El Partit Socialdemòcrata (PS) supera Demòcrates per Andorra (DA) en intenció de vot per primer cop, segons la darrera enquesta d’opinió política del Centre de Recerca Sociològica (CRES). L’estudi assenyala que un 11,7% dels enquestats diu que si ara se celebressin eleccions generals votarien el PS i, a molt poca distància, un 11%,  assegura que donaria suport a DA.  Liberals d’Andorra (L’A) recull el 7,1% dels suports i Sociademocràcia i Progrés (SDP), el 2,5%. Amb tot, un 43,5% diu que no sap a qui votaria, mentre que un altre 11,4% no contesta. Si observem l’enquesta realitzada fa un any, veiem com el nou context es deu més que res al creixement significatiu del PS (fa un any només un 6,4% dels electors afirmaven la intenció de votar-lo, mentre que un 16,6% assenyalava DA i un 41% encara no ho sabia).
Per tenir una aproximació a les tendències de vot, l’estudi agrupa la intenció de vot i la simpatia pels diferents partits en el cas dels que no tenen el vot decidit o no contesten. D’això se n’extreu que un 21,9% votaria el PS; un 19,5%, DA; un 12,7%, L’A;  i un 4,6%, SDP. En aquest cas, hi hauria encara un 24,3% que no sap a qui votarà. Si ho comparem amb l’enquesta del 2016, veiem que aleshores un 20,5% votaria o tenia simpatia per DA i un 16,3% pel PS, mentre que el 2017 el suport a DA va baixar al 18,6% i el suport al PS, al 10,4%. 
El director del CRES, Joan Micó, va destacar que de les dades se n’extreu que entre l’electorat demòcrata i liberal hi ha una proporció més gran de gent que contesta que no sap què votarà (ho diu un 42,5% dels que van votar DA en els últims comicis i un 35% dels que van votar L’A). També un gruix important dels enquestats que havien votat els liberals ara asseguren que votarà en blanc (un 24%). Un altre aspecte que es constata amb l’enquesta és que una part important del vot ocult és el que es correspon a L’A, principalment, però també a SDP. Micó també va explicar que, tot i que en el moment en què es va fer el treball de camp ja es parlava del pacte entre el PS i L’A, encara no estava tancat. Per això, va apuntar que l’impacte que tindrà en la intenció de vot és una incògnita, com també ho serà la possible aparició d’altres opcions polítiques o acords. En tot cas, el 38% dels electors creu que si ara se celebressin eleccions generals guanyaria DA, però un 60,3% diu que no ho faria per majoria absoluta.
L’enquesta també exposa que els electors suspenen el Govern amb un 4,8, una nota que millora en algunes centèsimes la de fa un any (els no andorrans li posen un 5,8). Tampoc aprova l’oposició. El PS rep un 4,90; SDP, un 4,57; L’A, un 4,55; Sílvia Bonet, un 4,54; i Unió Laurediana-Independents de la Massana (UL-ILM), un 4,29. En relació amb els líders amb representació al Consell General, el més ben valorat és Pere López amb un 5,77, seguit d’Antoni Martí (5,31); Víctor Naudi (5,26); Sílvia Bonet (5,24); Josep Pintat (5,10); i Jordi Gallardo, que és l’únic que suspèn, amb un 4,99 tot i que també és el polític menys conegut. Per altra banda, quan s’avalua de forma oberta els polítics més valorats, la llista l’encapçala Antoni Martí seguit de Jaume Bartumeu, Pere López, Xavier Espot, Jordi Cinca, Conxita Marsol i David Baró.
Quant al posicionament ideològic, els andorrans se situen al centreesquerra (20,8%) i esquerra (19,7%). Quant als no andorrans, un 81,5% diu que votaria a les eleccions andorranes si pogués (un 13,1% diu a DA i un 13,6%, al PS) i un 27,9% dels que fa més de 20 anys que resideixen al país afirma que no s’han nacionalitzat per no perdre la nacionalitat d’origen i perquè no s’accepta la doble nacionalitat.


Creix la satisfacció amb el funcionament de la democràcia a Andorra

El 41,8% dels andorrans es mostren molt o bastant satisfets amb el funcionament de la democràcia, una xifra lleugerament superior al 2016, quan ho deien un 38,2%. Per contra, un 34,8% afirmen que n’estan poc o gens satisfets. En el cas dels no andorrans, es mostren més satisfets (ho diuen un 43,6% dels enquestats). A l’hora de valorar la situació política d’Andorra, un 49,4% afirmen que és regular, alhora que creix la gent que considera que és bona o molt bona (21,5%) i també els que la veuen dolenta o molt dolenta (25,5%). Quant als no andorrans, un 44,9% diuen que és regular; un 31,3%, bona o molt bona; i un 14%, dolenta o molt dolenta. Respecte dels que la veuen dolenta, els andorrans ho atribueixen a la gestió del país, al fet que no se soluciona res, no es prenen les decisions correctes i a la manca de projecte (20,8%) i al fet que els polítics només miren pels seus interessos (14,8%). Els no andorrans, en canvi, ho atribueixen als preus dels lloguers (21,6%). L’estudi constata, a més, la poca confiança en els coprínceps (que passa del 4,8 al 4,2) i el creixement de 5 punts de l’interès per la política entre els andorrans.