Distingir entre matrimoni canònic i casament civil és discriminatori i, per tant, vulnera la Constitució. Així ho estableix el Tribunal Constitucional en la sentència que s'ha fet pública avui i que dona la raó, parcialment, al recurs d’inconstitucionalitat que el mes de setembre passat va presentar el PS en contra d’alguns dels articles de la Llei qualificada de la persona i de la família en considerar que suposaven una discriminació per motius religiosos. De fet, aquest és l’argument substancial de l’alt Tribunal per anul·lar l’article 77 i la disposició transitòria quarta del text.

Concretament, i en relació amb l’article 77, que és on es reconeixen les dues formes de matrimoni, el casament civil i el matrimoni canònic, el Constitucional resol que estableix una discriminació pública “per raó de conviccions religioses” i això, afirmen, és contrari al principi d’igualtat, a la llibertat ideològica, religiosa i de culte i al dret a la intimitat. 

El TC arriba a aquesta conclusió perquè l’elecció de matrimoni canònic o casament civil “no és lliure i voluntària” i ho exemplifica: “un catòlic homosexual o una persona no batejada no poden escollir una o altra forma de matrimoni, sinó que hauran d’optar pel casament civil”. Així, remarca que aquesta elecció condicionada vulnera l’article 6 de la Constitució que estableix que “ningú pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social”. De la mateixa manera, també es vulnera l’article 11 de la Carta Magna que fixa que la Constitució “garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte, i ningú no pot ser obligat a declarar o manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences”.

Finalment, el TC exposa que l’article impugnat “no pot donar a una mateixa situació jurídica –la unió matrimonial– noms diferents que fan aparèixer públicament la convicció religiosa dels contraents”.

Disposició
Els parlamentaris també han qüestionat la disposició transitòria quarta que recull que els certificats emesos pel Registre Civil, en relació amb les unions civils existents fins al moment d’entrar en vigor el text, han d’acompanyar-se d’un complement de certificat on consti que els seus efectes s’equiparen als dels matrimonis sota la forma de casament. En aquest cas, el TC retreu que d’aquesta disposició se’n deriva que aquesta menció afegida “farà aparèixer les unions que són d’origen civil i aquelles que són d’origen religiós; així, els catòlics seran tractats de manera diferent en funció de si són heterosexuals o homosexuals”. Tal com recull el tribunal, els primers podran triar entre casament civil i el matrimoni canònic, mentre que els segons no seran lliures de triar, “ja que només podran optar pel casament civil”.

Conforme a tots aquests arguments, el TC decideix anul·lar i deixar sense efecte l’article 77 i la disposició transitòria quarta de la llei de la persona i la família.

En canvi, no estima les raons dels socialdemòcrates per a la resta d’articles impugnats. Concretament es qüestionaven els articles 90, 91, 92 i 245 que de forma genèrica estableixen els requisits necessaris per procedir a un matrimoni canònic i que estableixen que els matrimonis canònics tenen tots els efectes civils a excepció de la nul·litat.

En el cas de l’article 90, el TC recorda que les condicions exigides pel matrimoni canònic no són totalment equivalents a les exigides pel casament civil, una diferència que rau en el fet que el matrimoni canònic està subjecte al dret canònic i deriva del reconeixement per part de la Constitució d’una situació particular de l’Església catòlica en l’ordenament jurídic andorrà, per tant, resol que el precepte no és contrari a la Carta Magna.

Pel que fa als articles 91, 92 i 245, concernents als temes de nul·litat, s’indica que els motius de nul·litat són diferents en el cas dels matrimonis canònics perquè, com en el cas anterior, es regeixen per les normes del dret canònic. A més, les decisions fermes de les autoritats eclesiàstiques s’apliquen automàticament a l’ordenament civil andorrà com a conseqüència de la transposició de l’acord entre el Principat i la Santa Seu.

D’aquesta manera doncs, el TC dona parcialment la raó al PS i rebutja els arguments presentats per la síndica general i la fiscalia en els dos articles anul·lats, en els quals defensaven la validesa del text considerant que la distinció era tan sols un “simple canvi tècnic”.