“No hi ha un excessiva representació territorial? Per què tanta por a la proporcionalitat? Tantes desigualtats territorials no generen tensions entre parròquies?”. Aquestes van ser algunes de les qüestions que el politòleg i investigador d’Andorra Recerca+Innovació (ARI) Yvan Lara va mirar de respondre ahir en la xerrada Andorra, després de les eleccions organitzada conjuntament pel Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (Colpis) i l’Associació Catalana de Ciència Política, que va evidenciar novament el desconeixement i les dificultats per entendre el sistema electoral andorrà per part de la gent de fora el país.

Per això, i abans d’entrar a mirar d’analitzar els resultats dels comicis del 2 d’abril passat i abordar els reptes de futur del país que era l’objecte de la xerrada, Lara va fer un breu repàs al sistema electoral, un “sistema força més estàndard del que tendim a pensar” i equiparable al d’“una monarquia parlamentària”, substituint això sí el monarca pels coprínceps. Un sistema parlamentari “també estàndard”, va continuar, malgrat la particularitat de ser “unicameral”, tot i que “els parlamentaris territorials no actuen de manera diferenciada dels escollits en circumscripció nacional”. I un sistema que fa que aquella formació que aspiri a obtenir una majoria absoluta hagi de guanyar “com a mínim a quatre parròquies”.

Més enllà de corroborar que Andorra des d’un punt de vista social tendeix més aviat cap al  centredreta i dreta i que “l’esquerra està poc representada”, els assistents a la conferència es van interessar també per les noves formacions que han sorgit aquests comicis i que han entrat amb “certa força” al Consell General, com són Concòrdia i Andorra Endavant. En aquest sentit, Lara va definir els primers com un partit “arreplegador” (catch all), ja que ha estat capaç de competir a l’espai de més a l’esquerra “amb propostes de millora de drets”, amb el centredreta amb el “discurs de la regeneració política” i les noves maneres de fer, i a la dreta amb “un discurs nacionalista i tradicionalista i amb propostes proteccionistes”. En el cas del segon, ras i curt: “un partit populista com els que han sortit darrerament”.

I pel que fa als reptes de futur, els que han marcat la campanya, habitatge i poder adquisitiu, acord d’associació, i també el del relleu del copríncep episcopal.