El Partit Socialdemòcrata (PS) ha intentat en dues ocasions, el 2010 i el 2012, modificar la llei de nacionalitat per reduir el nombre d’anys de residència per poder adquirir la nacionalitat andorrana. No ho va aconseguir i espera que ara la tercera sigui la bona, per a la qual cosa convida Socialdemocràcia i Progrés (SDP) i Demòcrates per Andorra (DA) a elaborar conjuntament una proposta després que membres de totes dues formacions també s’hagin pronunciat recentment a favor d’un canvi de la llei en el mateix sentit.
El primer secretari del PS, David Rios, va explicar que el seu partit considera que és el moment adequat per tornar a entrar a tràmit parlamentari una iniciativa com aquesta, tenint en compte que “ara no ens poden titllar d’electoralistes” i que els canvis “com més aviat es facin millor” perquè, d’aquesta manera, les persones que adquireixin la nacionalitat andorrana ja puguin exercir el dret de vot a les eleccions generals del 2019. La voluntat dels socialdemòcrates és que es treballi durant l’estiu en aquesta qüestió, de tal manera que el proper mes de setembre pugui estar a punt la proposició de llei per entrar-la a tràmit al Consell General.
La intenció és que el text inclogui la reducció del nombre d’anys de residència per adquirir la nacionalitat per naturalització dels actuals 20 a 10 i també es podria aprofitar la reforma per revisar altres aspectes, com per exemple que es puguin sumar els períodes de residència no consecutius. Rios va manifestar que volen “allargar la mà” als consellers d’SDP i de DA per poder treballar junts en aquesta proposta.  Pel que fa als liberals, els socialdemòcrates també es mostren oberts a la seva participació si ho volen, tot i que si el primer secretari del PS no els va esmentar inicialment va ser perquè cap dels seus integrants ha advocat per fer una reducció d’aquest tipus. “Si hi tenen interès també seran benvinguts”, va indicar Rios. 
El PS troba que “ja és hora de posar-nos al dia” i que es compleixin les recomanacions que ha reiterat en aquesta matèria el Consell d’Europa, i que també han fet les Nacions Unides, perquè es redueixi a deu anys el termini de residència al país per poder optar a la nacionalitat andorrana. 
A més, des de la formació es destaca l’enorme diferència que significa que es puguin adquirir els drets econòmics des que es comença a viure a Andorra i en canvi s’hagi d’esperar vint anys per tenir els drets polítics. “Hi ha una diferència enorme i hi ha d’haver una correcció en aquest àmbit”, va opinar Rios. Pel polític encampadà, “com més suport tingui la proposició de llei, millor”, motiu pel qual va obrir la possibilitat que el text es pugui “treballar conjuntament” entre totes les forces polítiques que defensin la reforma d’aquesta llei.
En aquest sentit, Rios va admetre que fins i tot es podria parlar, si es donés el cas i ho demanés algun dels partits, de la possibilitat que primer es proposi una reducció inicial a quinze anys. El que no està previst, però, és que s’abordi de moment la qüestió de la doble nacionalitat. El primer secretari del PS va recordar que, segons un estudi, l’any 2014 hi havia al voltant de 14.000 persones amb el dret a demanar la nacionalitat andorrana, però que moltes d’elles havien perdut l’interès per adquirir-la en haver hagut d’esperar un període de temps tan llarg.
D’altra banda, Rios va manifestar que és “molt greu” que els socis majoritaris de BPA, els germans Cierco, no tinguin informació, com a antics propietaris de l’entitat, sobre el procés de resolució en marxa. El màxim responsable del PS va recordar que en aquesta qüestió hi ha hagut una manca d’informació del Govern, al qual  acusa d’actuar amb “total opacitat”.  Rios va indicar que no poden dir si la resolució adoptada per l’AREB és la millor solució per a l’entitat perquè desconeixen la resta de possibles decisions que es podien haver pres. Així mateix, va qualificar de “molt positiu de cara a fora” el suport expressat pel primer ministre francès, Manuel Valls, en aquest àmbit però va dir que a nivell intern falta “transparència”.