El grup parlamentari Demòcrata ha presentat públicament una “avantproposició” de llei del Registre de la Propietat que es caracteritza per dissenyar un model de registre de drets, d’inscripció obligatòria, en format electrònic pur l’accés al qual serà públic encara que havent de demostrar un interès legítim. De fet, el de la publicitat és un dels aspectes “més controvertits”, tal i com ha apuntat el president del grup, Jordi Jordana. Però és que des de DA s’entén que el registre ha de “donar seguretat jurídica a les transaccions immobiliàries, no ser una eina de xafardeig”, ha sentenciat la presidenta suplent, Maria Martisella.

En aquest punt, tant Jordana com Martisella han argumentat que hi ha el dret a la privacitat que cal defensar, així com protegir les dades personals. Per això s’ha optat per aquest model en què els registradors hauran de determinar si el sol·licitant té un interès legítim . És a dir, que sigui un propietari que tingui un conflicte de límits i vulgui solucionar-ho i requereixi conèixer la propietat de l’immoble veí, o que es tinguin uns drets de servitud i s’hagi perdut la pista dels propietaris després que s’hagin anat succeïnt, per exemple. Evidentment, també podran consultar el registre els tribunals de justícia, el ministeri fiscal, els notaris i les administracions públiques.

La proposta demòcrata, que s’estructura en 144 articles i una vintena de disposicions que caldrà acabar de definir, planteja un registre de drets, és a dir que no es limiti a la transcripció de les escriptures, sinó que s’incorporin els drets i obligacions lligats als béns immobles inscrits. Aquest model és, segons Jordana “el que ofereix més seguretat jurídica”. I aquesta arriba per la garantia que si un immoble té una càrrega no inscrita, aquesta no es podrà reclamar al tercer un cop ha passat de mans la propietat. És a dir, si una propietat està subjecta a una hipoteca però aquesta no està degudament anotada, no se’n podrà fer responsable al nou propietari.

La inscripció al registre serà obligatòria i caldrà inscriure totes les transaccions que tinguin lloc un cop entrada en vigor la llei. El cabal anterior -es calcula que hi ha entre 50.000 i 60.000 propietats que caldria inscriure, amb les seves càrregues- s’anirà inscrivint progressivament, i voluntàriament hi haurà la possibilitat d’inscriure la propietat al registre, com també hi haurà la possibilitat d’inscriure els contractes d’arrendament sobre les propietats quan es tracti de residències habituals. Per això es demanarà a l’Institut Nacional de l’Habitatge que faciun model de contracte unificat, perquè es puguin recollir amb més facilitat al registre de la propietat.

Jordana i Martisella han explicat que cada bé immoble, entenent cada unitat independent, és a dir un pis, un apartament, un terreny, etcètera, tindrà un foli real on constarà el titular i les característiques de la propietat i un altre on s’anotaran les càrregues i els drets. I aquest registre, la voluntat és que tingui un format “electrònic pur”.

D’entrada, es preveu que hi hagi dos registradors, que seran autònoms, com els notaris o els saigs i no com es té al registre civil, que és una funcionària. Aquests, igual que es va fer quan es va crear la figura del saig, hauran de superar un concurs oposició, acreditant uns estudis i coneixements en dret, i compeltar un període de pràctiques en algun registre de la propietat estranger.

En vigor al 2027
La proposta de Demòcrates és que es doni un termini d’un any per a l’entrada en vigor de la llei un cop s’hagi aprovat. El calendari que plantegen és ara obrir un període d’un parell de mesos per acabar de treballar el text, que és “molt tècnic i complex”, amb els diferents actors implicats, des del Govern a associacions de propiteris, passant pels notaris, la Justícia, els comuns i els grups parlamentaris, entre d’altres. “Estem oberts a rebre suggeriments”, ha assegurat Martisella, que ha reconegut que hi ha serrells pendents d’afinar en funció del que diguin els afectats. Així per exemple, s’han previst una vintena de disposicions al text que hauran d’establir terminis transitoris i lleis que caldrà modificar, com poden ser la Llei general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, la de propietat horitzontal, el procediment civil o la Llei de família, entre d’altres. 

Un cop incorporades les aportacions que es puguin fer arribar, la proposició de llei s’entraria a tràmit aquest setembre, preveient que es pugui aprovar al gener o al febrer vinent. I ja es preveu que l’entrada en vigor sigui al cap d’un any, donant temps per poder regular els drets reals, qüestió que el grup ja està treballant i calculen tenir enllestida a mitjans de l’any vinent, nomenar i formar els registradors, desenvolupar els reglaments necessaris i proveir el sistema informàtic.

Demòcrates espera que le text es pugui aprovar per unanimitat, igual que es va aprovar per unanimitat l’acord del Consell General per tirar endavant la proposta, i en aquest sentit demanen als altres grups no quedar-se només amb un aspecte de la llei, sinó valorar-la en conjunt.