El PS considera que DA enganya els treballadors amb la reforma laboral

El debat de la presa en consideració de les tres proposicions de lleis laborals presentades pel grup parlamentari demòcrata va tornar a enfrontar ahir l’executiu i el grup que li dona suport amb els consellers generals del Partit Socialdemocràta, que van acusar DA d’enganyar els treballadors amb aquestes lleis.
De fet, els retrets entre la parlamentària del PS, Rosa Gili, i el conseller demòcrata Josep Anton Bardina i el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, van anar pujant de to a mesura que s’anaven afrontant els debats dels textos de relacions laborals, acció sindical i patronal i de mesures del conflicte col·lectiu, tres proposicions on, aquí sí, tota l’oposició va coincidir que “necessitaran moltes millores”.
“Han fet un bon exercici d’amagar retallades de drets amb algun caramelet”, va assegurar Gili, que va rematar assegurant que la proposició de llei qualificada de relacions laborals és “pròpia de la dreta més dura i més rància”, ja que “instal·la més precarietat”, i va remarcar que “vendre la llei com un avenç és una enganyifa als treballadors del país”.
Així mateix, Gili, que va enumerar una per una el que per ella són retallades respecte a la legislació actual, va retreure a la majoria demòcrata que hagués tirat endavant aquesta reforma sense tenir en compte la part més feble de les relacions laborals, els treballadors, que ha “deixat a l’estacada” per la manca d’interlocutors.
Les paraules de Gili, que fins i tot va assegurar que els textos de DA “són les lleis de l’antidret” perquè, per exemple, en el cas de la regulació del dret a vaga “sembla que es vulgui limitar ja abans de tenir-lo”, van indignar Bardina, que li va retreure que hagués fet “la intervenció demagògica més gran que ha fet mai en aquesta cambra”. Tampoc van agradar a Espot, que en una primera intervenció va retreure a Gili l’ús d’etiquetes i, posteriorment, va anar elevant la duresa del seu discurs fins acusar el PS de, a diferència d’una esquerra moderada encarnada pels parlamentaris Víctor Naudi i Sílvia Bonet, ser “l’esquerra ancorada en la lluita de classes” i “radical que no se sent satisfeta si no es veuen sadollades les seves aspiracions irrealistes”.
I és que els altres dos consellers del grup mixt, malgrat ser molt durs en les crítiques als textos, van acabar votant favorablement a la seva presa en consideració, tot incidint en la necessitat d’esmenar-los. Bonet va mostrar la preocupació per l’abaratiment de l’acomiadament injustificat i la reducció dels terminis de preavís, i va assegurar que tirant per aquest camí “s’està copiant el model fracassat del país del sud”.
Així mateix, i davant les reiteracions de Bardina i Espot en el sentit que els textos compleixen amb la Carta Social Europea, Bonet va voler deixar clar que en temes com el de l’acomiadament “és evident que compleixen perquè es tracta d’un article que Andorra no ha ratificat”.
Per la seva part, Naudi, que va lamentar que després de tants anuncis de les lleis “el resultat no hagi estat més bo”,  va admetre que els textos “supleixen algunes mancances de la legislació actual”, però va advertir que en determinades qüestions, com els acomiadaments, pot suposar “un retrocés social”.
Des del grup de la majoria, Bardina i Espot van defensar les tres proposicions de llei argumentant que suposen una modernització de la normativa vigent, sense alterar-ne les premisses bàsiques, que a més a més és adaptada a la realitat i dona resposta a les necessitats del mercat de treball del país, a la vegada que “permet aprofundir” en l’homologació perquè compleix amb els compromisos contrets internacionalment. 

Crítiques a “la manca de planificació” pel nombre de crèdits extraordinaris

El Consell General va donar llum verda a l’aprovació dels quatre projectes de llei de suplements de crèdit i crèdits extraordinaris per fer front a les despeses de diferents iniciatives, un fet que va comportar també que des dels grups de l’oposició es retreiés a l’executiu la “manca de planificació”, la “mala gestió” i el fet d’anar “improvisant sobre la marxa”.
Malgrat els retrets, el primer dels suplements de crèdit, d’un import de 132.000 euros, per finançar la redacció del Pla de mobilitat integral de la vall central, es va aprovar per assentiment. El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, va recordar que el pla neix d’un acord de la Taula Nacional de Mobilitat i que davant la remodelació de l’avinguda Meritxell prevista pel Comú d’Andorra la Vella i l’obertura del carrer Sant Antoni cap a la carretera de l’Obac, per part del Comú d’Escaldes-Engordany, es poden ja iniciar algunes accions, i més tenint en compte que es genera un nou endeutament perquè l’import del suplement de crèdit es treu d’una partida que no s’executarà, com és la del recinte multifuncional.
També, d’aquesta infraestructura en surten els 160.000 euros que es destinaran a finançar un sistema d’informació per gestionar i controlar el registre i la classificació dels allotjaments turístics, una adquisicó “indispensable” pel titular de Turisme, Francesc Camp, ja que “en setmanes” s’aprovaran els reglaments que han de desplegar la Llei general de l’allotjament turístic. Així mateix, i amb el ‘no’ dels consellers del PS, es va donar llum verda al crèdit extraordinari, per un import de 40.000 euros, per finançar l’obra d’ampliació de les dependències del Consell Regulador Andorrà del Joc, projecte que el titular de Finances, Jordi Cinca, va defensar argumentant que havia sorgit l’oportunitat de llogar l’espai contigu al que ocupa el CRAJ. Finalment, el ple va donar el vistiplau a un suplement de crèdit de 130.000 euros per a diferents despeses de Cultura, una àrea “amb un pressupost molt ajustat”, tal com va admetre la ministra Olga Gelabert.

Suport liberal al nomenament del raonador

Amb els vots favorables de la majoria demòcrata, el grup liberal i la consellera independent, Sílvia Bonet, l’abstenció del PS i el ‘no’ del conseller general d’SDP, Víctor Naudi, el Consell General va aprovar ahir la candidatura de l’exministre de Justícia i Interior Marc Vila com a nou raonador del ciutadà en substitució de Josep Rodríguez.
Bonet, que va lamentar que no s’hagués optat per una dona per al càrrec, va explicar que el seu vot era “més a la institució que no a la persona”, un argument molt similar al que va utilitzar la consellera general del grup liberal Judith Pallarés per justificar el ‘sí’ de la seva formació.
Des del PS i SDP, Pere López i Víctor Naudi van criticar el procés seguit per la majoria demòcrata per acabar proposant Vila, d’entre 11 o 12 possibles candidats, i Naudi va argumentar el vot contrari destacant que “si un càrrec ha de ser independent i lliure de color polític és aquest”.
Abans de donar el vistiplau a la candidatura de Vila i, en aquesta ocasió, per assentiment de tots els grups, el ple va aprovar el projecte de llei de modificació de la Llei de creació i funcionament del raonador del ciutadà.