El PS aposta perquè la religió no sigui obligatòria en horari lectiu

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que no és oportú que es fixi legalment l’obligació dels centres educatius d’oferir l’ensenyament de religió catòlica. Així ho posen en relleu en les esmenes presentades al projecte de llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà tramitat pel Govern al Consell General. 
Les propostes de modificació fetes, segons explica el PS en un comunicat, també persegueixen reforçar la formació dels docents, reduir els requisits d’experiència prèvia per a aquells que ja han treballat al sistema i volen optar a llocs de feina, refermar el compromís amb l’ús i la difusió del català com a llengua oficial d’Andorra i incorporar la formació professional dins l’escola andorrana.
Els parlamentaris socialdemòcrates han presentat fins a 23 esmenes a l’articulat del text. La número 13 proposa la supressió de l’article 20 del projecte de llei, que estipula que,  “durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és opció voluntària per als alumnes”. Des del PS es defensa que “l’ensenyament proposat no pot fer d’una obligació imposada als centres” i que, “en tot cas, s’hauria d’oferir fora de l’horari escolar”. També es posa en relleu que l’andorrana “és una escola laica” i, per tant, “no pot prioritzar (de forma obligatòria) cap tipus de religió ni ideologia”.
Així, es considera que el coneixement de religió catòlica “ha de ser realitzat fora de l’horari lectiu, però dins dels espais escolars”. També s’apunta que “no cal menystenir tampoc la complicació que suposa aquesta disposició en l’organització i el funcionament dels diferents centres escolars”.
Vàries esmenes de les presentades, que han estat treballades i consultades tant amb el Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) com amb les associacions de pares i mares d’alumnes, persegueixen també reforçar la formació dels docents que treballin al sistema. Així, a diversos articles que hi fan referència, com ara el 16 o el 27, es proposa incloure que “el pla d’estudi de (...) ha de contenir una part important de matèria d’àmbit didàctic i pedagògic”.
Un altre canvi que es vol fer des del PS fa referència al fet que la llei preveu que les persones que optin a un lloc de treball a l’escola andorrana, sigui com a eventual o sigui via edicte, hagin d’acreditar haver cursat una formació didàctica i pedagògica específica. El text, però, eximeix d’aquest requisit a aquelles persones que puguin demostrar una experiència laboral mínima de sis cursos escolars complets al sistema educatiu. Des de la formació, es considera que amb només quatre cursos hi hauria “una antiguitat prou significativa”. 
Una altra esmena presentada des del PS va en la línia de les ja elevades al projecte de llei de l’ensenyament superior per fer que “el compromís” amb el català “com a llengua oficial del país” sigui “més intens”. Així, en l’apartat 5 de l’article 3, que estableix les finalitats del sistema educatiu andorrà, es fixa que cal assegurar-ne “l’ús acurat” en “els diversos àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i de nivells d’ús”. 
A banda, el PS també vol que es valori la possibilitat d’incloure dins de l’escola andorrana la formació professional que, amb l’actual llei, quedaria fora. Es considera que “aquest fet podria ser un estímul i una ajuda per superar els actuals problemes organitzatius, logístics, de coneixement, de prestigi i  d’altres que avui experimenta”. Per això, també s’han fet diverses  esmenes amb l’objectiu que es pugui acabar preparant una regulació específica.