Després que el comitè del Partit Socialdemòcrata (PS) l’elegís com a president de la formació, Víctor Naudi repassa les prioritats que emprendrà la nova executiva al mateix temps que valora el moment de debat intern que s’està produint a les files socialdemòcrates.

¿Quines conclusions n’extreu, del darrer congrés del PS?
Amb algun matís, evidentment, jo en faig una valoració positiva en general, perquè ens va permetre debatre qüestions que s’havien parlat més a la premsa que entre militants. Vam tenir l’ocasió d’entrar-hi a fons, de forma directa i amb un debat serè. Continuen pendents alguns petits serrells, que seran debatuts més endavant, però les qüestions més delicades ja han estat tractades. Cal remarcar que la nova executiva serà sensible als plantejaments que ens fa el corrent d’esquerra socialista. A través del diàleg permanent, recollirem aquestes sensibilitats i també les altres que hi ha al si del partit. Hem de pensar que som un partit plural i que tenim molts afiliats i cal tractar-los cuidadosament, amb afecte, a cadascun d’ells.

Tot i així, bona part de la militància no va votar i, a més, l’executiva va ser elegida amb un 39% de vots blancs. D’aquí se’n pot extreure que la seva candidatura no fa el pes a les bases o, en tot cas, que no té tot el suport necessari.
A partir del fet que tenim més del 50% dels vots emesos, evidentment que estem legitimats. També cal tenir en compte que hi va haver un nombre important d’absències, per diferents factors. A part d’algunes de personals, cal reconèixer que hi ha una certa desmotivació després del resultat de les darreres eleccions, però he de dir que molts companys ens van dir que no se sentien amb ganes de venir però que ens feien confiança. És possible que hi hagi hagut un vot de càstig, però molts ens han fet saber el seu suport i crec que queda àmpliament equilibrat.

Tot i així, el congrés ha aixecat una forta polseguera. Una de les veus crítiques que s’han sentit és la de Rosa Ferrer. Fins i tot ha dit que no es pensa presentar sota un partit que no permeti les reunions de cònsols, un aspecte que va defensar en la seva ponència al congrés.
Aquesta ponència no era escaient perquè volia fer una refundació del partit. Crec que no toca perquè el partit no està, ni de bon tros, acabat ni dissolt. Una altra cosa és que tinguem un debat més aprofundit de cap on volem anar. Per tant, jo crec que el plantejament era erroni. A més, la ponència que es plantejava incloïa diferents qüestions deslligades entre si. Per això es va fer una transacció al final amb la qual es van votar els punts per separat. Una de les propostes, la d’incloure persones independents amb tarannà progressista a les nostres candidatures, va ser recollida. Una altra cosa és la reunió de cònsols. Aquí cal matisar-ho. Plantejar la sistematització de la reunió de cònsols tal com s’està fent crec que no és bo. Cal precisar que les reunions de cònsols són interessants a partir que permeten intercanviar maneres de treballar, problemàtiques conjuntes, mancomunar serveis... en aquest cas són positives i necessàries. Ara bé, no estic d’acord amb la sistematització que se’n fa, ja que es prenen decisions com si fos una cambra paral·lela per a sotmetre-les després a votació del Comú, quan hauria de ser al contrari. És un plantejament que cal estudiar i debatre més a fons i que cal matisar, no s’ha de dir si sí o si no.

¿Veu el futur de Rosa Ferrer al PS?
És una llibertat de tots els militants, la pertinença o no, i una qüestió personal. Al congrés va ratificar que se sentia socialdemòcrata i que estava amb nosaltres. Si canvia de plantejament, és la llibertat pròpia i ja ens ho farà saber.

El congrés també ha motivat la sortida d’Elisa Muxella del partit.
Em vaig assabentar per la premsa que deixava el partit. A nivell d’executiva no ens constava que s’hagués donat de baixa. Per altra banda, lamento la forma. De vegades, l’argumentació que es dóna amaga altres qüestions de caire personal que tenen a veure amb la seva decisió.

Muxella critica la falta de llibertat d’expressió al si del partit.
Evidentment que hi ha llibertat d’expressió al PS. Elisa Muxella va fer una pregunta durant el congrés i el president de la mesa li va dir que no tocava. Evidentment en qualsevol congrés o assemblea hi ha un ordre del dia i la persona que presideix el debat té la potestat d’acceptar o no l’oportunitat de les preguntes. En aquest cas no se li va autoritzar però vam quedar que en parlaríem en un futur, ja que no era el moment de tractar-ho. M’ha sobtat la decisió, perquè en aquell moment no se’m va queixar.
Les dues defensaven que Jaume Bartumeu havia de dimitir davant els resultats electorals.
Per respecte a l’electorat ha d’estar al Parlament. I pel que fa al futur, jo no trobaria estrany que es tornés a presentar com a candidat. Cal tenir en compte que la llista nacional del PS va obtenir el 35% dels vots. No és per fer volar coloms, però tampoc per tirar-ho tot per la borda.

¿El congrés ha comportat altres baixes del partit?
Hi ha hagut alguna baixa, però són molt poques. També puc dir que des de les eleccions fins ara hi ha hagut més altes que baixes.

¿De quantes altes i baixes estaríem parlant?
Hi ha hagut cinc o sis altes i de baixes n’hi ha 3 de concretes.

¿Són militants destacats, que han ocupat càrrecs a les institucions?
Tot militant és de pes. N’hi ha un una mica conegut, però no són persones que hagin ocupat càrrecs públics. Això no vol dir que en un futur hi pugui haver noves baixes.

