Dues persones amb una capacitat econòmica similar poden acabar fent un esforç fiscal molt diferent depenent de si els seus ingressos provenen de la feina, d’una activitat empresarial o de determinades inversions. Aquesta és una de les conclusions que el grup parlamentari socialdemòcrata extreu de les dades fiscals del 2024 facilitades pel Govern arran d’una demanda d’informació.

Per al PS, les xifres posen sobre la taula una qüestió que va més enllà de parlar d’impostos alts o baixos: com es reparteix l’esforç fiscal a Andorra i qui està contribuint realment al sosteniment dels serveis públics.

Les dades mostren, en primer lloc, una elevada concentració de la recaptació de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). El 10% dels declarants amb més ingressos aporta una part molt significativa de tot el que es recapta a través d’aquest impost.

Això significa que una part important dels ingressos procedents de l’IRPF depèn d’un grup relativament petit de persones.

Però les dades també mostren una segona realitat: no totes les maneres d’obtenir ingressos acaben tributant de la mateixa manera.

Mentre els salaris, els professionals, els autònoms i moltes petites i mitjanes empreses tributen directament pels ingressos i beneficis que generen, determinades rendes procedents del capital i algunes estructures patrimonials poden beneficiar-se d’exempcions, deduccions o règims especials que redueixen notablement el que finalment paguen.

“La pregunta que ens hem de fer és molt senzilla: és raonable que treballar, emprendre o crear activitat econòmica pugui comportar proporcionalment més esforç fiscal que obtenir determinades rendes del capital? Les dades ens indiquen que tenim un debat pendent sobre com repartim aquest esforç”, assenyala la presidenta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela.

Beneficis que no sempre acaben tributant
La informació facilitada pel Govern també permet observar què passa amb l’Impost sobre Societats.

Una empresa pot declarar un determinat benefici en els seus comptes, però això no significa necessàriament que acabi pagant impostos sobre tot aquest import. La legislació preveu deduccions, exempcions, compensacions i altres mecanismes que permeten reduir la quantitat sobre la qual finalment es calcula l’impost.

Aquests mecanismes poden tenir una justificació perfectament legítima, per exemple per evitar que una mateixa renda pagui impostos dues vegades o per incentivar determinades activitats.

El PS considera, però, que cal saber quant deixen de recaptar les finances públiques a través d’aquests beneficis fiscals, qui se’n beneficia i si continuen complint la funció per a la qual van ser creats.

“Quan decidim que una determinada renda no tributi o tributi menys, també estem decidint com repartim l’esforç entre la resta de contribuents. Per això és important saber a qui beneficien aquestes excepcions i quin cost tenen per a l’Estat”, explica Vela.

No es tracta de pagar més, sinó de repartir millor
El PS remarca que aquesta anàlisi no planteja un augment generalitzat dels impostos ni qüestiona que Andorra mantingui una fiscalitat competitiva.
Els socialdemòcrates consideren que el país ha de preservar un sistema fiscal moderat, però defensen que això és compatible amb revisar si l’esforç està ben repartit.

“El debat no ha de ser simplement si a Andorra paguem molts o pocs impostos. La pregunta és si, dins d’un model de fiscalitat baixa, tothom contribueix de manera equilibrada segons la seva capacitat econòmica”, afirma Vela.

Per aquest motiu, el PS defensa revisar l’impacte de les principals deduccions, exempcions i règims especials existents i disposar de més informació sobre quant acaba pagant realment cada tipus de renda.

“Andorra pot continuar tenint una fiscalitat baixa i competitiva. Però fiscalitat baixa no ha de voler dir fiscalitat desigual. No es tracta necessàriament de pagar més, sinó de garantir que l’esforç estigui millor repartit”, conclou Susanna Vela.