Després que durant els treballs de la comissió legislativa de Finances i Pressupost s’haguessin rebutjat gairebé totes les esmenes presentades, els consellers generals del Partit Socialdemòcrata Pere López i Gerard Alís van exposar ahir les cinc reserves d’esmena que la formació ha presentat al projecte de llei de modificació de la Llei de l’impost de societats. 
D’aquesta manera, les dues primeres reserves d’esmena pretenen que els guanys obtinguts a través de dividends repartits pels organismes d’inversió col·lectiva, entre els quals les Sicav, tributin amb el mateix tipus de gravamen que la resta de rendes subjectes al pagament de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).
I és que, com va recordar López, “el règim per a aquestes figures és molt beneficiós, ja que tributen al 0% per l’impost de societats”. Per això, i mantenint aquest tracte pel que fa a l’IS, el PS planteja que, quan els rendiments de les Sicav es traspassin a les rendes personals, aquestes tributin per IRPF “igual com passa als països veïns i, de fet, a la majoria de països europeus”.
Per López, la situació actual “és insostenible”, ja que es trenca el principi constitucional que tothom contribuirà al finançament de l’Estat en la mesura de les seves possibilitats, a la vegada que hi ha “un tracte molt afavoridor” cap a les persones amb un volum de renda més elevada, amb el que, a més a més, representa de pèrdua de diners per a les arques públiques de l’Estat.
Finalment, les altres reserves d’esmena van encaminades a “allargar un any” la desaparició progressiva dels règims especials que preveu el text de l’executiu, de manera que ho facin el 2021 i no el 2020 com està previst. En aquest sentit, Alís va recordar que “hi ha hagut inversors que han vingut al país precisament perquè hi ha aquests règims”, i va assegurar que el que no es pot fer és eliminar-los d’un dia per l’altre, ja que “es podria donar una imatge negativa”.
El canvi, per allargar un any la desaparició dels règims especials previstos, comportaria també un canvi en els percentatges de reducció prevista de la quota que, en lloc de ser del 0,75%, el primer any, del 0,50%, el segon, i de 0,25%, ho serien del 0,8%, 0,6, 0,4% i 0,2% abans de la desaparició del règim.
Així mateix, el PS vol que el règim transitori previst per als règims especials que desapareixen s’apliqui a tots aquells que l’haguessin sol·licitat abans del primer de gener del 2018 i no del primer de juliol del 2017,  com preveu el text. Alís va defensar aquest plantejament per mirar de no caure en retroactivitats i per poder tancar l’any fiscal sencer.