El millor tiberi de les comunals
Els tres candidats es feliciten per una campanya “essencialment neta” que portarà el “canvi” a la parròquia.
Amb puntualitat laurediana, és a dir, amb quatre minuts de retard sobre les campanades de la parroquial, ha obert la porta el Comú antic: esperaven en ordenada, educadíssima cua mitja dotzena de votants i un gos, el d’en Jaume, que ha estat el primer a entrar però que s'ha entretingut a la cabina els segons suficients perquè se li avancés Jordi Fité, en qui ha recaigut l’honor d’estrenar l’urna laurediana. Amb armilla inclosa, perquè treballa com a operari al Comú i era per a ell dia laborable: “Em sembla sensacional que concorrin tres llistes, molt bé, i que voti com més gent millor”. Del nou cònsol n’espera “tantes coses” que s’estalvia la llista per no monopolitzar la crònica. En Jaume, jubilat i matiner, més moderat i també més concret, vol enterrar definitivament el ràfting, “una pèrdua de temps i també de diners”, i que els nous inquilins de casa comuna “mirin més pel poble i no tant per ells”. Un clàssic.
La matinal ha transcorregut amb rara fluïdesa, i les primeres cues no han arribat fins al migdia. Moltes famílies amb nens –la família que vota unida, continua unida– el reglamentari agent de policia de servei, i els dos urbans de la porta amb uniforme de gala, inclosa la gorra de plat, el cordam i els guantets blancs: tot plegat, pelet tronat. Cues relatives, tot sigui dit, res a veure amb les de les generals, quan a la mateixa hora s’enfilaven fins al Museu del Tabac i més amunt. Ahir, no. Els candidats han desfilat reglamentàriament per la sala de la llar de foc, però els que més vida hi han fet han estat els de Terceravia, també els més matiners. Normal, perquè el tiberi era generós i de qualitat òptima, des de la llonganissa fins al vi, servit com Déu mana en porró. El millor esmorzar del país, presumien els veïns. I amb raó. L’exconseller i excap de llista d’SDP, Josep Roig, s’ho mirava des de l’altre costat per primera vegada en un decenni –“No ho trobo a faltar, cada cosa té el seu moment i ara els toca a altres”– mentre l’excònsol Josep Pintat apel·lava al tòpic –“La meteorologia acompanya, la participació és alta i això és bo per a la festa de la democràcia”: en realitat, a les 13 hores havia votat el 41% dels electors, quatre punts menys que el 2015– i, gat vell, es permetia algun críptic consell per al cònsol entrant: “L’important és fer el punt de la situació i que tothom s’orienti en funció de les propostes programàtiques del nou Comú”.
Els candidats, en fi, no s'han fet esperar. Majoral ha estat qui més passadissos ha fet, però el primer a desfilar per l’urna ha estat el candidat de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, que ha recuperat el mantra amb què va arrencar la campanya: “Per a nosaltres ja és una victòria estar presents aquí i avui hem fet una campanya propera, hem presentat un programa guanyador, crec que hem tingut una bona acollida i ara el que toca és esperar que això es tradueixi en vots”. Majoral i el cap de llista d’Units pel Canvi, Joan Travesset, han coincidit a la cua. El primer ha agrait als rivals el que ha sigut una campanya essencialment neta i ha tirat de diplomàcia: “Tots hem fet una bona feina, tots portem un programa, jo li’n dic contracte amb els ciutadans. I la qüestió és quin serà el contracte que voldran firmar els lauredians”. I Travesset també ha apel·lat al “canvi” que totes les candidatures han reclamat per a Sant Julià: “Hem treballat per aportar una nova manera de fer política, i en aquesta línia treballarem allà on els veïns ens col·loquin”.
Curiosament, a la llista de cònsols de l’època històrica, és a dir, des de la Nova Reforma del 1867, que penja a la sala de la llar de foc hi figuren dos Cairats, Francisco, el 1886, i Francesc, el síndic, el 1908, i quatre Travessets: Agustí (1902), Climent (1942 i 1964) i dos Joseps (el 1920, el 1938 i el 1948). Majoral, en canvi, no n’hi surt cap, a la llista. Com a mínim, fins avui.
