Per unanimitat, i hauria estat estrany que fos d’una altra manera, el ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell aprovava ahir la cessió al departament de Drets Socials d’un terreny a l’Horta del Valira, uns 6.500 metres quadrats, per a la construcció de la residència per a la gent gran. La mateixa unanimitat va manifestar la corporació per donar suport a la cessió d’un altre espai –en aquest cas es va abordar a la junta de HiULS, prèvia al ple– per a la construcció d’habitatge protegit. Sumat aquest espai a la parcel·la que ja és propietat de l’Incasòl, s’hi podran construir al voltant d’un centenar de pisos de promoció pública, destinats a lloguer assequible.
Tan impensable era que els altres grups plantegessin cap desacord que l’equip de govern ja ho presentava al matí a la premsa: “És un gran pas per complir dos dels grans objectius del mandat”, afirmava l’alcalde, Joan Barrera. Un altre dels grans projectes per a la ciutat, però, camina a pas més lent: el que ha de ser hospital comarcal. De moment, encara cal el projecte executiu, i només està assegurada la cessió d’una parcel·la petita, també a l’Horta del Valira, afer que passava ahir pel ple, però que anirà destinada no a l’equipament, sinó a salut mental, puntualitzava l’alcalde, que reconeixia que a aquest equipament encara li queda “camí per córrer”. Sí que es comprometia davant el ple a seguir “reclamant que el projecte executiu es faci l’any vinent” i a insistir en una reunió amb la consellera de Salut, Olga Pané, per demanar que la construcció de l’equipament sanitari sigui “prioritària” per al govern.
De moment, era dia de congratular-se pels projectes que sí que avancen. La residència de gent gran “era una aspiració importantíssima de la ciutat i que nosaltres teníem clara”, afirmava Barrera: l’objectiu és que la construcció s’enceti a finals de l’any vinent i que l’equipament estigui en funcionament en dos anys. Seran, recordem-ho, noranta places organitzades en cinc unitats de convivència, i sis apartaments, a banda d’un centre de dia amb quaranta places.
Si efectivament es compleixen aquests terminis, l’Horta del Valira serà un anar i venir de grues durant els propers dos anys, perquè la construcció dels pisos de lloguer social (“la majoria” ho seran) també s’haurien de construir “en dos anys a partir de l’any vinent”, estimava Barrera en roda de premsa. Pisos de lloguer assequible que es construiran a la parcel·la que ahir cedia el consistori –la propietat de l’edifici revertirà en el municipi en 75 anys– i la que ja és propietat de l’Incasòl. La Generalitat ha de convocar el concurs perquè les constructores optin a fer l’obra, inclosa en el Pla 50.000, que comporta importants ajuts als costos d’edificació. Seran pisos de lloguer assequible, amb un 30% del parc reservat per a joves de la ciutat. Tant ells com la resta de persones que optin hauran de portar un mínim de tres anys empadronats a la ciutat. Punt justificat per Barrera amb la “petita distorsió que hem tingut en el padró” els últims temps.
ERC i la memòria
En el capítol de mocions, tot el ple es va sumar també a la presentada per ERC perquè l’any vinent es commemorin els 50 anys del fi de la dictadura franquista –“el malparit va morir al llit”, recordava Francesc Viaplana– uns actes en què, insistia, s’ha de fer èmfasi en els més joves. Li contestava el regidor de Solidaritat i Cooperació, Jordi Mas Ortega. S’hi afegia amb entusiasme –“farem el màxim d’actes”–, tocat íntimament, reconeixia, per la proposta: el seu pare va ser un dels torturats en les infames dependències de Via Laietana.
Topada frontal de la CUP amb Junts i ERC sobre seguretat
L’acord unànime que recorria el ple en altres punts es trencava, no obstant això, quan entrava en la sala la qüestió de la seguretat ciutadana, i l’incivisme (començant per si es tracta o no de la mateixa cosa). Els models de la CUP i Junts topaven frontalment –els segons, amb el suport d’ERC i els cupaires, amb Compromís més o menys al costat– en la defensa de les dues mocions presentades.
“El debat sobre la seguretat sovint es planteja des d’una òptica equivocada: més control, més càmeres, més vigilància”, argumentava Miquel Albero des de la formació anticapitalista, i no, en opinió seva el que cal són “polítiques valentes i recursos reals”. En aquesta línia, proposava –i obtenia l’aprovació de l’equip de govern– el que Núria Valls explicava com “un pla ampli, participatiu, per desenvolupar durant un any i realitzar una diagnosi”, amb mesures com la implantació de mediadors de proximitat, espais per a col·lectius vulnerables o la revisió del model policial i que sigui una “policia de proximitat”. Cada mesura, amb una dotació pressupostària: 60.000 euros, per exemple, per contractar els mediadors. Aquest era un aspecte que Compromís rebia amb matisos i que ERC criticava: “Esteu parlant d’una negociació pressupostària, tot el que demaneu suma 300.000 euros”, els etzibava Viaplana.
L’ordenança sobre civisme de Junts, en canvi, quedava desestimada.
Una altra iniciativa que concitava el suport comú era la d’ERC sobre allunyar el tabac de nens i joves: no es podrà fumar, concorden, a menys de deu metres d’escoles i equipaments destinats als més joves.
