Ha explicat, abans de l’acte, que això de la vida curta són romanços. “És llarga, molt llarga”, afirma quan afronta el que qualifica com la seva “darrera volta del camí”, com va escriure el seu mestre Pío Baroja. El jove filòsof Miguel Antón Moreno defensa que cal aprendre a viure, a viure bé, fins i tot sabent que la vida és limitada. A viure bé s’ha dedicat Ramón Tamames, que es considera “un vell jove” com Clint Eastwood. Només li ha faltat dir que havia vingut a parlar del seu darrer llibre, que estava a la venda a l’entrada de la sala, perquè l’home, molt dispers, se’n va anar de naps a cols. 

Vaja, com tota la seva vida. Es va afiliar al Partit Comunista d’Espanya tot i dir que el marxisme-leninisme no era una ciència sinó un corrent de pensament antidemocràtic. Va defensar que Catalunya era una nació per erigir-se durant el procés en un ferm defensor del 155. 

I políticament ha donat més voltes que una baldufa fins a completar una reconversió ideològica estratosfèrica amb una varietat cromàtica total i una vellesa entregada a la ultradreta. Així ho ha posat de manifest quan ha afirmat que l’amnistia a Espanya “ha perdonat separatistes, traïdors i terroristes”. Abans de Vox, havia passat pel comunisme, Izquierda Unida i el Centre Democràtic i Social.

De totes les seves opinions només ha quedat clar el que pensa de Donald Trump amb un explícit “s’ha d’aturar aquest home”.

La resta ha quedat poc clar, i això que la conductora (Montse Grau) i els assistents amb les seves preguntes ho vhan intentar. Un d’ells li ha demanat per l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea. “La gent no està contenta amb la Unió perquè és un protectorat dels Estats Units”, ha respost per parlar tot seguit de l’exèrcit nord-americà i els seus portaavions. 

Només es pot retenir de la seva exposició que “la guerra aranzelària suposaria un impediment a l’hora de tirar endavant amb l’acord”. En un altre tema ha passat de Gaza a Taiwan i d’Ucraïna a Islàndia després d’explicar que en aquell conflicte amb Rússia “ens trobem en una situació difícil i Estats Units no es troba en condicions d’arbitrar un acord general; com a molt, es podria aspirar a una treva temporal de pocs mesos”.

També se li ha preguntat per la situació política a Espanya amb els casos de corrupció al Partit Socialista i ha recordat que es va presentar a candidat a president del Govern en una moció de censura contra Pedro Sánchez. 

Tamames hi ha passat de puntetes per fer esment a les llengües que es parlen a Panamà, a banda de l’espanyol, que són, entre altres, el ngäbere i el kuna, o que Mèxic catalogués de fracàs els 500 anys de l’arribada dels espanyols amb Hernán Cortés al capdavant i la caiguda de Tenochtitlán.

És plenament conscient que “la vida no comença als 90”, tot i que li agradaria arribar als 103 com l’escriptor i filòsof Ernst Jünger. Per això no ha dubtat a demanar una conferència econòmica mundial patrocinada per l’ONU que s’hauria de fer l’any vinent. Seria, en la seva opinió, el millor escenari per criticar la política aranzelària i proteccionista de Trump. Hauria de ser com un Bretton Woods 2. 

Inestabilitat geopolítica
Aquells acords econòmics van permetre de dibuixar les grans línies del sistema financer internacional després de la Segona Guerra Mundial. L’objectiu principal que es perseguia era crear una organització monetària mundial i afavorir la reconstrucció i el desenvolupament econòmic dels països afectats per la guerra. La conferència evitaria, en paraules seves, una “ruptura de l’ordre internacional” per la inestabilitat geopolítica i econòmica.

En aquest context s'ha referit al Brexit, subratllant que “Anglaterra ha empitjorat en tot des del Brexit” i que actualment té “més immigrants no europeus que europeus”, un fet que, segons ell, arribaria a ser un problema a la llarga. Ha conclòs amb una visió pessimista manifestant que “vivim en un mar de greuges en l’ordre internacional on les solucions encara no són a la vista. Ens trobem en un món endarrerit que hauria d’estar pensant en la pau i no en les guerres”.

Avui Tamames encara és un home vàlid per a totes les estacions. És el que deia de Thomas More el seu amic Erasme de Rotterdam. More va acabar decapitat per Enric VII d’Anglaterra. Tamames, en canvi, va complir 91 anys i ha parlat del món entre naps i cols.