Per primera vegada en molts anys, formacions polítiques del Pallars, empreses i particulars s’han unit per mostrar-se en contra del projecte de llei d’ordenació de la pesca continental de Catalunya.


En un manifest, que es debatrà demà en una cimera a Sort, s’exposa que la pesca és un recurs turístic de primera magnitud per a moltes comarques de Catalunya i que fins ara no s’hi ha prestat prou atenció. Així, demanaran al Parlament i a tots els grups polítics, mitjançant el manifest, que inclou vint punts, que s’esmeni la llei per solucionar els problemes que té, o que, si no hi ha el consens necessari, es retiri del Parlament i es retorni al Govern.
El projecte de llei d’ordenació de la pesca continental de Catalunya va ser aprovat pel Govern el setembre del 2008 i actualment està en fase de debat parlamentari. Les administracions locals i les entitats i empreses relacionades amb la pesca van signar el Manifest de Llavorsí el desembre del mateix any, en què alertaven que la redacció de la llei presentava greus mancances.
Els suggeriments recollits en el manifest es van ignorar, tot i que el text va rebre el suport de la Diputació de Lleida, el Conselh Generau d’Aran i els consells comarcals del Pallars, així com de nombroses entitats de la comarca.
A la cimera de demà prendran la paraula el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xavier Ribera (PSC); l’alcalde de Sort, Agustí López (CiU); l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Ramon Villuendas (ERC), i presidents de societats de pescadors de la zona. Els seus parlaments aniran adreçats a explicar els aspectes indispensables que cal corregir del text de la llei.
Entre els punts destacats hi ha que, malgrat les darreres modificacions, encara és una llei conceptualment antiquada, que no té prou en compte les noves tendències del sector, que s’adrecen, cada cop més, a la pesca sense mort. Els contraris al projecte de llei creuen que en lloc de promoure o facilitar la creació de riquesa a les comarques de muntanya, la llei fa tot al contrari i posa inconvenients al desenvolupament d’aquesta activitat com a producte turístic. Creuen que la llei regula fins a extrems inimaginables tots els aspectes relacionats amb la gestió sense donar cap marge d’autoorganització al sector.
Un punt important de la llei en què estan en contra és que no reconeix els drets històrics dels pescadors riberencs i tampoc garanteix que es pugui continuar obtenint permisos de pesca mitjançant l’expedició en establiments de la zona de pesca i en presència del pescador. L’administració imposa que l’única manera d’aconseguir aquests permisos és a través d’Internet.
El manifest que se signarà alerta que en la llei falten mecanismes eficaços per evitar fets com els que van passar al municipi de Lladorre a l’octubre, quan es va fer un desembassament total del llac de Tavascan sense fer prèviament un rescat efectiu de la població piscícola. Creuen que la vigilància del compliment de la normativa de pesca fluvial s’hauria d’encarregar a un cos integrat pels antics guardes fluvials i pel personal addicional necessari.
Els contraris al text creuen que abans de redactar el futur pla d’ordenació de la pesca a Catalunya que preveu la llei cal tenir enllestit un estudi seriós i acurat per saber exactament l’estat actual dels rius, els usos que se’n fa, si hi ha obstacles físics als desplaçaments naturals dels peixos i la qualitat de les aigües, perquè en cas contrari el pla només serà un instrument polític.
En el manifest demanen la supressió de la quota del 30 per cent de zones de pesca lliure sense mort i sol·liciten l’exclusió dels embassaments artificials de les zones de reserva genètica. Creuen que els embassaments artificials no són el lloc més adient per preservar els valors biològics i genètics.
Així mateix, demanen que s’autoritzi la pesca amb dos canyets als embassaments artificials en aigües de salmònids, que s’elimini la prohibició de pescar amb artificials acompanyats de càrregues de plom i que la regulació d’esquers s’ha de deixar per al pla d’ordenació. A més, volen que les espècies introduïdes legalment per les diferents administracions han de mantenir la consideració d’espècies que es poden pescar, com ara la truita de fontana, el lluç de riu i la truita arc iris.
Per tot demanaran que s’inclogui aquestes peticions al projecte de llei i, si no hi ha el consens necessari, que es retiri la llei. Els representants de les administracions locals, entitats i empreses es reuniran divendres al poliesportiu Els Til·lers de Sort per signar el manifest,  mostrar una posició unitària de la comarca contrària a la llei i fer sentir la seva veu.