El síndic planteja que els inspectors de Protecció de Dades siguin funcionaris

Sabrina Pujol, tercera inspectora que dimiteix en un any, al·lega també pèrdua de confiança en la cap de l’agència.

Se les prometia molt felices l’Agència de Protecció de Dades quan a finals d’octubre van jurar les dues inspectores, Belina in Soon Babi i Sabrina Pujol, cridades a posar fi a la situació d’interinitat en què s’havia instal·lat l’agència des que l’actual cap, Resma Punjabi, va jurar el càrrec, el maig del 2021: una de les dues inspectores amb què va arrencar aquella nova etapa, Gemma Gaset, va encadenar baixes fins que al maig passat en va transcendir oficialment la renúncia, i l’altra, Agda Castillo, va dimitir al setembre, deixant l’APDA sota mínims. El Consell General, de qui depèn l’Agència (tant la cap com els inspectors juren el càrrec davant del síndic, i és a ell a qui han de presentar la dimissió, tot i que la tutela de l’organisme recau en la comissió d’Interior) es va afanyar a buscar-los substitutes. Però la tranquil·litat no ha durat ni tres mesos: Pujol ha entregat avui la carta de renúncia, i l’APDA es torna a quedar per tant en quadre. Tercera dimissió en menys d’un any.

Quarta, de fet, si hi afegim l’administrativa que va cessar al maig. En totes les ocasions, i segons fonts coneixedores del cas, el motiu de fons és el mateix: pèrdua de confiança en la superior jeràrquica: Resma Punjabi, i un clima laboral insostenible. Aquests són exactament els motius al·legats ahir per Pujol. I s’entén que la reiteració hagi encès les alarmes al Consell. El síndic, Carles Ensenyat, observa la situació amb “certa preocupació”, admet, “perquè mentrestant l’APDA no fa la feina que hauria de fer: caldrà fer una reflexió que vagi més enllà d’engegar un nou procés de selecció per cobrir aquesta nova baixa, un procés que d’altra banda ja s’ha obert tres vegades”.

Què està passant a Protecció de Dades i com podem resoldre aquesta situació? Aquestes són les qüestions que es planteja Ensenyat i probablement qualsevol ciutadà que hagi seguit de prop o de lluny les vicissituds de l’Agència des que Punjabi va accedir-ne a la direcció. Tocat encara per la sorpresa d’una dimissió que no s’esperava, Ensenyat ha suggerit avui un possible full de ruta per superar d’una vegada la interinitat a què sembla abocada l’APDA, tot i que serà la comissió d’Interior la que haurà de decidir els següents passos. I el que planteja el síndic és aprofitar que la segona inspectora, Soon Babi, continua al càrrec i garanteix per tant la continuïtat de la feina ordinària de l’Agència, per revisar la Llei qualificada de protecció de dades. El punt de partida és obvi i passa per una reflexió sobre el paper de l’actual direcció en una situació que és recurrent. Però hi cap també una reflexió estructural: “Han de ser necessàriament càrrecs de designació política, tant la cap com les inspectores de l’APDA? Si fossin funcionaris, tindrien probablement més vocació de continuïtat perquè no cessarien quan expira el seu mandat. D’altra banda, les tres han dimitit per problemes amb la direcció. De nou, si fossin funcionàries de carrera s’haurien sentit probablement més protegides”.

El que proposa Ensenyat és no precipitar-se buscant-li de forma immediata substitut a Pujol: “Si la comissió conclou que la solució és que els inspectors siguin funcionaris, modifiquem la llei, encara que això ens porti més temps. Sempre serà molt millor que nomenat un nou inspector que dimiteixi al cap de sis mesos”. La comissió d’Interior es reuneix demà, així que de seguida comprovarem si n’ha tingut prou amb tres dimissions i tres anys funcionant a mig gas per retocar un organisme que s’ha demostrat que, en el format actual, o amb la composició actual, no acaba d’arrencar, per dir-ho molt suaument.

Una especialitat amb poc recorregut laboral i una direcció inamovible a la pràctica
Per què costa tant trobar professionals disposats a enrolar-se a l’Agència de Protecció de Dades? La raó, segons fonts internes, és la formació “molt específica” que requereix el càrrec, i que ofereix unes expectatives laborals especialment limitades: l’especialització en protecció de dades tan sols els serveix per exercir a la mateixa APDA o a les empreses que durant el seu mandat s’encarreguen de vigilar, que lògicament poden no estar especialment interessades a contractar qui s’ha dedicat els quatre anys anteriors a buscar-los les pessigolles. Per això la proposta que els inspectors siguin funcionaris, a més de seguretat davant de possibles desavinences amb la direcció els oferirà una expectativa laboral molt més seductora. D’altra banda, la Llei de protecció de dades deixa en alguns aspectes desarmada la direcció de l’organisme, que no pot decidir ni els horaris laborals ni les vacances dels inspectors. Una més que probable font de conflictes en cas de discrepàncies. Pel que fa al cap de l’APDA, des del moment que és un càrrec de designació política és inamovible fins que expira el mandat, encara que una majoria qualificada del Consell se li giri en contra. Una altra disfunció que una hipotètica revisió de la llei podria reconsiderar.