El desacord expressat pels comuns d’Andorra la Vella i de Sant Julià de Lòria amb relació a la proposta de repartir a parts iguals la part de les transferències corresponents als dos criteris anul·lats per la sentència del Tribunal Constitucional ha tornat a obrir el debat sobre la Llei de transferències. I no només això, sinó que condiciona els suports que pugui rebre el projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de transferències als comuns que ha entrat a tràmit l’executiu arran del pronunciament de l’alt tribunal.
I és que, com va assegurar el cap de Govern, Antoni Martí,   malgrat que els parlamentaris  d’Unió Laurediana-Independents de la Massana i la consellera general independent, Sílvia Bonet, veuen el text amb bons ulls, el seu suport –necessari per assegurar-se la doble majoria necessària de consellers de circumscripció nacional i parroquial– no és a hores d’ara del tot segur.
En aquest sentit, el conseller general d’UL-ILM Carles Naudi d’Areny-Plandolit va explicar que, en la conversa amb Martí,  els va dir que tots els comuns hi estaven d’acord, que la proposta de modificació estava avalada pels assessors jurídics i que es mantenia la filosofia de la reforma. Davant d’això, i a manca d’analitzar la proposta amb més profunditat, UL-ILM va reiterar a Martí la intenció d’“honorar la nostra paraula i permetre que el text tiri endavant”. No obstant i davant el no dels dos comuns, que “no és el que ens va explicar Martí”, l’agrupació majoritària de l’oposició tornarà a plantejar-se el seu posicionament, segurament després de reunir-se amb els cònsols que hi han mostrat el seu desacord, perquè “tot això ens ha agafat una mica a contrapeu”, segons va admetre Naudi.
Al marge de com acabin aquestes trobades, el que és segur és que el debat sobre el model de les transferències es reproduirà. I és que, com va avançar ahir el conseller general del PS Pere López, els parlamentaris socialdemòcrates presentaran una esmena a la totalitat al projecte de llei que, amb els canvis introduïts, “fan que el nostre desacord sigui més important que el que teníem anteriorment amb aquesta modificació”.
En aquest sentit, López, que va recordar que el primer text ja es “va aprovar pels pèls” amb el vot de vuit consellers, tres dels quals “trànsfugues” perquè “van votar a favor d’una reforma, quan el partit pel qual van ser escollits hi estava en contra”, va insistir en el fet que aquesta reforma, “impulsada per uns quants cònsols amb el suport del Govern”, necessita un “gran debat”, ja que “dona un tracte millor a una part de ciutadans i perjudica indirectament a una gran majoria de la població”.
Així mateix, el conseller general del PS va recordar que una de les justificacions d’aquesta reforma era precisament la introducció d’uns criteris de solidaritat “en què es podia incloure una sèrie d’elements per compensar situacions particulars de les parròquies”, uns criteris que “ara sembla que queden reduïts a la mínima expressió”. 
Així, López va destacar que és en aquest apartat on “pot tenir cabuda la qüestió de la capitalitat d’Andorra la Vella” i va insistir que “aquests criteris de solidaritat no poden ser del 6%, com queden ara, perquè no hi ha aquesta solidaritat i al final el gran pastís de les transferències s’està repartint a parts iguals”.
Des del grup parlamentari liberal, de qui Martí havia dit també que n’esperava el suport, la consellera general Judith Pallarés va advertir que “revisarem el text entrat a tràmit, ho consultarem amb els nostres assessors i amb el partit i serà aleshores quan decidirem la nostra posició”. Així mateix, la parlamentària, que va assegurar que “amb la modificació de la llei es torna obrir el debat i potser hi ha altres aspectes”, va incidir també en el no dels comuns de la capital i de Sant Julià de Lòria, i va remarcar que hi ha “demandes que cal analitzar” i també informes, com el del Comitè de Poders Locals i Regionals, que “cal veure”.