Ni dos dies ha durat la pau relativa entre DA i el PS després que el cap de Govern, Xavier Espot, perdonés la vida als socialdemòcrates en excloure’ls dels partits que, en la seva opinió, “no estan capacitats” per governar: Concòrdia i Andorra Endavant. De fet, el candidat a cap de Govern del PS, Gerard Alís, i la consellera general Susanna Vela, han volgut aprofitar aquest inesperat regal presentant el PS com l’únic model alternatiu al cicle demòcrata, que consideren “esgotat” després de quatre legislatures i quinze anys.

Tant l’un com l’altra han concedit que els resultats macroecònomics són positius, però li han retret amargament que “han estat incapaços de traslladar aquest increment de la riquesa al ciutadà”, i que aquesta bonança “només ha beneficiat uns pocs”. La prova, segons ells, és que persisteixen els mateixos problemes que tres lustres enrere –salaris, pensions– però alguns d’ells s’han agreujat de forma “extraordinària”: es referien a l’habitatge. Aquí han estat especialment incisius i han retret la falta d’una política consistent i el recurs constant a la improvisació, als “pegats”. L’exemple? “La descongelació dels lloguers anunciada setmanes enrere s’ha hagut de corregir amb una bateria d’ajuts als mateixos llogaters que ara s’han adonat que la descongelació perjudicarà”.

En aquest àmbit, el PS ha anunciat de cara al nou curs polític una modificació de la Llei de cooperatives per estimular l’habitatge en propietat, i en el capítol legislatiu també ha avançat una proposta de modificació de la Llei de la CASS, “vist que DA s’ha fet enrere quan ha vist els números sobre la taula”. “El sistema de pensions ha de continuar sent públic, i estem en contra de qualsevol forma de privatització. Si pugen les cotitzacions de treballadors i empresaris, l’Estat també hi haurà de fer aportacions i en qualsevol cas, si cotitzes més ha de ser per cobrar més pensió, no menys.”

Un altre exemple del recurs constant de DA a la improvisació va ser l’anunci d’Espot d’augmentar el salari mínim un 2,8% a partir de la nòmina del juliol: “S’ho han tret de la màniga per mirar de pal·liar els problemes que ha generat la seva política de creixement descontrolat, i aprofitant que ja estem en campanya”. Vela ha reivindicat la històrica proposta socialdemòcrata de vincular el salari mínim al 60% de la renda mitjana.

Habitatge i àmbit laboral, eixos de les sis propostes de resolució presentades

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat sis propostes de resolució en el marc del Debat d’orientació política amb l’objectiu d’impulsar mesures concretes que donin resposta als principals reptes que afronta avui Andorra. Les iniciatives s’articulen al voltant de tres grans prioritats: protegir el poder adquisitiu de la ciutadania, donar una resposta més eficaç a la crisi de l’habitatge i modernitzar la manera com s’elaboren i s’avaluen les polítiques públiques.

Així, en l’àmbit laboral, es proposa establir un mecanisme estable de protecció del poder adquisitiu perquè els salaris evolucionin de manera previsible davant l’increment del cost de la vida. Igualment, planteja que el Govern elabori un estudi tècnic i socioeconòmic sobre la viabilitat d’una reducció progressiva de la jornada laboral sense disminució salarial, amb la voluntat d’afavorir la conciliació, millorar la qualitat de vida i reforçar l’atractiu del mercat laboral andorrà. El grup també demana que Andorra impulsi la signatura i ratificació de la Convenció internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i dels seus familiars, reforçant així el compromís del país amb els drets humans i laborals.

Quant a habitatge, el PS proposa la creació d’un índex nacional d’esforç residencial que permeti conèixer amb precisió quin percentatge dels ingressos destinen les llars a accedir a un habitatge. Aquesta eina ha de facilitar una millor diagnosi de la realitat, orientar les polítiques públiques i avaluar si les mesures adoptades contribueixen realment a reduir les dificultats d’accés a l’habitatge.

Finalment, es proposa la introducció de mecanismes d’avaluació periòdica de les lleis per veure si han assolit els objectius i s’aposta per la creació  d’un sistema nacional d’indicadors de benestar.