La proposta de la secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana és clara: la implementació dels permisos de naixement igualitaris serà progressiva, tal com ja s’havia dit. Concretament, a raó de dues setmanes més cada any per al segon progenitor fins a arribar a l’equiparació de les 20 setmanes, que és el temps que es dona ara a la mare mentre que el pare en té quatre. 

Per què gradual? Pel cost que suposarà per a les arques de l’Estat, fins a uns 27 milions d’euros el 2033, 19 més del que suposaria mantenir els permisos de maternitat i paternitat actuals, segons els càlculs realitzats en un estudi d’impacte econòmic del que suposa la mesura. Ho ha explicat avui la secretària d’Estat, Mariona Cadena, durant la compareixença davant la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat. D’aquesta manera, ha assenyalat, es dona compliment al programa electoral de Demòcrates i es recull la petició efectuada per l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) i el Consell General de joves.

La intenció, segons ha exposat Cadena, és entrar el projecte de llei a tràmit parlamentari en el proper període de sessions de manera que es pugui fer efectiu l’any que ve. De fet, la secretaria d’Estat ja ha fet la reserva d’una partida pressupostària de mig milió d’euros per al 2026. La implantació dels permisos de naixement igualitari suposarà la modificació de dues lleis: la de relacions laborals i la de la seguretat social.

La mesura es posarà en marxa per promoure la conciliació de la vida laboral i familiar, liminar les diferències estructurals en el temps de cura que reforcen els rols de gènere desiguals, millorar la protecció social durant els períodes de cura i impulsar canvis culturals i empresarials cap a la igualtat de gènere.

Canvis
Els principals canvis que s’incorporaran quant a la baixa de la mare és que les sis primeres setmanes s’hauran de fer obligatòriament i de manera ininterrompuda. Pel que fa al pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant, tal com s’ha dit, s’aniran augmentant progressivament les setmanes de baixa. Així, al 2026 passarà de les quatre actuals a les sis i serà al 2033 quan arribarà a les 20 i les dues primeres també seran de compliment obligatori. Un altre de les modificacions és que el període de descans serà intransferible i si el pare o la mare treballen a la mateixa empresa, la direcció de la mateixa pot limitar l’exercici simultani de les seves funcions per raons fundades i objectives i degudament motivades per escrit.

En el cas de les famílies monoparentals, es poden acumular les setmanes de permís, fins a 40 doncs.  Prèviament, però, s’ha de notificar a la CASS i a l’empresa, 15 dies abans, cosa que haurà d’anar acompanyada de l’acreditació de condició de família monoparental. També es poden acumular per la defunció d’un dels progenitors, però no es poden superar les 38 setmanes. Per a les adopcions, si fins ara el descans és de 24 setmanes en total per a les dues persones adoptants, el 2026 serà de 26, fins que al 2033 en sumin 38 que s’hauran de gaudir de forma paritària. Així, cadascun haurà de fer 19 setmanes.

El projecte de llei també preveu encomanar al Govern que el primer semestre del 2029 elabori un informe per avaluar l’aplicació de la mesura amb indicadors quantitatius i qualitatius que haurà de remetre al Consell General.

Estalvis
El permís de naixement igualitari comportarà també uns estalvis en subvencions comunals d’escoles bressol, en ingressos hospitalaris de nadons i en despeses de salut mental de les mares. Segons els càlculs realitzats tenint en compte diversos indicadors, Cadena ha indicat que els beneficis poden representar un estalvi d’entre 5 i 13 milions d’euros. I per a les famílies? La mesura pot comportar entre 3.000 i 4.000 euros d’estalvi, ha assegurat Cadena.

Però a més dels beneficis econòmics, la mesura també comportarà altres beneficis més intangibles però que no per això són menys importants. En aquest sentit, la secretària d’Estat n'ha indicat alguns com ara la millora en la qualitat de vida familiar i en el rendiment acadèmic dels infants i una major integració social i emocional.  

“Va tard” i “poc valenta”
En el torn de preguntes, el conseller general socialdemòcrata, Pere Baró, ha agrait la feina realitzada per quantificar l’impacte econòmic del permís de naixement igualitari però va criticar que “s’hi va tard” en la proposta del permís de naixement igualitari. Per la seva banda, la consellera general de Concòrdia Núria Segués, l'ha qualificat de “bona però poc ambiciosa” en tant que s’ha d’esperar vuit anys fins que el permís no sigui plenament efectiu. En canvi, la consellera general de Demòcrates, Meritxell Alcobé l'ha titllat de “valenta”. 

Cadena ha respost que si per ella fos la proposta s’aplicaria “demà mateix”, però va defensar el model escollit per portar-la a terme progressivament és “ponderat, equilibrat i garantista”.