Des del Partit Socialdemòcrata s'aposta per l'avortament lliure fins a les 14 setmanes de gestació, i permetre'l fins a les 22 setmanes en els tres supòsits bàsics: quan hi hagi perill per la vida o la salut de la gestant, quan l'embaràs sigui conseqüència d'un delicte, sigui relatiu a la genètica i a la reproducció humanes o contra la llibertat sexual, i quan un informe especialitzat declari l'existència d'anormalitats o deformacions del fetus que li puguin impedir gaudir de l'existència. Fora d'aquests límits, l'avortament es mantindria castigat tant per a la dona com per al professional sanitari que el practiqui.
Així es desprèn de les esmenes presentades pel grup parlamentari al projecte de llei de modificació del Codi Penal. La formació dona resposta així al seu compromís de portar la despenalització de l'avortament al debat i donar compliment a les recomanacions d'organismes internacionals com el Cedaw (Comitè per a l'erradicació de totes les formes de discriminació envers les dones de les Nacions Unides). En aquest punt, per a la presidenta del grup parlamentari, Susanna Vela, "no podem esperar més" per despenalitzar l'avortament i va defensar que "tenim l'oportunitat de poder discutir" i mitjançant una transacció "arribar a una formulació en la qual tothom se senti confortable". Així, ha reconegut que la proposta "és de màxims", però creu que es té una "possibilitat d'or" per despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs amb aquesta modificació del Codi Penal que cal aprofitar. Després, evidentment, caldrà fer una llei que legalitzi l'avortament i el reguli.
A part de la ja anunciada per despenalitzar l'avortament, des del PS s'han presentat d'altres esmenes a la modificació del Codi Penal presentada pel Govern. Per aquestes, fixen l'edat de consentiment per mantenir relacions sexuals als 16 anys i el rebaixen als 14 en aquells casos de relacions consentides amb un màxim de 3 anys de diferència entre els membres de la parella (el Govern eleva aquesta diferència a 5 anys); tipifiquen les pràctiques de conversió, aquelles dirigides a reprimir o suprimir l'orientació sexual, identitat o expressió de gènere mitjançant la violència, la intimidació, la coacció o altres que atemptin a la integritat moral; i reformulen el redactat corresponent a delictes d'assetjament i d'explotació sexual per "evitar interpretacions àmplies" i que pràctiques dins la parella es puguin veure afectades, ha explicat la consellera Laia Moliné.
Corrupció privada
Pel que fa a la corrupció privada, els socialdemòcrates creuen "desproporcionades" les penes entre el sector públic i el privat proposades pel Govern. Al seu parer, és més greu quan es dona a la funció pública, que caldria castigar més el públic que el particular. I alhora, també defensen la necessitat d'aplicar criteris de proporcionalitat i moderació a l'hora de castigar aquests delictes dels que la societat "no veu la gravetat". En aquest sentit, Vela creu que el de corrupció privada serà un delicte que "costarà d'entendre" i per això ha defensat que els batlles i magistrats tinguin la potestat de reduir les penes en funció del benefici que s'obtingui i "sobretot els primers anys" d'aplicació de la nova norma.
D'altra banda, també consideren "desproporcionat" incloure al Codi Penal uns supòsits "molt infreqüents", i que "rarament seran punibles", com poden ser la provocació i la conspiració. Amb el text del Govern s'estaria castigant una cosa "que fins ara no existia" i que representen uns "criteris molt oberts i discrecionals".
Per unes altres esmenes, el PS introdueix el delicte de tràfic il·legal de béns d'interès cultural, i per aquests es castiga a qui trafiqui i també el funcionari que permeti la destrucció, el deteriorament o el tràfic il·legal de béns immobles o mobles d'interès històric, artístic o cultural, o d'especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic.
Amb un caràcter potser més tècnic, els socialdemòcrates també introdueixen l'atenuant de la pena la dilació indeguda del procediment, tal com es preveu en el codi de Drets Humans europeu. També introdueixen el registre d'antecedents penals on constin també les condemnes a persones jurídiques, igual que existeix per a les físiques, que consideren que en el text del Govern no es preveu per un descuit.
En definitiva, amb el paquet d’esmenes el PS vol avançar cap a un Codi Penal "més garantista, proporcional i alineat amb els estàndards europeus en matèria de drets humans".
