El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat fins a 11 propostes a la comissió de seguiment de la sostenibilitat de les pensions, entre les quals destaca la voluntat que el sistema sanitari passi a finançar-se completament a través del pressupost general de l’Estat. La seva idea és que la fita sigui una realitat d’aquí a 8 anys. Així ho exposen en el document al qual ha tingut accés el BonDia i que també mostra que aquest canvi tindria una afectació directa en el sistema de cotitzacions. Així, la seva idea és que els 10 punts de cotització que ara es destinen a la branca general, passin totalment a la de jubilació. El traspàs no es faria de cop, sinó que ho preveuen de manera progressiva i en el mateix termini de 8 anys que la proposta anterior.

D’altra banda, des del grup parlamentari socialdemòcrata es rebutja la proposta recollida en el document presentat per la CASS d’incrementar la jubilació fins als 67 anys i s’opta per mantenir-la als 65 actuals. Igual que la jubilació anticipada, que es manté en 61 i no s’incrementa fins al 63, ara bé, es preveu una penalització del 3% per any.

Pel que fa a la pensió mínima, s’iguala al salari mínim, si bé cal haver cotitzat 37,5 anys per tenir-hi accés, mentre que per a la pensió màxima es preveu un 65% d’increment sobre el salari mitjà.

En una línia similar al que proposen els sindicats, preveuen que les pensions es revaloritzin anualment com a mínim amb la inflació i afegint-hi un 50% del diferencial del creixement del salari mitjà respecte del de la inflació.

Pel que fa als requisits per tenir accés a la pensió de jubilació, ho mantenen en 15 anys i contemplen que qui hagi cotitzat menys de 5 anys no té dret a pensió, mentre que qui ha cotitzat entre 61 i 179 mesos té dret a rebre el capital de jubilació.

Els socialdemòcrates també demanen complementar les pensions actuals més baixes fins als imports i amb els mateixos requisits de cotització establerts per a les pensions mínimes. Una mesura que es finançaria amb les reserves acumulades al fons de reserva de jubilació (FRJ).

Precisament i en relació amb el FRJ, volen que es redueixin les despeses de funcionament en entre 4,5 i 5 milions d’euros anuals. Des del seu punt de vista, la separació de la CASS i l’FRJ ha produït una duplicitat de la despesa.

Pel que fa a la incapacitat permanent total, es proposa que l’import de la pensió es fixi segons els càlculs de la llei del 2008 i que un cop s’arribi als 65 anys i toqui jubilar-se, es pugui escollir entre la pensió d’invalidesa i la de jubilació. Finalment, per evitar penalitzar qui té cura d’infants o persones dependents es proposa una cotització per part del Govern del mateix salari mitjà percebut durant els períodes de cura, posant com a màxim el salari mitjà.

La FAAD vol equiparar al llindar de cohesió social les pensions que no hi arriben

Equiparar al llindar econòmic de cohesió social (Lecs) les pensions mínimes que no hi arribin, automàticament, via no contributiva i independentment dels seus ingressos. I establir una pensió màxima de jubilació sense tenir en compte l’“excés de cotització”, tal com ja passa amb les pensions d’invalidesa. Aquesta és probablement la més significativa de les propostes que presenten les persones amb discapacitat a la proposta presentada per la CASS a la comissió per la sostenibilitat de les pensions. Aquesta i, és clar, passar de quatre a vuit anys l’augment del 4% de les cotitzacions, igualant el termini amb l’endarreriment de l’edat de jubilació als 67 anys.

De la mateixa manera, demanen que les persones que accedeixin a una jubilació anticipada puguin treballar “de la mateixa manera que les persones que es jubilen a l’edat estipulada per llei”, i discrepen de l’acord d’instaurar la cotització del 8% a la branca de jubilació per a les persones que compatibilitzen el treball i la percepció d’una pensió de jubilació: “La proposta de la CASS no té en compte que també cotitzen a la branca general. La persona jubilada que treballa cotitza com qualsevol assalariat i com a jubilat cotitza a la branca general. Cada any caldria recalcular la pensió de jubilació conforme al que s’ha cotitzat en aquesta branca”.

La FAAD, en fi, lamenta en el document que la comissió hagi passat per alt les pensions d’invalidesa i la situació en què quedaran les persones amb invalidesa o discapacitat quan arribin a la jubilació. Pel que fa a les primeres, planteja en primer lloc desvincular-les de la jubilació, com estableix la llei de la CASS del 2014, que considera especialment perniciosa, i tornar a la normativa del 2008. És a dir, que es calculin respecte del salari. Pel que fa a la invalidesa quan el pensionista arriba als 65 anys i deixa segons la llei de ser beneficiari d’una invalidesa per ser-ho de jubilació, reclama que se li reconegui el dret a la pensió més elevada en el moment de la jubilació, i que en cap cas estiguin subjectes a l’IRPF. Finalment, proposen que les invalideses fins al 75% i fins al 90% no impedeixin “l’exercici d’aquelles activitats lucratives o no compatibles amb l’estat de salut de la persona”.