El referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea es podria retardar fins a principis de l’any que ve. La finestra va entre el novembre d’enguany i el març del 2025. Així ho ha advertit el cap de Govern, Xavier Espot, en sortir de la reunió que s'ha celebrat en el marc del pacte d’Estat per a les negociacions i que ha servit per començar a “posar fil a l’agulla” quant a les accions de comunicació per explicar el contingut de l’acord.
Que el referèndum es pugui celebrar el novembre o el març de l’any vinent depèn de quan es pugui rubricar i aprovar l’acord per part del Parlament Europeu. Així, Espot ha explicat que la primera versió es tindrà aquest març i després caldrà seguir una sèrie de tràmits burocràtics, incloent-hi la traducció a tots els idiomes oficials de la UE i al català per part d’Andorra. Un cop fets aquests passos, la Comissió Europea el rubricarà, i la voluntat és que sigui l’actual comissió qui pugui fer-ho, tot i que hi ha la possibilitat que no s’hi arribi a temps i ho hagi de fer la pròxima, que es constituirà a partir del juny. I un cop rubricat per la Comissió serà el torn del Parlament Europeu qui l’haurà d’aprovar, i aquest pas és possible que l’hagi de fer el Parlament que sorgeixi de les pròximes eleccions europees, que s’han de celebrar al juny. El cap de Govern s'ha mostrat convençut que el canvi de parlament no tindrà més repercussió sobre l’acord d’associació que en els terminis. “Independentment de la configuració donarà llum verd a l’acord”, ja que “no depèn de la tendència ideològica”, ha asseverat.
Sigui com sigui, però, el text es podrà llegir íntegrament “molt abans” de celebrar el referèndum, ha insistit Espot, que ha explicat que a la reunió s’ha fet una mica de “pluja d’idees” al tomb de l’organització del referèndum, de com s’ha d’articular la pregunta concreta a fer, dels mecanismes de ratificació parlamentària, si s’ha de fer un “petit desplegament reglamentari” o potser una modificació legislativa o si no cal.
Plus de sobirania
Més enllà d’explicar el calendari, el cap de Govern ha exposat als membres del pacte d’Estat les línies mestres de l’estratègia de comunicació de l’acord. En aquest punt, ha explicat que caldrà desglossar el missatge i fer explicacions genèriques però també de més específiques en funció dels diferents col·lectius, que caldrà fer reunions (se n’han previst un centenar amb empresaris, col·legis professionals, sindicats i altres actors econòmics i socials) però també accions de comunicació a través de les xarxes socials, entre d’altres. La voluntat és “arribar a tots i cadascun dels ciutadans”, ha reiterat Espot.
I s’haurà de comunicar de manera “certa i fiable”, ha manifestat Espot després de valorar que el resultat de l’enquesta realitzada per l’Observatori d’Andorra Recerca i Innovació, que mostrava una pèrdua de suport a l’acord d’associació, “ens ha d’interpel·lar, preocupar i fer redoblar esforços per comunicar” l’acord. Ara bé, “tampoc ens ha de fer abaixar els braços”, ha advertit, ja que només hi ha cinc punts entre els partidaris de l’acord i els que voldrien mantenir l’statu quo.
I per començar amb les explicacions que poden fer decantar la balança, el cap de Govern ha assenyalat que amb l’acord d’associació amb la UE, en comparació amb els acords actuals com el duaner o el monetari, Andorra guanya un “plus de sobirania”, ja que podrà participar en el comitè mixt abans de reprendre el futur cabal europeu i negociar els aspectes que no li convinguin, cosa que ara amb l’acord monetari per exemple no pot fer. En aquest punt, el cap de Govern ha posat l’exemple de Liechtenstein, que en el 60% de les ocasions aconsegueix modificacions, cosa que demostra “receptivitat” per part de la Unió, segons Espot, una cosa que “no deixarà de ser” pel cas andorrà.
Així mateix, ha destacat que el de l’acord d’associació és un projecte de país, “positiu, de futur i esperançador de cara a la prosperitat econòmica i social del nostre país per als propers decennis”.
Representants de diferents forces polítiques part del pacte, com Demòcrates, el Partit Socialdemòcrata, Terceravia o Acció, han coincidit a destacar que la reunió ha servit per posar elements de reflexió sobre l’organització del referèndum i l’estratègia de comunicació, que ara caldrà “afinar” o “madurar”, mentre s’espera el text definitiu de l’acord i els estudis d’impacte. I també han coincidit que cal “explicar molt i resoldre dubtes”.
