El síndic general, Carles ensenyat, ha aprofitat el darrer discurs amb motiu del Dia de Meritxell de la legislatura per fer balanç de la feina feta aquests darrers quatre anys, un període on s'"estan posant les bases de l’Andorra del futur". I és que, fent un paral·lelisme amb l'Andorra de la dècada dels anys setanta, amb la ràpida reconstrucció del Santuari de Meritxell després de l'incendi del 1972, i dels vuitanta del segle passat on les reformes aleshores impulsades "van fer possible l’Andorra constitucional de 1993", Ensenyat ha remarcat que la "novena legislatura està sent una legislatura de construcció: de posar fonaments, de mirar a llarg termini i de ser conscients que Andorra i els seus interessos ens transcendeixen a tots".
Així, el síndic ha volgut destacar "quatre grans qüestions d'Estat" que "ens han acompanyat aquests quatre anys", qüestions de fons com són la "necessitat de trobar solucions a la manca d’habitatge a preu assequible; el repte d’un creixement sostenible; l’avenç cap a la despenalització de l’avortament, preservant alhora la nostra estructura institucional, i l’acord d’associació amb la Unió Europea".
En relació a la problemàtica de l'accés a l'habitatge, Ensenyat, que ha admès que la qüestió "era urgent i important el 2023 i continuarà sent urgent, important i complexa el 2027", ha destacat que mai abans de la present legislatura "hi havia hagut a Andorra un període tan fecund en iniciatives legislatives provinents de tots els grups parlamentaris i accions de govern en aquesta matèria". Així mateix, i després d'assenyalar que la persistència del problema no resta valor a la feina feta", el síndic ha apuntat que quan en un futur s'analitzin les polítiques d'habitatges portades a terme al país "serà indispensable fixar-se en aquests quatre anys".
Pel que fa al tema del creixement sostenible, Ensenyat ha assenyalat que es pot fer "una reflexió semblant" a la feta en matèria d'habitatge, si bé s'ha mostrat convençut que "si en el futur assolim un equilibri entre progrés econòmic i social i un desenvolupament ordenat i sostenible, serà, en bona mesura, gràcies a la feina que les institucions fan avui: el Consell General, el Govern i els comuns".
Quant a la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs en determinats supòsits, mantenint a la vegada l'actual arquitectura institucional, el síndic ha admès que el camí "està sent llarg i sinuós" i que "no sempre hi avancem al ritme a què ens ha acostumat una societat hiperconnectada, hiperdigitalitzada i hiperinformada". Amb tot, i malgrat que "de vegades pot semblar tortuós", Ensenyat ha apel·lat a "valorar" també aquest camí fet tot fent l'exercici de recordar en quina situació s'estava "fa quatre anys o fa una dècada".
Així mateix, ha recordat que als responsables polítics els correspòn "gestionar les expectatives", ja que un cop s'assoleixi "el resultat no serà el mateix que s’hauria pogut assolir sense els condicionants institucionals que ens són propis", i ha defensat que quan arribi "representarà un avenç molt notable i un nou exemple de l’equilibri que Andorra ha sabut trobar al llarg de la seva història".
Finalment, pel que fa al procés d'acostament i encaix a la Unió Europea, el síndic ha destacat que les relacions d'Andorra amb la UE "tenen una complexitat, una transversalitat i una profunditat que exigeixen temps", i que per tant és "normal" que la qüestió hagi estat present al llarg de diferents legislatures, i que en aquesta darrera "el debat hagi guanyat intensitat des que va culminar la negociació i se n’ha pogut analitzar el contingut".
Ensenyat, que ha assegurat que "la Sindicatura és plenament conscient que l’acord negociat suscita opinions molt diverses, i sovint oposades, tant al Consell General com en el conjunt de la societat", ha remarcat que "les relacions entre Andorra i la Unió Europea no s’esgoten en l’acord d’associació" i que "ni comencen ni acaben amb ell" i ha demanat fer un "exercici de perspectiva" per veure en quina situació s'estava fa quinze o vint anys i quin era el "grau de coneixement mutu, de confiança i de predisposició a escoltar-nos hi havia aleshores, i quin hi ha avui".
Seguint amb el paral·lelisme del Santuari, el síndic ha destacat que el país ha progressat perquè "ha sabut trobar un equilibri entre la continuïtat i el canvi", i ha remarcat que Andorra "s’ha obert al món sense deixar de ser ella mateixa; ha modernitzat les seves estructures sense renunciar a les arrels, i ha anat adaptant-se a circumstàncies noves sense perdre el fi l que uneix les generacions".
Ensenyat, que ha admès que "no sempre ha estat un procés senzill ni exempt de dubtes" si bé "és precisament aquesta capacitat d’adaptació la que ens ha permès arribar fins aquí", ha apuntat que a la generació de polítics actuals li correspon continuar aquest camí i tirar endavant els grans reptes del país, "sabent que som responsables davant dels qui vindran". I per fer-ho, i construir l'Andorra del futur, caldrà "diàleg, sentit institucional i generositat per mirar més enllà de les urgències i interessos immediats". I ha defensat que més enllà del territori i les institucions, el futur d'Andorra depèn també de la "voluntat compartida de continuar fent país, de la capacitat de conviure, d'entendre'ns i de governanr-nos, i de la convicció que, per difícils que siguin els reptes, el futur del país contuinua estant a les nostres mans".
