La renúncia de Mònaco a continuar negociant un acord d’associació amb la Unió Europea no respon únicament a les implicacions i impacte econòmic que pugui comportar, que òbviament hi són, sinó també en bona part a una incompatibilitat jurídica amb el dret i la Carta Magna monegasca així com amb la seva organització institucional.
Així es posa de manifest si més no en l’estudi jurídic encarregat pel Consell Nacional de Mònaco a PriceWaterhouseCoopers (PwC), que complementa l’estudi econòmic sobre les conseqüències d’un acord d’associació entre Mònaco i la Unió Europea, presentat aquesta darrera setmana pel Consell Nacional monegasc, i on es deixa ben clar que “la jerarquia de normes en el dret monegasc no permet la represa de bona part del cabal comunitari sense una modificació prèvia de la Constitució”.
En aquest sentit, l’informe adverteix que “un cop transposat al dret monegasc el cabal comunitari, amb les seves pròpies característiques, coherència, globalitat, el seu caràcter dinàmic, en particular via jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, tindrà l’efecte de revertir la jerarquia de normes establerta per la Constitució”. I remarca que un dels principis fundacionals de la normativa de la UE, com és la no-discriminació per nacionalitat, “està en conflicte directe amb el pacte social monegasc”.
Precisament en aquest pacte, que es basa en la prioritat nacional en l’accés a l’habitatge, l’ocupació i determinades professions, a la vegada que es complementa amb una sèrie d’avantatges concrets per als nacionals francesos i titulars de drets que s’adquireixen amb els anys, rau la dificultat insalvable perquè UE i Mònaco es puguin posar d’acord.
“Mònaco es va construir i desenvolupar al voltant d’un pacte social que, sense perjudici dels seus avantatges i inconvenients, és i seguirà sent permanentment incompatible amb els pilars del mercat interior, com són les llibertats fonamentals (lliure circulació de persones, de mercaderies, i capitals, llibertat de prestació de serveis i llibertat d’establiment) i el principi de no-discriminació”, assegura l’informe, que recorda que les concessions fetes per la Unió Europea en aquests àmbits “continuen sent limitades” i no responen, per “la seva durada, i la seva extensió a les especificitats del pacte social monegasc”. Unes exempcions, a més, que no permetrien “la prioritat nacional” i que certs vincles privilegiats amb França “sobrevisquin a tal situació”.
Per tot plegat, l’informe conclou que la qüestió de l’acord d’associació amb Mònaco no és tant el vincle que vol mantenir aquest Principat amb la UE, un vincle que assegura que “és fort i se seguirà reforçant”, sinó que el que faria seria “qüestionar l’actual jerarquia de normes”, comportaria “una pèrdua almenys parcial de la sobirania jurídica” i, sobretot, “l’abandonament de l’essencial del pacte social monegasc”.
L’estudi de PwC recorda a més que Mònaco “ja està estretament vinculada a la Unió Europea i al dret de la UE, tant a través de la jurisprudència dels seus tribunals com a través d’un nombre considerable d’acords amb França, en primer lloc, però també amb la UE, fins i tot en àmbits de sobirania com poden ser l’impositiu (IVA), la moneda o la policia”. I en aquesta línia, sentencia que “Mònaco no és una illa als ulls de la UE. Això ja és així avui i seguirà així demà, amb o sense acord d’associació”.
