Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) han entrat a tràmit parlamentari una proposició de llei per reduir de 20 a 10 el nombre d’anys de residència per poder adquirir la nacionalitat andorrana. Aquesta és la segona vegada que els socialdemòcrates intenten durant els últims anys que almenys es pugui debatre aquesta qüestió i confien que ara, al tercer intent, es pugui fer finalment i no s’hi oposin els demòcrates. 

El president del grup mixt, Pere López, va explicar les motivacions que han portat la seva formació a presentar ara aquesta iniciativa. En primer lloc, el PS considera que l’actual regulació és “insatisfactòria” perquè no permet la integració d’un percentatge important de la població perquè no pot participar en política. A més, des de les files d’aquest partit es pensa que ja és hora també que hi hagi una homologació d’Andorra en l’àmbit dels drets i llibertats i, per tant, que s’apliquin les recomanacions que han fet els organismes internacionals també sobre qüestions socials com aquesta.  I, finalment, en tercer lloc hi ha també una motivació política per presentar aquesta proposició de llei, ja que segons va recordar López en la passada legislatura ja van intentar que es debatés aquesta qüestió sense èxit. I és que la majoria demòcrata va rebutjar la presa en consideració del text, tot i que el cap de Govern, Antoni Martí, es va comprometre a abordar aquesta matèria abans que acabés la legislatura. “No és la primera vegada que el cap de Govern incompleix una proposta important com és aquesta”, va afirmar López. 
En relació a les línies mestres del text, Gerard Alís va explicar que s’ha cregut oportú proposar directament deu anys per adquirir la nacionalitat per naturalització, en lloc de passar primer per 15, “perquè és el criteri que s’aplica a Europa”. A més, aquests deu anys no hauran de ser de residència continuada, sinó que només caldrà haver viscut al país ininterrompudament durant els cinc últims anys. També es preveu que es pugui accedir a la nacionalitat amb cinc anys d’escolarització, en lloc dels deu actuals, mentre que els anys per als néts d’andorrans passarien de quinze a set. Alís va manifestar que “el que és important és que puguem debatre” i va lamentar que “fins ara sempre se’ns ha dit que ara no toca”.