El programa d'avals per a la compra d'un primer habitatge  suma sis noves famílies beneficiàries i ja en són 14. Fins a la data, s'han rebut 25 expedients, 14 s'han resolt favorablement, dos s'han retirat i altres nou estan encara en vies d'estudi, segons ha detallat el ministre portaveu, Guillem Casal, que va defensar l'èxit del pla pel qual ja s'ha compromès un milió d'euros en els cinc mesos que porta en marxa. "No es pot titllar de fracàs", ha manifestat en resposta a les crítiques formulades dimarts pel Partit Socialdemòcrata.

El programa d'avals té un doble objectiu: d'una banda incentivar l'accés a l'habitatge de propietat, i de retruc paliar la situació del mercat de lloguer. Per això el Govern assumeix íntegrament els interessos durant els primers set anys i després està pactat un tipus d'interès d'euríbor més 0,5% fins a finalitzar el préstec, que es pot allargar per un màxim de 50 anys. L'aportació del Govern és d'aproximadament uns 50.000 euros de mitjana,segons ha quantificat Casal.

Responent a les crítiques del PS, que diuen que el programa ajuda a qui ja es pot permetre la compra d'un pis i no a qui més ho necessita, Casal ha puntualitzat que el projecte es dirigeix a aquell col·lectiu "que pot fer front a l'hipoteca" però que "no té estalvis suficients" per afrontar-ne l'entrada. Així, ha exposat que el perfil dels beneficiaris és el d'una parella jove, amb un fill i amb uns ingressos corresponents al salari medià, al voltant dels 50.000 euros anuals. De fet, de les 14 famílies beneficiàries, vuit estarien per sota d'aquest llindar i sis per sobre.

Segons les dades a les que ha tingut accés el Bondia, que contemplen les sol·licituds rebudes i aprovades fins a mitjans de març (cinc sol·licituds i sis aprovades menys de les actuals), de les 34 persones beneficiàries, 18 tenien entre 30 i 39 anys; 8 entre 40 i 49; 6 entre 20 i 29; i dues entre 50 i 60 anys. De les 19 sol·licituds, 9 eren famílies de tres membres i cinc parelles. Només dues sol·licituds eren d'una sola persona, i altres dues de famílies amb quatre membres. Una sol·licitud era d'una família nombrosa, de cinc membres.

Pel que fa a les vuit operacions aprovades, tres tenen un valor d'entre 300.000 i 400.000 euros, i altres tres tenen un valor d'entre 400.000 i 500.000 euros. Una es troba en el tram superior, i una altra en l'inferior.

Mà estesa
El ministre portaveu també ha respost a les acusacions del Sindicat d'Habitatge (SHA) de respondre als interessos dels propietaris i que qualifiquen el projecte de llei per a la desintervenció del mercat de lloguer de "llei d'expulsió programada". Casal ha repetit que la proposta del Govern és "equilibrada i centrista" i ha anat "recollint sensibilitats" tot mantenint-la "garantista". En aquest sentit, la voluntat és que els inquilins puguin mantenir l'habitatge malgrat la desintervenció, limitant el creixement d'aquells preus que han quedat "desfasats" però "sense arribar a preus desorbitats". Casal ha reiterat la mà estesa per millorar la situació de l'habitatge, encara que aquest projecte de llei ja ha entrat a tràmit parlamentari i, per tant, ja "no està a les mans de Govern" poder-lo modificar. 

 

En estudi possibles mesures sobre els preus dels carburants
El Consell de ministres ha començat a treballar sobre les possibles mesures que es podrien adoptar per contenir la pujada dels preus dels carburants, conseqüència del context internacional de conflicte bèl·lic a l'Iran. Segons el ministre portaveu, Guillem Casal, es va "monitoritzant" la situació tant dels preus dels carburants com de l'impacte d'aquests sobre la resta de béns i serveis, i sembla que hi ha hagut un "aplanament" la pujada i encara s'està relativament lluny de la situació a la que es va arribar el 2022 arrel de la guerra a Ucraïna. Sigui com sigui, l'executiu treballa en mesures que, d'una banda, siguin assumibles per a l'Administració i, de l'altra, tinguin una "repercussió postiva sobre el conjunt de la ciutadania". En concret, es treballa en possibles canvis sobre la taxa verda, l'impost especial dels carburants i l'IGI, i hi ha "algun escenari viable".

Casal ha aprofitat per recordar l'aposta del Govern per "incentivar la millora del poder adquisitiu" de la població amb mesures com la gratuïtat del transport públic -que suposa un cost d'entre 12 i 13 milions l'any-, el manteniment dels preus de l'electricitat "constants" per als consumidors finals -cosa que es vol continuar fent- i l'augment del salari mínim interprofessional amb dues vegades l'IPC. 

 

El Cos Diplomàtic ja té reglament de carrera
El Cos Diplomàtic ja té reglament de carrera, després que fos aprovat pel Consell de ministres. Aquest estableix un marc "complet i clar per a l’organització i l’evolució professional" del Cos Especial de la Carrera Diplomàtica, ha explicat el ministre portaveu, Guillem Casal.

Aquest reglament respon a la necessitat d’adaptar i reforçar l’estructura diplomàtica del país davant la creixent complexitat de l’acció exterior, amb l’objectiu de promoure el talent, la vocació de servei públic i l’excel·lència professional dels agents diplomàtics. El text fixa els principals àmbits de la carrera diplomàtica: l’accés, la provisió de llocs, la progressió professional i l’organització interna. Entre d’altres, estableix procediments transparents i competitius per a l’accés; regula de manera detallada els processos de selecció; i defineix un sistema estructurat de progressió professional.

 

Comença el procés per constituir la Visura
La Secretaria d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana obre el termini per presentar sol·licituds per al procés de selecció dels membres que formaran part de la Visura Ciutadana. Els interessats poden presentar les seves sol·licituds entre el 13 d’abril i el 10 de maig a través de la seu electrònica del Govern a e-tramits.

Les persones seleccionades, a través d’un sorteig, esdevindran una mostra representativa de la ciutadania no organitzada per un període de dos anys. La Visura Ciutadana està integrada per un màxim de deu persones majors de divuit anys, de manera paritària sempre que sigui possible. 
Aquesta iniciativa forma part de l'estratègia del Govern per fomentar un diàleg obert entre la ciutadania i els seus representants i s'emmarca en el compromís per la transparència i la bona governança, establint un canal i una via de comunicació complementària a les ja habituals. La Visura Ciutadana, com a servei cívic voluntari, és un òrgan estable de participació que rep el suport tècnic i els mitjans necessaris per complir les seves funcions.