Davant el convenciment que la legislació actual “no cobreix pròpiament les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús” i que era més senzill fer un text nou que modificar la llei marc vigent, el grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat a tràmit una proposició de llei per regular les cooperatives d’habitatge en cessió, un text que confien que rebi el criteri favorable del Govern, ja que “no s’entendria que es negués aquesta oportunitat” al país, perquè “necessita més habitatge” i perquè “el que es crea avui continuï sent habitatge demà”.

Així ho han explicat avui els consellers generals socialdemòcrates Pere Baró i Laia Moliné, que han admès que el text “no és la solució al problema de l’habitatge, però sí una pota més” i una opció que va més enllà de la disjuntiva amb què es troba molta gent d’“assumir una hipoteca o de continuar de lloguer”, a la vegada que “no ve a substituir ni el parc públic, ni el lloguer, ni la propietat privada”.

Amb la proposició de llei, que compta amb 88 articles, els socialdemòcrates busquen estabilitat residencial i preservar la finalitat del projecte al llarg del temps, evitant que els habitatges es venguin individualment i que la seva revalorització es converteixi en un benefici particular. Així, el text estableix que la cooperativa sigui la propietària de l’edifici, mentre que els socis disposin d’un dret estable d’ús sobre un habitatge concret. Això significa que les persones que hi viuen participen en les decisions de la cooperativa i disposen d’una llar estable, però no poden vendre individualment l’habitatge ni apropiar-se de la revalorització de l’immoble.

“La gran diferència és que l’habitatge canvia de persona, però no perd la seva finalitat”, ha destacat Moliné, que ha detallat que quan una persona surt pels motius que sigui de la cooperativa “recupera les aportacions que siguin reemborsables d’acord amb les condicions establertes”, però l’habitatge “continua dins del projecte i pot passar a una altra família”.

Pel que fa a les quotes mensuals que pagarien els socis per viure als habitatges, s’establirien en funció del cost del projecte i no del preu de mercat. Així, les cooperatives hauran de disposar d’un pla econòmic que detalli el cost del terreny, la construcció, el finançament, les aportacions inicials, les quotes previstes i els riscos associats.

Així mateix, segons ha explicat Moliné, la proposició de llei preveu que les administracions puguin col·laborar amb les cooperatives. D’aquesta manera, tant el Govern com els comuns tenen la possibilitat de facilitar sòl o edificis públics mitjançant cessions temporals, així com concedir préstecs, avals, subvencions o suport tècnic. D’aquesta manera, un Comú podria mantenir la propietat d’un terreny i concedir un dret de superfície durant un període prou llarg perquè la cooperativa pugui construir, amortitzar la inversió i gestionar els habitatges.

En els títols tres i quatre es regula la naturalesa de les cooperatives i la relació amb els socis així com la seva organització social. En aquest sentit, Moliné ha remarcat que aquells que entrin a formar part d’una cooperativa no seran simples usuaris d’un habitatge, sinó que esdevindran socis del projecte. Així, les cooperatives hauran de comptar amb uns estatuts en què es defineixi clarament els criteris d’accés, que han de “ser objectius i no discriminatoris”, si bé serà possible establir “preferències proporcionades” per facilitar l’accés a un habitatge estable a col·lectius determinats (joves, gent gran, famílies monoparentals, discapacitats entre d’altres).

El text, que prohibeix que els habitatges es puguin destinar a ús turístic, estableix una sèrie de garanties davant casuístiques com poden ser una separació, una defunció, una situació de discapacitat o dependència, violència de gènere o una absència temporal justificada. Així per exemple en el cas d’un impagament de les quotes corresponents, la cooperativa no podrà extingir automàticament el dret d’ús, sinó que haurà de requerir el pagament i oferir mecanismes de regularització.