¿Potser cal aprofundir en la democràcia interna?
Aquesta era una argumentació d’Esquerra Socialista. Nosaltres ja hem dit que serem sensibles amb aquest neguit. Cal dir que en qualsevol estructura una mica important, i nosaltres som quasi bé 600 militants, hi ha certs aspectes complicats. Tenim els nostres mecanismes però, de vegades, el contrast d’informació es pot fer en algunes ocasions una mica complicat. Per tant, un dels nostres objectius és afavorir el diàleg i la presentació d’idees i propostes des de la base cap a dalt i de forma transversal. Això coincideix amb una de les demandes del corrent Esquerra Socialista. Per tant, nosaltres tenim el compromís de treballar en aquest sentit, millorar les vies de diàleg i participació, recollir els neguits i problemes de la societat i donar-hi una solució. Per aquest motiu, ampliarem les vies de comunicació tant a dins com a fora, això també serveix per copsar el sentiment de la societat i transmetre el nostre missatge.

També en el futur el PS preveu emprendre una anàlisi dels aspectes ideològics.
Ara el que toca fer és un debat sobre el paper de la socialdemocràcia en els moments actuals i el seu futur, tenint en compte el context. Això no vol dir que haguem de renunciar a la ideologia de la socialdemocràcia, al contrari, perquè avui és més necessària i viva que mai, sinó que cal fer una reflexió per situar-la i poder avançar-nos als esdeveniments que cada dia van més de pressa en el context economicofinancer mundial. És un debat que no el farem en un dia sinó que és una tasca que requerirà mesos. Ho farem a través de reunions per grups i debats interns, i possiblement haurà d’acabar en algun congrés. Però hi donem temps perquè cal fer-ho amb rigor i un màxim de participació.

¿De quant temps estem parlant?
Jo no voldria fixar dates però si es pogués fer abans d’un any, millor que millor. No el tancarem abans de les comunals.

¿I com s’afrontaran les comunals?
El que no farem és esperar que passin les comunals per emprendre aquest debat ideològic. Cal fer el treball en paral·lel, igual que tenim el treball intern d’estructuració del partit, de millorar el diàleg, de fer participar els comitès locals. Hi ha aquests tres aspectes, la millora de l’estructura interna, la fita de les eleccions comunals d’aquí a cinc mesos i, en paral·lel, el debat del paper de la socialdemocràcia. Cal impulsar-ho tot alhora.

Davant del PS hi ha Demòcrates per Andorra, una formació que recull un espectre ideològic ampli. De fet, Antoni Martí va dir abans de les eleccions que la intenció era acollir des del centreesquerra fins al centredreta. ¿Quina opció ha de seguir el PS? ¿Ha de ser un partit ampli? ¿Ha de tirar més a l’esquerra?
A diferència d’aquest agrupament de suport al Govern actual (crec que DA és més això que no pas un partit), el PS és un partit estructurat, amb 10 anys d’experiència i unes bases sòlides. La mostra és que hem muntat un congrés sense trasbalsos destacats. Dissabte va quedar definit que som un partit plural, de centreesquerra i aquest és el nostre espai. Hi ha qui vol anar més cap a l’esquerra. La intenció és no renunciar a aquest espai, sinó que l’hem de potenciar, i alhora tenim el centreesquerra i centredreta propera, gent de tarannà progressista. Aquest és el nostre espai. Eixamplar gaire més a la dreta o a l’esquerra no crec que sigui convenient. L’espai ideològic ja el tenim definit, no l’hem d’anar a buscar, tal com està fent ara aquesta agrupació.

¿Llavors amb què es diferencien de DA?
Crec que moltes persones que estan allà, del sector demòcrata podrien encaixar dins el nostre plantejament. Però el seu espai és més ampli. Hi ha gent de centre progressista però també militants del PLA i fins i tot gent de dreta dura. A més, hi ha els grups parroquials que no s’han acabat de dissoldre i això genera unes incògnites. És un debat que hauran d’afrontar una dia o altre.

¿Ja s’ha començat el treball per a les parroquials?
Es pot dir que vam començar dimarts passat i tenim tot l’estiu. A part dels nostres plantejaments també hem recollit les ponències votades al congrés en el sentit de donar més pes als comitès parroquials per elaborar els programes i escollir els candidats. Ara estem dissenyant l’estratègia de funcionament.

¿Quina primera valoració fa del nou Govern?
Amb la reserva que cal esperar els cent dies de gràcia, observo que han donat resposta a algunes de les qüestions que van exposar en campanya. Per altra banda, veig propostes, de moment, tímides. L’acord monetari que tant se’ns havia criticat, ja veurem, el dia que es debati al Consell, aquesta gran negociació que han fet. El que diuen que s’ha aconseguit amb l’addenda (sobre la limitació d’entitats financeres que es puguin establir a Andorra) ja s’havia negociat i era el propi Govern que tenia la potestat d’acceptar-les. Ja veurem en què es diferencia el seu famós text del nostre. Pel que fa als horaris comercials, una certa flexibilització és positiva i donarà una certa alegria, però van massa enllà. Així ho han expressat els col·lectius de treballadors. I també caldrà explicar la diferència que hi ha entre treballar el dia de la Constitució i no fer-ho per Meritxell (que sovint és proper a un pont a Catalunya). Els arguments que es diuen per una banda també han de servir per l’altra.

¿I sobre les modificacions a la Llei del sòl?
Les valorem positivament, ja que són les que el nostre Govern havia treballat amb els comuns. Però, tal com va dir Martí, caldrà emprendre una revisió amb més profunditat de la llei.