El pot petit de la confitura de Canillo

Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura. Podria ser el cas de Canillo, la parròquia amb menys electors (1.003) tot i que l’absència per motius mèdics del candidat d’Andorra Sobirana, Ricard Riba, la moderadora Montse Grau de negre, i un inici amb més Orfidal que Prozac semblaven indicar el contrari. Perquè Meritxell Palmitjavila (Demòcrates) i Cristina Valen (d’Acord) van calar d’entrada, però ben aviat els seus motors van estar d’explosió.

Passat l’escalfament previ amb Palmitjavila lamentant l’absència de Riba “perquè l’electorat de Canillo no tindrà l’oportunitat de conèixer totes les propostes”, i de Valen curant-se amb la salut que li va  faltar ahir a Riba i preparant-se per a un eventual xàfec: “El nostre pacte preelectoral [entre liberals i socialdemòcrates] és fruit del diàleg i cap dels candidats hem renunciat al nostre ideari.” En arribar al tercer debat, els protagonistes ja venen amb la lliçó apresa dels anteriors i la candidata de d’Acord va voler  obrir el paraigua.
Just després d’enumerar les propostes en l’àmbit econòmic amb Palmitjavila volent impulsar la Marca Andorra i l’acompanyament dels sectors tradicionals, a més de recordar la feina dels vuit anys de Govern de Demòcrates per Andorra (DA) i Valen parlant de l’acord d’associació amb la Unió Europea i esmentant una manca de transparència, va començar a tronar.
Preludi de la tempesta que no va ser perfecta, perquè quan la candidata demòcrata va preguntar a Valen sobre la transparència, aquesta va fugir d’estudi esmentant altres temes, com una major visibilitat de l’agenda dels polítics i més llums i taquígrafs sobre els càrrecs de confiança. I es va trobar amb Palmitjavila a l’altre costat de la xarxa disposada a fer l’esmaixada que li donés el primer set. “S’ha explicat molt bé, però no pel que fa a la transparència en l’acord d’associació”, va rematar. I sense voler furgar en la ferida, li va posar una pomada que calma el dolor però que no cura amb un: “Reconec que hi ha hagut mancances a nivell comunicatiu en l’acord d’associació”.
Primer set a la butxaca mentre nosaltres, ben il·lusos, que ens pensàvem que el pot petit de la confitura de Canillo seria industrial sense Ricard Riba i, vet aquí, que era més artesanal que la del Pastador de Sispony. El segon acte, el social, va començar amb l’augment del salari mínim, amb Valen donant xifres del 2007 quan encara hi havia algun dinosaure sobre la terra i Palmitjavila recordant que DA ha fet la feina de manera progressiva passant-lo de 950 a 1.050 euros. 
Amb més experiència, la demòcrata va tornar a treure l’altra candidata de la pista o del plató, ja que vam ser a Andorra Televisió, quan li va etzibar un cop guanyador. “Els socialdemòcrates proposen l’augment del salari mínim a 1.200 euros l’endemà de les eleccions i els liberals ho proposen de manera progressiva. Ens ho podrà explicar?”. Malgrat que Valen va  semblar encaixar el cop amb un ràpid “li agraeixo la pregunta”, va fer una marrada referint-se que “estem oberts al consens i al diàleg per fer un bé al país”.
Li va costar pair l’atzagaiada, i sobretot amb la sensació que Palmitjavila encara tenia recursos i podia tornar a colpejar, i ràpidament. Va ser amb la Llei qualificada de relacions laborals quan Valen es va queixar que “no volem la reforma de l’Administració i hem perdut drets laborals”, i li va faltar temps a Palmitjavila per fer-li memòria que “Liberals va aprovar la llei”.
Aquí sí que va furgar en la ferida. “No sabem com es gestionarà el pacte, perquè estan exposant idees que uns i altres no comparteixen.” Com en aquells dibuixos animats, no se’n vagin perquè encara hi ha més i de tema social i de Palmitjavila, com Django, desencadenada. La bateria de propostes de d’Acord, com ara l’habitatge a preu assequible va ser esborrada per la demòcrata tornant a tirar de recordatori: “Com és que el PS no va presentar cap esmena a la Llei de mesures urgents de l’habitatge?”
El menú, perquè els debats són al migdia, va ser d’allò més interessant, però encara havien d’arribar les postres. I per primer cop, des de dilluns, va  entrar en escena l’avortament. Valen va destacar que el PS vol la seva despenalització en els tres supòsits i en l’econòmic. Per Palmitjavila, els demòcrates “ens hi podríem posicionar a favor, però no ho podem desvincular del marc institucional. Avui dia no és possible desvincular-lo del Coprincipat”, cosa a la qual va replicar la candidata de d’Acord assegurant que “no l’ha de posar en perill perquè un dels Coprínceps pot abstenir-se de signar una llei, com ha passat en altres ocasions”.
Bon debat, fins al punt que les propostes parroquials de millora del transport públic, tallers de pedra seca, turisme i esdeveniments van tenir l’efecte d’un bon licor: fer baixar el bon àpat. I sobretot per demostrar que al pot petit, a més de la bona confitura, també hi pot haver el verí.