El projecte de pressupost per al 2015 no arriba a l’equilibri entre ingressos i despeses, com s’havia proposat a l’inici de la legislatura el Govern, però és el que més s’hi aproxima dels que s’han presentat en els últims anys. I és que el dèficit previst és de 30,5 milions d’euros (6 milions de dèficit de gestió que s’eleven a 26 amb les despeses financeres i fins als 30 amb actius i passius), enfront dels 40,2 milions de l’any passat. Això significa que el pressupost se situa dins dels paràmetres que fixen els organismes internacionals amb un dèficit al voltant de l’1,2% del PIB, i que s’estaria també dins del que estipula l’anomenada regla d’or, que encara està a tràmit parlamentari. A més, el resultat encara seria millor si no fos per l’increment de les transferències a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i la provisió del fons per als complements de jubilació dels funcionaris. Així ho va explicar ahir el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, després d’entrar el projecte al Consell General.
Un dels factors que contribueixen a preveure uns números positius per a l’any vinent són que es registra un increment “significatiu” dels ingressos, que per primera vegada se situen al voltant dels 400 milions d’euros, concretament en 399 milions, quan l’exercici anterior van ser de 363 milions, xifra que significa una pujada de més del 9%. Això és així gràcies a la definició del nou model fiscal que s’ha anat posant en marxa i que, segons va indicar Cinca, no introduirà noves figures impositives en els propers anys ni tampoc preveu que pugui augmentar el percentatge dels diferents impostos. El que cal esperar ara, segons el ministre, és “l’assentament” dels impostos que ja estan en vigor i l’evolució positiva de l’economia, aspectes que  contribuiran a fer que la xifra recaptada per l’Estat es vagi incrementant encara més. Tot i així, el Govern recalca que caldrà continuar amb el “rigor” i la contenció en la despesa que s’ha estat aplicant en els últims mesos, ja que “si hi ha una certa laxitud” els ingressos que s’obtenen ara no seran suficients.
L’increment més important de les entrades a les arques estatals es dóna pel que fa als impostos directes, en concret de més del 17%, amb la qual cosa “ens acostem a la xifra òptima, que està al voltant del 20%”. Per aquesta via el Govern obtindrà 68,8 milions d’euros, després que ja durant el 2014 els ingressos hagin estat també més grans. L’impost de societats també continua amb una evolució positiva (40%) i suposa uns 38 milions d’euros, l’impost d’activitats econòmiques (IAE) representa 4 milions d’euros i l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) uns 10 milions, una xifra que el ministre va qualificar de “prudent” però que ha de créixer en els propers anys, quan ja estarà en plena aplicació. Pel que fa a l’impost dels no residents, la recaptació està al voltant dels 14 milions, mentre que en el de plusvàlues disminueix un 30% i serà d’1,6 milions d’euros.
Dins dels impostos indirectes hi ha un increment també significatiu per l’IGI (22%), arribant als 133 milions gràcies a l’activitat econòmica més gran que s’està evidenciant i al menor impacte de les deduccions per estocs acumulades. La resta d’impostos van a la baixa i per exemple les taxes ho fan un 4%, passant de 114 a 109 milions, per la major prudència en l’estimació de les entrades de tabac. De la mateixa manera es preveu baixar lleument (2%) la recaptació pels impostos especials, també pel tabac i la importació més baixa de gasoil de calefacció, cada cop més substituït per altres fonts d’energia. Els ingressos per ITP es reduiran a la meitat, tenint en compte el canvi normatiu que es va introduir a l’IGI, i que suposa que els comuns tindran un percentatge més elevat en el repartiment. Durant l’any vinent no es preveu repartiment de dividends de CTRASA, no perquè el resultat no es prevegi millor sinó perquè el canvi normatiu aconsella destinar aquests diners als fons propis.
Pel que respecta a les despeses, que són de 425 milions, un 6,8% més que l’any passat, destaca l’augment d’un 16,3% de les transferències corrents i d’un 8% de les despeses de personal, mentre que el consum de béns corrents i serveis baixa un 0,51% i les despeses financeres ho fan un 15,84%.
La reducció contínua d’aquestes últimes al llarg de la legislatura ha estat gràcies als tipus més baixos que s’apliquen a l’emissió de deute, una situació que, segons va advertir Cinca, tard o d’hora canviarà. Les transferències de la CASS –17,5 milions més per compensar que dos punts de cotització de la branca malaltia passen a la de vellesa–  i la dotació per al fons de jubilació dels funcionaris –la partida passa de 4,6 a 10,8 milions d’euros– representen el gruix del creixement de les despeses. En aquest últim àmbit, 4,3 milions són per dotar per primer cop els compromisos meritats pels funcionaris i 1,2 milions com a aportació al pla de pensions dels funcionaris.
El projecte de pressupost inclou una partida molt similar a la d’enguany destinada a inversió, de poc més de 50 milions d’euros, la majoria dels quals, uns 45, corresponen al ministeri de Territori. Així, es preveu, per exemple, l’eixamplament de la carretera general 3, el manteniment i la pavimentació de carreteres, i projectes com les escoles de Canillo i Radio Andorra, i també hi ha una quantitat per a l’heliport.

Algunes vacants es podran anar cobrint

Una novetat del pressupost per a l’any vinent en relació a la funció pública és que es podran cobrir vacants a l’administració, i s’acabarà d’aquesta manera amb la rigidesa d’altres anys en aquesta matèria, que impedia fer noves contrac­tacions. La despesa de personal, amb un 8% de creixement l’any vinent en relació al 2014, és de més de 104 milions d’euros, una quantitat que està al voltant del 25% del total de les despeses, proporció considerada idònia per l’executiu. El ministre de Finances, Jordi Cinca, es va referir a la necessitat de dotar de personal qualificat l’administració i va insistir que “no es pot renunciar” a anar renovant-la progressivament. Tot i així, va deixar també clar que això no suposarà un increment del nombre de recursos humans totals i, per tant, no hi haurà més places sinó que s’amortitzaran unes amb altres. En concret, es volen crear, per exemple, dues places en l’àmbit dels acords internacionals signats, dues en l’àrea sanitària, quatre en benestar social, dues de secretaris judicials i una en protecció civil. “Són places de descripció nova”, va dir Cinca. El projecte de pressupost també preveu una congelació de la retribució dels funcionaris, segons va explicar el ministre.