Diari digital d'Andorra Bondia
Els grups de la majoria van presentar la setmana passada una segona tanda d’esmenes al projecte de llei d’economia digital.
Els grups de la majoria van presentar la setmana passada una segona tanda d’esmenes al projecte de llei d’economia digital.

El teletreball podrà ser nocturn però sense percebre el plus de nocturnitat


Escrit per: 
M.S. / Foto: Demòcrates

La persona que teletreballi ho podrà fer en horari nocturn, si així ho té acordat amb l’empresa, però sense percebre el plus de nocturnitat que preveu la Llei de relacions laborals per a les hores treballades entre les deu de la nit i les sis del matí que, tret que el salari s’hagi convingut tenint en compte aquesta circumstància, s’han de pagar amb un increment mínim d’un 20% sobre el salari ordinari.

Així ho preveu si més no una de les 59 esmenes presentades pels grups de la majoria parlamentària al projecte de llei d’economia digital, emprenedoria i innovació, text que en el capítol relatiu a les mesures per afavorir aquests tres aspectes en matèria laboral modifica la Llei de relacions laborals per ampliar la regulació del treball a distància i que obre la possibilitat que els treballadors duguin a terme un horari de treball flexible.

D’aquesta manera, entre els aspectes que la persona assalariada i l’empresa han de convenir per poder establir la modalitat de teletreball s’inclou aquesta opció de treball en horari nocturn, una possibilitat, però, que ha de ser plantejada pel treballador i que correspon a l’empresa “la lliure acceptació o denegació d’aquesta”. En tot cas, es prohibeix el treball nocturn als menors de divuit anys i a les assalariades embarassades o durant el període de cura i atenció del fill menor fins a nou mesos.

Així mateix, i a diferència de la legislació vigent, amb la modificació de la llei prevista al text d’economia digital, que a part de la flexibilitat horària regula també el dret a la desconnexió digital, s’especifica que el desenvolupament del teletreball ha d’anar a càrrec de l’empresa i que en cap cas ha de comportar per a la persona assalariada l’assumpció de despeses relacionades amb els equips, les eines i altres mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.

D’altra banda, des de la majoria que dona suport al Govern es proposa suprimir l’article relatiu a la prevenció de riscos laborals en el treball a distància, on s’especifica el dret de les persones que opten per aquesta modalitat a “una protecció adequada” en aquesta matèria i on s’incideix que quant a riscos s’ha de posar especial atenció en els factors psicosocials, ergonòmics i organitzatius. A canvi, en una altra esmena proposen afegir una disposició final al text, en la qual, i sota el títol Adaptació de la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball, s’encomana al Govern que en un termini de dos anys presenti una modificació de la Llei de seguretat i la salut en el treball per tal d’adaptar les disposicions a les especificitats de la modalitat de contracte de treball a distància.

Supressió de l’IGI
Quant al títol segon del projecte de llei, el que regula la creació de zones econòmiques especials, des de la majoria se suprimeix bona part del redactat de l’article 3, relatiu a l’objecte. De fet s’eliminen totes les referències a l’eliminació o la reducció d’obstacles i la creació d’incentius fiscals, duaners i d’altres tipologies per desenvolupament d’activitats a les zones econòmiques especials, així com el redactat que preveia que els tipus de gravamen reduït i superreduït de l’impost general indirecte es pogués aplicar a béns i serveis que es proveeixin per les entitats participants en aquestes zones, un aspecte, això sí, que s’havia de desenvolupar reglamentàriament.

Igual com en el cas anterior, en una esmena posterior, la majoria proposa afegir una disposició final al projecte de llei en aquesta ocasió per modificar l’articulat de la Llei general de l’impost indirecte. Concretament l’article 6, el relatiu a les operacions no subjectes a l’IGI, per incloure-hi les prestacions de serveis efectuades en el desenvolupament d’activitats econòmiques identificades en els reglaments de declaració de zones econòmiques especials, i que es prestin des d’aquestes, per empresaris o professionals que disposin de la llicència per operar que estableix la llei d’economia digital, emprenedoria i innovació.

Finalment, quant als espais compartits (coliving) que preveu el text, la majoria presenta una sèrie d’esmenes per tal d’assimilar-los a l’ús residencial i no al d’habitatge i modificar-ne el règim jurídic i que es regeixin pel reglament de construcció de manera que no els siguin exigibles les superfícies mínimes establertes per als habitatges ni tampoc l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

Així mateix, aposten per dotar d’un marc jurídic propi que “respongui a la realitat del coliving”, fent una regulació més àmplia de la inicialment proposada pel Govern al text, i eliminant-ne la remissió a la Llei d’arrendaments de finques urbanes.

teletreball

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte