la Unió Europea. I va decidir respondre-la en forma de llibre, en el qual “sintetitzar les grans línies argumentals que justificaven adoptar un acord com aquest i eventualment comparar els arguments que s’havien utilitzat amb l’evidència empírica que disposàvem de l’acord”. 
Cal que s’analitzi l’acord amb una “visió panoràmica i de futur”, fugint de com ens afecta a cadascú com a individu, explicava Bartolomé defensant que com a politòleg té “el deure” de dotar els ciutadans d’un recurs per entendre millor l’acord, i que  no és incompatible amb el fet que com a conseller i polític tingui la seva opinió.
Bartolomé arriba a la conclusió que “per culminar el procés d’obertura econòmica, l’única manera és formalitzant l’entrada al mercat interior”, ara bé, això no vol dir que sigui suficient. En aquest sentit, va assenyalar que tant el mercat interior europeu com l’acord d’associació són dinàmics i que continuaran evolucionant en el futur. 
Hi van coincidir tant Baró com Saboya. El primer va destacar que el procés reformista tenia “dos moments culminants”: la Constitució i l’acord d’associació. I amb aquest “com a mínim tancarem una etapa”, perquè la història segur que no. Els dos són textos que s’adopten “a llarg termini”, que són “transversals” i no per modificar-los al cap de pocs anys, tal com recordava Bartolomé. 
I la pregunta que cal fer-se, segons va especificar Saboya, és “si estem millor amb aquest acord o sense”. Per Baró “l’equació és molt clara” i no aprovar l’acord generaria incertesa i, igual que no ens podem banyar dues vegades en un mateix riu, tampoc es donaran les mateixes condicions per repetir l’acord. Saboya va destacar que amb aquest “Andorra adquireix drets”, i també el dret de “treure’s l’estigma” i poder jugar de tu a tu. I si el no a la Constitució produïa vertigen a Baró el 93, ara és la “manca de model alternatiu” el que ho genera a Bartolomé.
El llibre, de marcat caràcter acadèmic i editat per la Fundació Reig, es pot adquirir per 25 euros.