El Tribunal Superior ha desestimat el recurs d’apel·lació presentat per l’exministra, i en l’actualitat consellera general de Demòcrates per Andorra (DA), Meritxell Mateu, contra la sentència dictada en primera instància el 13 de setembre del 2010 i en la qual s’establia que no gaudia de l’estatus de funcionària.

D’aquesta manera el Superior confirma el que va resoldre la Batllia i es denega la condició de funcionària a l’exministra. El fet que Mateu hagi anunciat que no recorrerà al Tribunal Constitucional aquesta resolució, motiva que ara el Govern hagi de prendre alguna resolució, tenint en compte, a més, que Mateu té una excedència com a treballadora del cos funcionarial des que va assumir el càrrec de consellera general després de les eleccions.
La sentència indica que el fet d’haver exercit responsabilitats diplomàtiques no comporta poder accedir a una plaça de funcionari. De fet, la sentència recorda que l’accés a la condició de funcionari es regula pels principis de publicitat i concurrència i de mèrit i capacitat, és a dir, a través dels edictes públics, uns preceptes que ja eren vigents en el moment que es van adoptar els acords impugnats pel Govern, que reconeixien la plaça de funcionària de Mateu. Per tant, les resolucions adoptades en el seu moment pel Govern d’Albert Pintat, amb data del 25 de maig del 2005, suposaven el reconeixement de l’estatus de funcionari “sense que concorrin les circumstàncies legals i amb omissió total i absoluta del procediment legalment establert”, de manera que aquest fet permet, segons la sentència, desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la part demandada i confirmar la sentència.
El tribunal també considera que les proves aportades per Mateu no avalen la seva condició de funcionària, ja que són posteriors a l’acord de 25 de maig del 2005, que li atorgava l’estatus funcionarial. En aquest sentit, cal destacar que la sentència recull que els butlletins salarials són una “mera pràctica administrativa”, però remarquen que Mateu no ha aportat cap altra documentació per argumentar el seu estatus de funcionària.
Finalment, l’excedència amb reserva de plaça que se li va atorgar quan va entrar a formar part del Govern tampoc no és considerada una prova suficient, ja que es va produir el 30 de juny del 2005, és a dir, amb posterioritat a l’acord del 25 de maig del mateix any, que la consolidava com a funcionària i que és el centre de la polèmica i l’objecte de demanda del Govern.